Graupera

Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York. La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendres i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho shi barregen tres eixos. El primer, lexperiència de deu anys de viure a Nova York —el període dObama a Trump—, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir descenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de lautor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa. Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat dimaginar que laltre defensa el seu món per amor, rere la creença que laltre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant duna contradicció, davant dun absurd.

Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polític català. Un destil·lat de la lliçó política i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendres i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho shi barregen tres eixos. El primer, lexperiència de deu anys de viure a Nova York —el període dObama a Trump—, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir descenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de lautor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa. Una vegada li vaig preguntar a la meva àvia Teresina si creia en Déu. Em va dir que sí. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat dimaginar que laltre defensa el seu món per amor, rere la creença que laltre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant duna contradicció, davant dun absurd.

Un manifest per a una nova Barcelona.Quin paper pot tenir Barcelona en el món global? Com podem aprofitar el talent que hi ha a la ciutat iposar-lo al servei de la prosperitat de tothom? Quan assumirà Barcelona el lideratge del Mediterranioccidental que li pertoca? De quina manera podem superar els límits duna política que no va saber respondre a leclosió de l1 doctubre? Ha mort el catalanisme? Jordi Graupera, escriptor, filòsof i una de les veus més influents del moviment independentistacatalà, a Una proposta per a Barcelona aposta per un nou lideratge que aprofundeixi en les arrelsdemocràtiques i que posi la ciutat al capdavant duna Catalunya que serà més lliure sempre des dela unitat, la reflexió, el talent i les idees. «Necessitem una política que torni al país el que és seu: i el que és seu és l1 doctubre. És el dia que elscatalans vam entendre que protegir lespai que hi ha dins duna urna és defensar la nostra llibertat ila nostra prosperitat». Jordi Graupera «Des de lexili avui us dic que Barcelona pot ser més del que és, però li cal activar tota la sevaintel·ligència, el seu teixit social, la seva passió per la llibertat». Clara Ponsatí Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.