Guimerà

Amb estudi introductori i propostes de treball a cura dAnton Carbonell.Aquesta edició de Terra baixa vol apropar al públic escolar una de les obres més representatives de la literatura catalana i, alhora, posar en evidència la singularitat del llenguatge teatral que la conforma. Per llegir-la adequadament, no es pot menystenir la seva naturalesa escènica i, en aquest sentit, és bo de valorar com ha estat comentada i interpretada al llarg del temps. Terra baixa (1897) és un drama que presenta, a través de diversos elements (romàntics, realistes, modernistes), un joc de tensions humanes i simbòliques de gran força teatral. El conflicte entre lideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueix una categoria mítica i obre pas a la creació de personatges inoblidables (Manelic, Marta, Sebastià) que viuen amb intensitat la problemàtica de la possessió amorosa. No és estrany que una obra daquestes característiques assolís ben aviat una consideració de clàssic del teatre català i un veritable ressò universal.

La filla del mar és lobra en què Guimerà exposa els mecanismes que funcionen a lhora de conformar els límits i la perifèria duna comunitat. La rigidesa tensa entre assimilació i diferència. La dinàmica del sacrifici, de lasfíxia de lalteritat. El seu nucli és laparença, la simulació, la identitat i lencontre amb lAltre. Lobra és una incitació a reflexionar sobre labsència dancoratge identitari de lextern en relació a lactitud excloent de la comunitat, és una escriptura que cerca la incomoditat de lentremig, de lespai entre, ni aquí ni allà, sempre fora de lloc.

Les obres que es recullen en aquest volum són les més significatives dÀngel Guimerà i van ser escrites en el període de màxima plenitud creativa de lautor. Mar i cel (1888) que va obtenir a la seva època un èxit sense precedents, aconsegueix una gran tensió dramàtica que desemboca en un final tràgic i espectacular; Terra baixa (1897) és la peça més coneguda de Guimerà, i encarna les virtuts de lhome que ha viscut enmig de la natura i que senfronta a una societat hostil; i La filla del mar (1900) és un drama realista que, a través duna prosa col·loquial, lautor sotmet les passions humanes a una anàlisi minuciosa.

Una de les obres més representades del teatre català.Els conflictes dramàtics que planetja són, a més, duna poderosa actualitat: la intolerància religiosa, la marginació i expulsió del que és diferent i, a la fi, la possibilitat de lamor com a superació de tot allò que separa els éssers humans.Què té Mar i cel que ha estat celebrada com una de les obres fonamentals dÀngel Guimerà? Més enllà dels mèrits literaris -o, més específicament, poètic- és una "tragèdia en tres actes i en vers" que expressa una intensa força teatral. Guimerà aconsegueix entrar a fons en les singularitats duna forma -la tragèdia- i dun llenguatge dramàtics, que tenen un sentit complet a través de la representació escènica. I, alhora, comença a definir els trets duna visió del món pròpia que dóna solidesa i personalitat a la seva obra.

Una obra que pertany a lèpoca de màxima plenitud del dramaturg.Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principals de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera dentendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que sen deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes didentitat daquest teatre. A ledició en paper hi ha un estudi preliminar amb material complementari a cura de Joan Martori.