Holmelund
Sus libros

Osito
¡Qué frío! dijo Mamá Osa. Mira la nieve, Osito. Mamá Osa, tengo frío dijo Osito. Vete, frío dijo Mamá Osa, que mi Osito es mío Osito es el primer título de una serie formada por seis volúmenes protagonizados por una familia de osos muy conocida por lectores de todo el mundo, ya que se publicaron millones de ejemplares de sus historias, que en 1995 fueron adaptadas para la televisión. Esta obra data de 1957 y está formada por cuatro relatos breves sobre aspectos de la vida cotidiana de estos animales humanizados que derrochan simpatía y encanto. Mamá Osa, siempre atenta a Osito, le abriga del frío, le sorprende con una tarta por su cumpleaños, bromea con él cuando se empeña en ir a la luna y le cuenta un cuento muy especial antes de dormir.

Un beso para Osito
Un beso para Osito es un relato breve, humorístico, lleno de afecto y amor. Afecto de Osito hacia Abuela Oso, a quien obsequia con un dibujo y con un beso que va transmitiéndose de un animal a otro, entre los habitantes del bosque, hasta llegar a su destinataria final. Un beso itinerante y acumulativo, que además se ramifica en una historia de amor paralela con un final que llena de felicidad a todo este entrañable vecindario faunístico. Publicado por primera vez en 1968, este clásico de Else Holmelund Minarik y Maurice Sendak destaca por la sencillez del texto y la ternura de sus personajes, que son representados tanto al natural como humanizados. La personalidad de Osito favorece que los lectores infantiles se identifiquen con él, por su simpatía y su espontaneidad.

Papá Oso vuelve a casa
La figura paterna centra los relatos agrupados en Papá Oso vuelve a casa, que se enmarcan en un contexto doméstico, de cotidianeidad y familiaridad con otros habitantes del bosque. Osito nos hace partícipes de sus sueños y aspiraciones: parecerse a su padre e imaginarse pescando en el mar como él, aunque tenga que conformarse con un tronco a modo de barco y un pez pequeño como única captura en el río. La noticia de su regreso ilusiona a Osito con la idea de conocer una sirena; y con él, otros animales van a recibirle, aunque de la sirena no haya más rastro que la hipótesis de unas burbujas en el agua y el rumor del mar en una caracola. En eso se entretienen Osito y sus amigos cuando al protagonista le da un ataque de hipo que todos intentan ayudarle a superar aunque, en el intento, rompan la serenidad con la que Papá Oso lee su periódico.

La visita de Osito
La visita de Osito narra el día en que el pequeño protagonista de esta serie va a ver a Abuela Oso y Abuelo Oso, con quienes disfruta escuchando sus historias. El tono coloquial y la espontaneidad de los diálogos, la inocencia y los buenos modales por parte de Osito, junto con la complicidad de los abuelos, son aspectos esenciales en el texto, que transmite ternura y empatía. Los cuentos que Abuela Oso y Abuelo Oso le cuentan a Osito se presentan como relatos independientes, que se suman al capítulo de introducción y al simpático desenlace de la visita. La habilidad narrativa de Else Holmelund Minarik permite hacer una lectura global del libro, en el que se plantean cuestiones como la libertad o la superación de los miedos, además de poner en valor la relación entre abuelos y nietos, el diálogo mutuo y la transmisión de conocimientos y afectos.

La amiga de Osito
A finales de los años 50 del siglo pasado, Else Holmelund Minarik y Maurice Sendak comenzaron a publicar los títulos de una serie que, casi 60 años después, sigue conservando el encanto y la ternura de los cuentos de antaño, reforzados por el estilo de los antiguos grabados, aderezados con suaves pátinas de color. La amiga de Osito cuenta la ilusión que este entrañable personaje humanizado experimenta al conocer a Emilia, con quien comparte paseos, charlas y fiestas con otros habitantes del bosque, hasta el momento de tristeza en que tienen que separarse al final del verano.

El petit Ós
Fa fred. Guaita la neu. Guaita la neu com cau. El petit Ós va dir: Mama Óssa, tinc fred. Guaita la neu. Vull posar-me alguna cosa dabric El petit Ós és el primer títol duna sèrie formada per sis volums protagonitzats per una família dossos molt coneguda per famílies de tot el món, ja que es van publicar milions dexemplars de les seves històries, i el 1995 van ser adaptades a la televisió.

Un petó per al petit Ós
Aquest dibuix magrada molt va dir el petit Ós. Hola, Gallina. Aquest dibuix és per a la meva àvia. Que potser lhi podries portar? Sí, i tant va dir la Gallina. Làvia es va posar molt contenta. Aquest petó és per al petit Ós va dir. Que potser lhi podries portar? Lhi portaré amb molt de gust va dir la Gallina Un petó per al petit Ós és un relat breu, humorístic, ple dafecte i damor. El petit Ós li regala a làvia Óssa un dibuix i aquesta, per agrair-li, li vol fer arribar un petó que anirà transmetent-se dun animal a un altre, entre tots els habitants del bosc, fins a arribar al seu destinatari final. Un petó itinerant i acumulatiu, que a més a més, es ramifica en una història damor paral·lela amb un final que omple de felicitat a tota aquesta entranyable comunitat animal. Publicat per primera vegada el 1

El pare Ós torna a casa
La figura paterna centra els relats agrupats a El pare Ós torna a casa, situats en un context domèstic, de quotidianitat i familiaritat amb la resta dhabitants del bosc. El petit Ós ens fa partícips dels seus somnis i aspiracions: vol assemblar-se al seu pare i simagina pescant al mar com ell, encara que shaurà de conformar amb un tronc que fa de vaixell i un peix ben petit pescat al riu. La notícia de la tornada del pare il·lusiona al petit Ós i fabula amb la idea de conèixer una sirena; com ell, la resta danimals van a rebrel, encara que de la sirena no hi ha cap rastre. Tan sols la hipòtesi dunes bombolles a laigua i el rumor del mar dins una caragola. Amb això sentretenen el petit Ós i els seus amics quan al protagonista li agafa un ataca de singlot. Tot intenten ajudar-lo, però mentre ho fan trenquen la serenitat amb la qual el pare Ós llegeix el seu diari.

La visita del petit Ós
La visita del petit Ós narra el dia que el petit protagonista daquesta sèrie visita a làvia i lavi Ós, amb qui gaudeix tot escoltant les seves històries. El to col·loquial i lespontaneïtat dels diàlegs, la innocència i les bones maneres del petit Ós, juntament amb la complicitat dels avis, són aspectes essencials del text, que transmeten tendresa i empatia. Els contes que els avis expliquen al petit Ós es presenten com a relats independents, que safegeixen al capítol dintroducció i al simpàtic desenllaç de la visita. Lhabilitat narrativa de lElse Holmelund Minarik permet fer una lectura global del llibre, en el qual es plantegen qüestions com ara la llibertat o la superació de les pors, a més a més de fer valdre la relació entre avis i néts, el diàleg mutu i la transmissió de coneixements i afectes.

L\"amiga del petit Ós
A finals dels anys 50 del segle passat, lElse Holmelund Minarik i el Maurice Sendak van començar a publicar títols duna sèrie que, gairebé 60 anys més tard, continua conservant lencant i la tendresa dels contes antics, que estan reforçats per lestil dels vells gravats i decorats amb suaus pàtines de color. Lamiga del petit Ós explica la il·lusió que experimenta aquest entranyable personatge humanitzat quan coneix lEmily, amb qui comparteix passejades, xerrades i festes amb altres habitants del bosc, fins que arriba el moment de tristesa final amb lacabament de lestiu i la separació. El valor de lamistat, descobrir gustos comuns, establir una complicitat mútua i ajudar-se quan hi ha dificultats son part de les vivències que plasma aquesta obra, amb un estil senzill i lúdic.

Un bico para Osiño
Que bonito me quedou o debuxo! dixo Osiño. Ola, Galiña. Este debuxo é para a Avoa. Podes levarllo? Podo, si dixo Galiña. A Avoa encantoulle o debuxo. Este bico é para Osiño dixo ela. Podes darllo, Galiña? Estarei encantada de facelodixo Galiña Un bico para Osiño é un relato breve, humorístico, cheo de afecto e de amor. Afecto de Osiño cara a Avoa Osa, a quen obsequia cun debuxo e cun bico que vai transmitíndose dun animal a outro, entre os habitantes do bosque, ata chegar á súa destinataria final. Un bico itinerante e acumulativo, que ademais ramifícase nunha historia de amor paralela cun final que enche de felicidade a toda esta entrañable veciñanza faunística.
