Ibarz

Una obra intensa i emotiva sobre l’amistat, l’aprenentatge vital i la passió per l’art.Aquest llibre és un homenatge i una carta d’amor a un personatge fascinant i irrepetible, curador de museus i muntador d’exposicions d’una personalitat desbordant, Carlos Pérez. «Popular i erudit, eixelebrat i efi caç, ultraràpid i pacient, rialler i melancòlic, confusioner i racionalista», l’amic de la Finca Roja és l’inspirador del que la Mercè Ibarz va aprendre que la modernitat és fusió d’art i vida. I el record de les seves converses serà la guia dels descobriments que aquest llibre ens proposa: un recorregut fascinant per Buñuel, Torres Garcia i Salvat Papasseit, les pintures d’Ángeles Santos i les de la Rodoreda, l’art de l’Equipo Crónica, la casa de Blasco Ibáñez, el cinema i la poesia, explicats com un aprenentatge vital.

Mercè Ibarz connecta amb la llibertat expressiva actualLa memòria té forma de conte. Amb el títol duna cançó de Nirvana, Mercè Ibarz brinda a Vine com estàs històries teixides pel record. La guerra separa germans, agita la propietat de la terra, fa ballar la matriarca moribunda. I, en la segona part daquest fresc sorprenent, passat i present es tramen en un lluminós "repertori de passions" urbanes. Allò que perviu en el pare setanta anys després, les converses de la narradora amb Sofi, la malaltia i lamistat, la mare que dissenya i cus el seu vestuari, lespetec del viure.Un relat de relats ordit amb lleugeresa i insòlita llibertat expressiva.

El retrat duna trajectòria i una obra artística de categoria en lEuropa de després de les guerresUn vivíssim retrat de Mercè Rodoreda que es llegeix com una novel·la. Escrit sovint en primer pla, Mercè Ibarz dibuixa la seva vida i nexplora lobra en un relat que condensa indagacions i lectures rodoredianes al llarg de trenta anys, les amplia i les il·lumina amb penetració i traça narradora. Les ciutats on va viure i els exilis, les aspiracions de dona i descriptora, el desig ineludible descriure són els colors bàsics de laventura vital i creativa de Rodoreda, escriptora nòmada despurnes refulgents. Fins quan no podia escriure i es guanyava la vida cosint o quan pintava. El retrat duna trajectòria i una obra artística de categoria en lEuropa de després de les guerres. Una Rodoreda total.

El 1993, amb laparició de La terra retirada, Saidí va entrar de ple dret en la literatura contemporània i en limaginari dels lectors. En aquest retrat íntim dels orígens i lesdevenir del món rural contemporani, Mercè Ibarz fa patent la història -viscuda en primera persona i narrada amb exactitud- del seu poble del Baix Cinca, a la Franja dAragó. Les transformacions que shi van anar produint, fins a un present paradoxal en què la terra llaurada i preparada pot rebre subvencions per restar improductiva, ens són narrades amb una atenció especial a la música de la llengua que shi parla i amb una poètica personal del llenguatge. Ara, en aquesta nova edició, La terra retirada sha enriquit amb un epíleg i amb fotografies de lautora.