Iona

Son unha minoría as persoas que teñen o que se entende por unha “boa morte”. Iona Heath aborda a definición deste concepto e invita a pensar que forma de morrer queremos para nós e para os nosos seres queridos. “Ao falar con amigos e colegas, decátome de que moitos poden describir a súa participación nunha morte especial en concreto, na que a persoa moribunda parecía capaz de controlar e orquestrar o proceso e morrer cunha dignidade e calma que deixaba a todos os que a rodeaban, mesmo ao doutor, coa sensación de ser uns privilexiados por participaren nesa historia, e dalgún xeito estraño arrequecidos pola experiencia", explica a autora. Pero esa forma de pasamento é pouco habitual.

Són una minoria les persones que tenen el que sentén per una “bona mort”. Iona Heath aborda la definició daquest concepte i convida a pensar quina manera de morir volem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats. «Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva participació en una mort particularment especial en què la persona que mor és capaç de controlar i orquestrar el procés, i morir amb una dignitat i una calma que deixen a tots els del seu voltant, el metge inclòs, amb la sensació de ser uns privilegiats per haver format part de la història; i, duna manera estranya, senten que aquesta experiència els ha enriquit.», explica lautora. Però aquesta forma de traspàs és poc habitual. Predominen els casos en els quals la mort es produeix en un context agressiu amb el pacient, sent objecte de manipulació i falta de respecte, amb els acompanyants sotmesos a un dur sofriment.