J. V.

Catalans de 1918 recull cinc narracions, o assajos, que porten el nom d’un poeta o filòleg (Pompeu Fabra, Josep Carner, Joaquim Folguera, Salvat-Papasseit, Carles Riba), amics de l’autor i que tenen en comú el més gran interès per la llengua. Constitueixen la primera generació d’escriptors catalans que, segons Gabriel Ferrater, «va preferir la seva expressió personal per damunt de, diguem-ne, l’expressió d’una idea de servei al país i d’organització col·lectiva». Però aquest llibre també pot llegir-se com el diari d’un artista adolescent a la recerca del llenguatge més adequat, o com una successió d’instants fulgurants que Foix ha viscut acompanyat de la gent que més estima i que li han donat l’experiència i la intuïció d’un desig inassolible d’eternitat.

Els primers vint anys de poesia de Foix: ara comllavors, tota una descoberta.Aquest volum recull, per primera vegada, tots els textos poètics, en vers i en prosa, que Foix va divulgar abans de la Guerra Civil, publicats en revistes i diaris de lèpoca. Shi inclouen les primeres versions de les proses poètiques de Gertrudis (1927) i KRTU (1932) i també duns quants poemes en vers que Foix va recuperar, molt retocats, en llibres de postguerra. Al costat daquests textos més coneguts hi ha també una colla de poemes mai represos, que constitueixen encara avui tota una novetat. Ledició, avalada per la Fundació J. V. Foix, permet resseguir la història de cada poema. El conjunt és la mostra més convincent del que van representar les avantguardes en la poesia catalana. Una autèntica revelació per als foixians.

El Diari 1918 aplega una sèrie de proses poètiques que J.V. Foix va anar publicant al llarg de la seva vida i que conformen, malgrat les seves singularitats, un corpus unitari. Ledició i pròleg del Diari 1918 van a cura de Joan Ramon Veny.

Articles mai abans aplegats en llibre: el posicionament de Foix davant del món de la poesia, lart i la cultura.De jove, J. V. Foix es va dedicar en cos i ànima al periodisme cultural. Lesclat de la guerra i el franquisme van interrompre aquesta activitat. Però en el tombant de la dècada dels cinquanta a la dels seixanta, tan aviat com va poder, i en la mesura en què els nous temps lhi van permetre, Foix va tornar a exercir el «seu» periodisme cultural. Rescatem, recollint-les en volum per primera vegada, les 26 aportacions que va fer a la secció «Lletres» dels primers temps de la revista Serra dOr, entre el març del 1960 i loctubre del 1962. Foix va renovar una vella pràctica dels «Meridians» de La Publicitat, i va convertir les pàgines de Serra dOr en altaveu de «Documents propis» i de «Texts daltri» per fixar posicionaments davant del món de la poesia, lart i la cultura. Articles mai abans aplegats en llibre: el posicionament de Foix davant del món de la poesia, lart i la cultura.

None

None

La visió dun escriptor excepcional sobre els escriptors i els artistes que més el van interessar.Els escrits de J. V. Foix sobre literatura i art es van aplegar per primera vegada en un volum dobrescompletes aparegut el 1990. Daquell volum, molt meritori però introbable des de fa anys, nextraiemara, corregits, reordenats i ampliats, tots aquells textos que Foix va dedicar als escriptors i als artistesque van fer sentir més la seva presència en la vida i en lobra del poeta de Sarrià. Durant prop de cinquantaanys, en articles de diari, anotacions de dietari, pròlegs i conferències, Foix va deixar constànciadels seus tractes, literaris o artístics, i sovint també personals, amb autors de primeríssim ordre. Entremoltes altres, les figures de Llull, Riba o Ferrater, i les de Dalí, Miró o Obiols, en surten brillantmentil·luminades.

Un llibre insòlit, que combina i concilia poesia i periodisme.El 1970 J. V. Foix va publicar un llibre insòlit que concilia poesia i periodisme com ningú no havia fet mai: Allò que no diu «La Vanguardia». El llibre, únic en el gènere del periodisme poètic, comprèn unes «Noves de darrera hora» de la segona meitat dels anys 60, i uns «Telegrames» i uns «Fets diversos» publicats originalment a La Publicitat entre 1929 i 1932. El volum fa molts anys que és fora del mercat; aquesta nova edició senriqueix amb un apèndix de 32 «Telegrames» més procedents també de La Publicitat, i amb un pròleg de Pere Gimferrer escrit especialment per a locasió.