Josep-Anton

PREMI AUSIÀS MARCH DE POESIA.  Lanimal que parla és la rara descoberta duna veu que sestrena en la poesia des de la plenitud de la maduresa vital, intel·lectual i literària. El llibre, estructurat en sis parts, enfronta el lector a un ventall dexperiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració més genuïna del pensament, i ho fa posant en joc mecanismes poètics dalt voltatge i de gran precisió. Per linterès sostingut al llarg de tota lobra i per les qualitats indiscutibles que demostra, Lanimal que parla ha merescut el LVIII premi de poesia Ausiàs March de Gandia. En el desglaç retrobo un rostre: veu, record, fantasma. Els mots sescolen, fuig la meva sang podrida que es desfà, la putrefacta por, la culpa: neu mesclada amb fang, amb sorra, amb fulles mortes, que es fon i deixa al descobert, per fi, el teu cadàver, pare, en els meus mots. I en la ferida oberta, en les paraules, exhumo una pregunta contumaç, lenigma persistent que em deslloriga.

El malestar en la cultura catalana té la gran virtut de resituar amb uns termes nous un debat estancat que sovint sha vist viciat pel victimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor intel·lectual que li és propi i la distància que li dóna haver observat la cultura catalana des de la universitat britànica durant gairebé dues dècades, Josep-Anton Fernàndez respon a una qüestió urgent (Què significa ser català avui?) amb idees noves i exemples originals provinents tant de la literatura com del cinema i la televisió. La construcció dun espai cultural català ha estat un element central de la política cultural a Catalunya en els últims vint-i-cinc anys, un procés que anomenem normalització cultural. Segons Fernàndez, la normalització és lexpressió duna àmplia crisi de models culturals que és característicament postmoderna, i que afecta els discursos de legitimació de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoració dels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fernàndez demostra amb una gran lucidesa per què, dençà de la mort de Franco, la identitat dels catalans ha experimentat una redefinició que ha dissolt el consens sobre el que significa ser català avui. De què és símptoma el malestar en la cultura catalana? Quins efectes té la subordinació política en el camp cultural? I sobretot: podem imaginar un futur demancipació i un projecte de vida en comú?

Premi Miquel de Palol 2024Arriba l’estranger fins a les portesde la seva ciutat, el lloc natal,ciutat que desconeix, antiga, semprerenovellada.                     En el llindar, l’esfinxpregunta, indiferent: què vols?, qui ets?