Josep M.

Escritor ilustrado e intelectual comprometido, próximo a la política cultural de Carlos III y de su ministro el conde de Aranda, Nicolás Fernández de Moratín fue, además de prolífico poeta (extraordinario en la sátira), el iniciador del teatro neoclásico, que llevará a la plenitud su hijo Leandro. Empeñadas en un combate contra la"barbarie"de los autos sacramentales barrocos, que gozaban de gran arraigo popular, las tragedias de Moratín el Viejo ilustran sobre todo la cuestión de la tiranía y de la importancia de la felicidad individual para el bienestar colectivo. Con la presente edición, la primera desde mediados del siglo XIX, Josep Maria Sala Valldaura devuelve a los lectores las tres tragedias conservadas del autor: Lucrecia, Hormesinda (la única que subió a los escenarios) y Guzmán el Bueno, cuyos textos se han fijado a partir de las ediciones dieciochescas, algunas de ellas controladas por el propio Moratín. El detallado prólogo sitúa en sus correspondientes coordenadas culturales la obra de uno de los forjadores del drama neoclásico español, al tiempo que analiza cada una de las piezas en sus ricos valores ideológicos y artísticos.

No hay comentarios, sé el primero en comentar

Per què el ritme determinat pel pas del dia i la nit és tan rellevant per a la nostra orientació i la nostra salut? En quin sentit el temps es pot «perdre» o «donar»? És cert que «el temps tot ho cura»? Quant de temps «ens queda»? Què vol dir, de veritat, «viure el present»? Com és que, avui, a lèpoca de la mesura més precisa del temps gairebé que no tenim «temps» per a res? Vet aquí algunes de les preguntes que es plantegen en aquest assaig sobre lexperiència del temps, loriginalitat del qual rau no només en la peculiar manera dabordar i darticular el tema, sinó també en lús dun llenguatge entenedor i amè per expressar idees de llarg abast tot i la seva aparent senzillesa.

Mig segle de poesia catalana, de Vicenç Altaió i Josep M. Sala-Valldaura, aplega més de 200 poemes i poetes i fa conèixer tota la varietat i el seguit de tendències de la poesia catalana dels últims 50 anys. Lantologia sinicia el Maig del 68 com a cap duna revolta estètica i social i es tanca amb la presència dels poetes més joves, molt actius en la renovada importància de la poesia en la nostra societat. Dels poetes nascuts a la immediata postguerra, el 1940, formats sota la dictadura, fins als poetes que acaben de publicar el seu primer llibre. La tria ha estat organitzada en tres grups generacionals: la represa i la revolta dels nascuts entre el 1940 i 1956; la normalització del català i la institucionalització política que emmarquen els nascuts entre 1956 i 1975; i la crisi, la implosió i la insurgència dels més joves. Això sesdevé en tres períodes històrics: des del Maig del 68 fins a les eleccions democràtiques; de la Constitució del 1978 al canvi de segle i latac a les Torres Bessones; i dençà de la crisi de la societat del benestar daquest mil·lenni. Aquesta obra ha rebut un ajut a ledició del Ministerio de Cultura y Deporte, i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020

Un dels dels llibres més estimats per Josep Maria Espinàs.Si haguéssim de triar els millors llibres de Josep Maria Espinàs, hi comptaríem sens dubte Els nostres objectes de cada dia, que publiquem en una versió que el mateix Espinàs va deixar llesta el 2011, trenta anys després de la primera edició —quan llibres tan lliures eren una autèntica novetat—. Els protagonistes daquestes pàgines són els objectes quotidians, els de cada dia, que lautor contempla amb una mirada dadmiració i humor i els descobreix de nou gràcies a lenginy i la sensibilitat. El resultat és un llibre deliciós que, duna banda, constitueix el retrat duna època, i de laltra, fa que el lector es miri amb uns ulls diferents el cinturó, les claus, la tauleta de nit, el termòmetre, el raspall de dents i tants altres companys de viatge. En paraules de lautor: “Parlant daquests objectes tan quotidians sé que parlo de mi mateix i, penso, també de molts lectors”. «Lúcid, exacte i transparent. Ens ajuda a percebre la realitat quotidiana i a redescobrir lexistir senzill. I a més amb bon humor. Amb certa ironia». Jaume Arias «Una petita obra mestra. Escrit per un gran observador, amb facilitat lingüística i sensibilitat evocadora. Una història irònica i sentimental de les últimes dècades». Josep Faulí «En clau dhumor, una divertida petita comèdia humana daixò tan seriós que és la vida de cada dia». Jordi Sarsanedas

Una visió literària de lesport, amb protagonistes com Marià Cañardo, Josep Samitier o Ricard ZamoraImportador dun nou estil periodístic, après a París, Josep M. Planes va donar una nova dimensió al periodisme esportiu. Per ell, lesport no era una simple competició dhomes esforçats, sinó un esdeveniment de masses, una festa, un espai doci a labast de tothom. Daquesta manera, les seves cròniques sovint són més retrats dèpoca, de paisatges i de seguidors, que no pas informes esportius. Es tracta, en definitiva, duna nova manera dacostar-se a lesport. Per aquestes cròniques iròniques i amenes hi desfilen noms mítics del ciclisme com Marià Cañardo, o futbolistes com Josep Samitier i Ricard Zamora.

Avui dia, quan una parella espera un fill, és molt probable que en sàpiga el sexe des de molts mesos abans de la data del naixement. Aquest fet fa que els futurs pares tinguin molt de temps per plantejar-se quin nom posaran al seu fill. Josep M. Albaigès ens porta aquest útil diccionari que inclou la majoria dels noms de persona femenins, amb la indicació de lorigen, la data onomàstica i el significat per tal dajudar en aquesta tria o bé, simplement, per satisfer la curiositat de saber don ve i què vol dir el nostre nom. De manera clara i amena, en aquest diccionari trobareu no solament els noms tradicionals del santoral sinó també els que han anat introduint les modes i els nous temps.

Avui, llegir paraules com ara compromís, interioritat, comunitat, responsabilitat, llibertat, comunicació, transcendència?, en un discurs apassionat i compromès, resulta extraordinàriament enriquidor tant en làmbit de la reflexió filosòfi

A partir de la il·luminadora idea dels seus principals mètodes creatius i de les seves obres, de les iniciatives per difondre la música actual en què ha participat i dels personatges que lhan acompanyat, Mestres Quadreny refà el panorama de la seva e

Una novel·la enigmàtica, intensa i breu sobre la presència de laltre, tant el que trobem enfora com el que duem a dins.A Blat sexpliquen les històries paral·leles de dos personatges que tenen molt en comú, tot i que, separats per lespai i pel temps, no es coneixen. En una història que transcorre en lactualitat, el Tomàs, tipògraf, acudeix al casament duns bons amics seus. Al convit, que es fa en una casa rural prop de Lleida, comprèn com sha arribat a allunyar daquests dos amics, que feia molt temps que no veia, així com també de les seves pròpies aspiracions. Laltra histò- ria sambienta en un món nocturn i fantasiós, del qual un personatge anònim intenta escapar seguint la pista dalgú que un cop va veure que en travessava la frontera. Les vides del Tomàs i del fugitiu anònim són complementàries, oposades i separades, com ho poden ser la ment conscient i la inconscient. A la vegada, els personatges estan inspirats en la vida dels germans Víctor i Màrius Torres, el polític i el poeta, molt diferents entre ells i separats per la guerra. Blat és una novel·la enigmàtica, intensa i breu sobre la presència de laltre, tant el que trobem enfora com el que duem a dins. «Per què vols veure el blat? El blat és sempre tremolós i llunyà, i evoca sempre una altra cosa. Si vols veure el blat, busca les roselles. És lúnica manera».

Avui dia, quan una parella espera un fill, és molt probable que en sàpiga el sexe des de molts mesos abans de la data del naixement. Aquest fet fa que els futurs pares tinguin molt de temps per plantejar-se quin nom posaran al seu fill. Josep M. Albaigès ens porta aquest útil diccionari que inclou la majoria dels noms de persona masculins, amb la indicació de lorigen, la data onomàstica i el significat per tal dajudar en aquesta tria o bé, simplement, per satisfer la curiositat de saber don ve i què vol dir el nostre nom. De manera clara i amena, en aquest diccionari trobareu no solament els noms tradicionals del santoral sinó també els que han anat introduint les modes i els nous temps.

Premi “Cadaqués a Rosa Leveroni” de poesiaDacord amb el títol, Gota a gota gira al voltant de laigua, que tant esdevé metonímia del món sencer com símbol de lexistència. Laigua hi aporta també diverses comparacions per a la crítica irònica de la condició humana.

Quins són els valors que regeixen la nostra vida? I per què vivim amb aquests valors i no amb uns altres? «Els valors van cap a on anem nosaltres perquè van amb nosaltres. ¬I mentre fem camí o mentre el busquem, els valors ens alimenten», diu el filòsof

El compendio definitivo de introducción a las principales líneas teóricas, logros y limitaciones de la disciplina.La política se presenta a menudo como una acumulación desordenada y confusa de palabras y acciones, sin embargo, se trata de una ciencia, y en este manual se analizan las bases sobre las que se construye. De la mano de dos expertos en ciencia política, este manual clásico recopila, ordena y actualiza los conocimientos sobre los procesos políticos de carácter institucional. La globalización económica y la expansión de las redes sociales, que parecen imponer reglas invisibles y elaboradas al margen de los procesos políticos de carácter institucional, obligan a repensar la política y sus principios. En esta nueva edición totalmente actualizada y puesta al día, los autores se dirigen a estudiantes que aspiran a una formación universitaria en ciencia política, derecho público y constitucional, gestión y administración pública, economía o comunicación social. Les facilitara referencias y ejemplos para que construyan su propia idea de la política.