Josep Maria

Prólogo de Luis Bassat Este libro está escrito para los profesionales de la empresa que han de tomar decisiones estratégicas y operativas en el área comercial. Su público objetivo son, por tanto, directores generales, directores de marketing, gerentes comerciales y, en general, los responsables de la actividad comercial de la empresa, cualquiera que sea su tamaño y el del sector en el que desarrollen su actividad comercial. El libro se estructura en tres bloques. En el primero se analiza la propia toma de decisiones comerciales. El segundo, las distintas familias de toma de decisiones. El tercer bloque constituye la parte central del libro y describe 22 técnicas de investigación, dibujando para cada una de ellas el modelo de información que aportan.

A través del análisis de más de treinta casos de éxito (Amazon, Pixar, Fiat, la Caixa, Laboratorios Esteve, Abengoa o Nokia, por ejemplo), los autores dan las claves de los modelos de negocio mejor adaptados para sobrevivir en este ecosistema económico donde la selección natural es más feroz que nunca.Incluye ejemplos de más de 50 empresas punteras y el análisis de más de 30 casos: Amazon, Nokia, Fiat, la Caixa, Pixar, General Electric o Laboratorios Esteve.Además, ofrece cuestionarios para autoevaluación al final de cada tema.Prólogo de Isidro Fainé, presidente de La Caixa.

En la empresa el proceso de transición hacia la economía del conocimiento supone la aparición y consolidación de un nuevo modelo estratégico, organizativo y productivo: la empresa red. En este libro se analiza como la inversión y el uso de las TIC, y los flujos de información y conocimiento, transforman la actividad y los resultados empresariales. La investigación concluye que, en la actualidad, la economía catalana presenta una estructura dual.

No hay comentarios, sé el primero en comentar

En este libro se aborda el estudio de la política desde dos puntos de partida.En este libro se aborda el estudio de la política desde dos puntos de partida: la política como una actividad humana fundamental que persigue el interés común de los miembros de una comunidad o, en términos más clásicos, el «bien público», y la política como objeto de un conocimiento sistemá- tico y fidedigno, según las normas de lo que en general llamamos «ciencia».

Las anécdotas más suculentas de las últimas décadas de la liga española.En toda la historia del FC Barcelona, una sola persona ha protagonizado casi todos los personajes del universo azulgrana. Se llama Josep Maria Minguella. Socio número 982, con 70 años de antigüedad. Fue jugador y técnico del fútbol base, intérprete con Vic Buckingham, consejero de Josep Lluís Núñez y Joan Gaspart y candidato a la presidencia del Barça. También ha sido uno de los agentes más importantes de la historia del fútbol, el hombre que descubrió y trajo a Diego Armando Maradona al Barça, y quien ayudó a que Lionel Messi fichara por el Barça. Por todo ello, cuando Josep Maria Minguella, habla de fútbol hay que escucharle.

Una antología capital para acercarse a la poesía española de la segunda mitad del siglo XX.Hace más de medio siglo, en 1970, veía la luz por primera vez la célebre antología Nueve novísimos poetas españoles. Lo hacía trasquilada por la censura y levantando una polvareda de polémica entre los sectores más apegados a los temas y a las formas líricas convencionales de la poesía española del momento. Los escogidos por el visionario J.M. Castellet —José María Álvarez, Félix de Azúa, Guillermo Carnero, Pere Gimferrer, Antonio Martínez Sarrión, Ana María Moix, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero y Manuel Vázquez Montalbán— señalaban la eclosión de una nueva generación poética, decidida a dejar atrás todo lo anterior. En esta obra de referencia se incluye, además, un apéndice crítico y un apéndice sentimental en el que los nueve novísimos reflexionan sobre la figura de Castellet, responsable del espíritu rupturista de esta antología elevada al estatus de clásico de la literatura española del siglo XX.

Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Cèlia Riba.Aquesta edició de Taller de fantasia i Supertot de Josep M. Benet i Jornet vol ser una eina didàctica que ajudi a situar aquestes dues obres en el context de la seva creació, i també ajudi a donar algunes claus per aprofundir en els textos. A més va acompanyada duns suggeriments per facilitar la feina de llegir i comprendre les obres als nois i noies a qui van dirigides.Taller de fantasia (1971) és fruit de la recopilació duna sèrie de peces curtes que lautor publicà a la revista Cavall Fort. Supertot (1972) , és un encàrrec del grup U de Cuc. En aquestes peces, a través dun humor aparentment lleuger i dun format proper al musical i a lestètica pop, Benet i Jornet fa una crítica a la petulància, al racisme, als prejudicis, a la intolerància, a lexplotació immobiliària, en definitiva, a labús del poder.

None

«Lany 1988 vaig publicar Els escenaris de la memòria, que pretenia ser un exercici literari per explicar, a través de la meva relació amb alguns personatges rellevants del món de la cultura, una part de la meva formació intel·lectual.» Ara, amb Seductors, il·lustrats i visionaris, que segons lautor «pertany al mateix gènere literari», Josep M. Castellet ens ofereix una visió personal de sis personatges, «tots amics personals i companys daventura literària o cultural durant molts anys», en els temps adversos de la Dictadura.Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix, que amb els anys shan convertit en figures destacades de la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX, són els protagonistes de Seductors, il·lustrats i visionaris; tot i que Josep M. Castellet també ens ofereix algunes claus del seu propi retrat en entrellaçar la seva biografia amb la dels altres.Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, que arrenquen dels anys quaranta del segle passat, lautor enfila un relat original, sincer, irònic, crític i agut que el confirmen, vint anys després dEls escenaris de la memòria, com un gran prosista.

A Berenàveu a a les fosques, Josep Maria Benet i Jornet analitza la submisa acceptació dels nous valors del franquisme en la societat de la postguerra. Lobra se centra en un grup de set personatges de la classe obrera, que viuen al Raval barceloní i representen les diferents actituds individuals i socials, degudament contrastades, davant del règim. A partir del relat duna família, Benet i Jornet planteja una crítica al sector social dels que es van deixar convèncer i arrossegar per la imatge autocomplaent duna societat del benestar servida per lanomenada política desarrollista que la dictadura de Franco va promoure i difondre a partir dels anys seixanta.

Josep Pla o la raó narrativa (1978) va ser el primer esforç per estudiar el conjunt de lobra del gran escriptor empordanès des duna perspectiva crítica global i seriosa. Partint duna consideració sobre el pes dels factors autobiogràfics en els llibres de Pla, Castellet es va fixar en la concepció planiana del «país» i va analitzar a fons les fonts culturals, el concepte de literatura i la pràctica literària de Pla, i la particular concepció del món que traspua en els seus escrits. En tant que exposició de les coordenades bàsiques de lobra planiana, Josep Pla o la raó narrativa manté una plena vigència més de trenta anys després de la seva aparició. Posteriorment, però, shan produït altres estudis importants i, sobretot, sha completat la publicació de lobra completa de Pla; per això, en aquesta nova edició de Josep Pla o la raó narrativa, que es publica coincidint amb el trentè aniversari de la mort de Pla, Castellet ha afegit una nota preliminar i un extens epíleg que posen al dia el seu assaig germinal.

Un viatge màgic a través dels Estats Units, el Japó, lÍndia, Suïssa i Catalunya!El Mag Lari descobreix, a través daquesta travessa mundial, els diferents tipus de màgia, com ara lil·lusionisme, la prestidigitació, la màgia oriental i les ombres xineses, i revela els secrets del mag català Wenceslau Ciuró.Un quadern de viatges completament il·lustrat que mostra els paisatges i les curiositats més rellevants de la màgia de cada lloc i els seus mags més importants.

Nova edició actualitzada que inclou els últims canvis geopolíticsAquesta obra, dirigida pel Dr. Josep M. Rabella junt amb un equip expert de cartògrafs especialitzats en la confecció datles, constitueix un compendi geogràfic deliberadament sintètic, compacte i de disseny utilitari però dut a terme, al mateix temps, amb el major rigor científic i comunicatiu (tant pel què fa als enquadraments territorials, les projeccions aplicades en cada cas, la selecció i expressió de les diferents escales, la simbologia emprada i la selecció de les informacions) adreçat tant als docents i estudiants més exigents com al públic en general interessat en la comprensió del complex i canviant panorama mundial del segle XXI. En aquesta nova edició hi trobareu actualitzats vint-i-cinc mapes físics i polítics, a més de trenta-dos mapes temàtics i vint-i-dos gràfics i taules amb les darreres dades disponibles. El seu abast territorial és universal, però dedica una atenció especial a la península Ibèrica, a la resta dels territoris dEuropa i als països dAmèrica. A més, una suggerent i esquemàtica introducció a la producció cartogràfica, un mapa índex per a la navegació ràpida dins lobra, lexhibició de banderes de les principals organitzacions mundials i de tots els estats actuals, una selecció de les fonts documentals utilitzades i un complet índex de topònims amb la corresponent localització als mapes generals orienten el lector per a una ràpida i òptima utilització de latles.

Una jove aspirant a actriu es prepara per afrontar el seu debut a dalt de lescenari. Per fer-ho, decideix entrevistar tres dives de lescena teatral: la Glòria, una diva internacional; lAssumpta, una estrella de la televisió i la Maria, una directora de doblatge, i descobreix en els seus records les grandeses i les misèries del món que tant la fascina, el teatre. Tota una metàfora de la vida.

Amb La Ventafocs (Potser sí, potser no), la seva darrera obra de teatre infantil i juvenil, Benet i Jornet ha recorregut a un dels grans mites de la literatura popular: el de la Ventafocs, molt arrelat a la cultura catalana. I ho ha fet amb là

Gran novel·la sobre lassalt de 15.000 corsaris turcs a Ciutadella lany 1558,  conegut sempre més com lAny de sa DesgràciaAmb el ritme duna novel·la daventures, Els herois de la nit recrea el setge i lassalt que el 1558 va patir Ciutadella de Menorca -a la novel·la, Pregonda- per part dels turcs. Lalmirall Piale Paixà, al capdavant duna flota de més de cent vaixells i duns tretze mil homes, va arrasar la ciutat i va segrestar prop de 5.000 menorquins, que van ser transportats a Constantinoble i venuts com a esclaus. El protagonista de la novel·la, Arnau Vidal, està inspirat en un personatge històric, rescatador desclaus, espia del rei i autor dun diari personal de gran interès. Aquest jove protagonista aconsegueix fugir del captiveri i trobar el seu germà gran en la bulliciosa capital otomana. Tot i la falta dimplicació del germà, que sha convertit a lislam i ha esdevingut ric i poderós, Arnau sentossudeix a alliberar els esclaus. Aconsegueix els diners per tornar la llibertat a Helena Martorell, esclava del metge del gran visir, i no cessa en lintent de comprometre tant el rei Felip II com els poders illencs en el rescat dels compatriotes segrestats.Els herois de la nit mostra no només labisme cultural entre la Turquia de Solimà el Magnífic i lEspanya de Felip II, sinó també el rerefons dunes societats que funcionen al marge dels principis que prediquen. Josep M. Quintana ha escrit una novel·la històrica i daventures que desvela la corrupció soterrada del poder.

Amb la globalització, els mitjans de comunicació de masses es converteixen en el primer poder, per sobre del poder sobirà que ostenta el poble. Però, què passa quan aquest poder esdevé tan gran? Què passa amb la globalització que dilueix el poder del poble? I què passa quan els mitjans de comunicació estan en poques mans?El llibre analitza aquestes qüestions i en planteja altres de ben apassionants: la informació i la comunicació com a bé social són substituïdes per un bé estrictament comercial i mercantil; els mitjans de comunicació han perdut part de la seva missió social, el seu paper de vigilant dels poders democràtics, per convertir-se en un poder esclau de les seves lògiques mercantils i un nou actor polític.

Aquest segon volum dEl pensament filosòfic i científic cobreix exclusivament el segle XX.Aquest darrer segle hauria de ser estudiat amb atenció, no sols perquè shi donen corrents molt interessants, sinó també perquè és el que h

Ledició que tenim ales mans, actualitzada per lautor, sestructura en tres blocs: expressions llatines que shan catalanitzat, expressions llatines literals que sovint no sabem què volen dir, i expressions catalanes procedents del llatí.

Traductor, crític literari, articulista i poeta Txema Martínez (Lleida, 1972) ha estat el guanyador de L Premi Ausiàs March de poesia, amb el llibre Dol, un poemari intens i emotiu sobre lexperiència de la pèrdua (la mort prematura dun germà).

Les millors frases de Ballarín, plenes de saviesa i humor.Mossèn Ballarín no ha volgut escriure les memòries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, però ha bastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivències. Josep M. Ballarín és un home lliure i polèmic, divertit i profund, afable i incòmode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és “un capellà culte que de vegades es fa passar per mossèn Tronxo”. “Si hi ha algú poc convencional, és ell”, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodòxia li ha comportat més dun problema, però no li ha impedit ­-al contrari- la creació duna obra literària de gruix, des de Francesco, lany 1967, fins avui. Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i lobra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos i nha extret el canemàs que és la base de les seves idees i el seu pensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant dun dels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació.

En Massagran, que de molt petit sent una especial atracció pel mar, sembarca amb la intenció de veure nous països i costums. Un seguit dincidents inesperats el duran al cor de lÀfrica

A propòsit del sermó de Jesucrist sobre el Judici Final ?les ovelles a la dreta i les cabres a l?esquerra?, Josep Maria Ballarín explica que «des de molt xic m?he sentit a dir que era una cabra» i que «si el Judici anava així, a mi em tocava rostir-me per

Una poesia entenedora, àgil i sensibleEl recull de poemes Dir, de Josep M. Ripoll, és una aposta pel poema sincrètic, real i precís, per bé que, com gairebé tota la poesia, acostuma a abordar els granstemes de la vida: una poesia tendra, pulcra i despullada i arrelada profundament a la vida...No voldriarepetir els noms del roig, el groc, el blau, i sí cantarla paleta del temps que ens els barreja,els tons dels diferents verds de la naturaque ens tornen aigualides les paraules.

None

La revelació poètica de lany: Josep Maria Fulquet“La meva poesia són records”, deia Joan Vinyoli. Això, que sembla poc, és molt. És dir molt, perquè el discurs contingut a Morir com un riu es fonamenta en la funció poètica del llenguatge -present en tot discurs humà, fins i tot en el més racional o més científic- i també a expressar la visió que lautor té del món i la seva pròpia veritat. Per al subjecte es tracta, per tant, dun treball de recerca de la seva identitat i singularitat. El camí per arribar-hi parteix del fenomen que en psiquiatria sanomena de “transmissió transgeneracional”, és a dir, loperació consistent en un treball de reconstrucció, per part del subjecte, de la càrrega identitària transmesa explícitament i implícita per les generacions precedents. Lexperiència de sentir-se perdut i vulnerable és un trajecte necessari per a la reorganització de les emocions a través de la reexplicació, en clau poètica, dels fets que han provocat la crisi. Un llibre duna potència lírica excepcional, un dels grans llibres de lany.

Amb motiu dels 5 anys de la mort de Josep M. Castellet, els seus retrats literaris en un sol volum.Apleguem en un sol volum els retrats literaris que Josep M. Castellet va escriure entre el 1988 i el 2012.Apel·lant a la memòria i a partir de situacions reals poc conegudes, lautor enfila un relat original, sincer,irònic, crític i agut que el confirmen com un gran prosista. I en entrellaçar la seva biografia amb la dellstambé ens ofereix algunes claus del seu propi retrat. Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Aranguren, Mary McCarthy, Gimferrer(Els escenaris de la memòria, 1988); Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, AlfonsComín i Terenci Moix (Seductors, il·lustrats i visionaris, 2009) i Espriu, Porcel i Montserrat Roig. (Tres escriptors amics, 2012), desfilen per aquestes pàgines.

Els escenaris de la memòria és un recull de textos memorialístics pel qual desfilen personatges diversos (Ungaretti, Mercè Rodoreda, Alberti, Pla, Pasolini, Octavio Paz, Arangueren, Mary McCarthy i Gimferrer) a qui Castellet ha conegut amb més o menys assiduïtat. Amb penetració i agudesa, Castellet suggereix un gènere nou, de gran amenitat, en el qual fragments de la seva autobiografia es creuen amb la vida dalgun dels grans actors de la faràndula literària dels nostres dies.

Una selecció de 100 dibuixants feta per destacats especialistes dirigits per Josep M. Cadena, vol honorar aquells artistes catalans ben coneguts arreu del món com a pintors i escultors, que alhora també són excel·lents dibuixants (Clarà, Casas, Gu

«No és que estigui de cap manera en contra del gènere, ben al contrari, però personalment no veig motiu ni raó per escriure, ni ara ni mai, unes memòries ortodoxes. Em perdria, em faria mandra i, a més, em sortiria un nyap. Però sí que he ensopegat amb persones i fets que no neren, davorrits... Si no hagués tingut persones de les quals em feia gràcia parlar, situacions o fins i tot evolucions "històriques" que volia reviure, aquest llibre no existiria. Lhe escrit a partir dels altres, agafant-me als altres, enfocant pretesament els altres. O rememorant esdeveniments dels quals gairebé mai no vaig ser el centre. Aquesta ha estat la meva manera dentendre el conjunt. Jo hi sóc pertot arreu, tanmateix, perquè un determinat grau de narcisisme forma part de les arrels de la naturalesa humana.»Amb aquestes paraules, Josep M. Benet i Jornet presenta Material denderroc, una mena de memòries gens convencionals, escrites des de la melangia però amb un cert sentit de lhumor i un punt de malícia, i en les quals el lector per una banda es trobarà amb records i moments que Benet i Jornet ha compartit amb autors i intel·lectuals de la talla de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Terenci Moix, Joaquim Molas, Montserrat Roig, Joan-Lluís Marfany o Jaume Torras i, per laltra, sendinsarà en la seva passió pel teatre, per una vida dedicada al món de lescena.

La mejor cocina china de la mano de Josep María Kao, el chef del restaurante Shanghai de Barcelona, galardonado con una estrella Michelin y considerado como el mejor restaurante de cocina china de España.Josep María Kao es el gran enlace entre los primeros cocineros chinos establecidos en España hace seis décadas y un presente culinario de gran nivel en el que China se funde con el Mediterráneo. Esta es su fascinante historia familiar y su legado en forma de recetas. Desplazado de China a causa de la revolución de Mao Tse Tung, el padre de Josep María Kao llegó a Barcelona durante la primera mitad del siglo XX para trabajar en el primer restaurante de cocina china de la ciudad. Él y su esposa dieron a conocer un recetario muy exótico para la época y lo pusieron de moda en el desaparecido restaurante Pekín, y después, en el Shanghai. Josep María, benjamín de los Kao, transformó la cocina de su padre sumándole ingredientes mediterráneos y conceptos de alta cocina, y ha conseguido que el Shanghai sea, para muchos expertos, el mejor restaurante chino fuera de China. Después de una vida tras los fogones, Josep María repasa la tortuosa historia de superación de su familia y mira hacia sus hijas como expresión de un futuro prometedor. A lo largo de estas páginas, el lector se sumergirá en una fascinante epopeya familiar que lleva a los Kao de la China comunista a la España del franquismo, para acabar siendo un referente culinario en el país y en el mundo. Además, el lector descubrirá un recetario que aúna tres generaciones, desde la cocina china más tradicional hasta los bocados más atrevidos y creativos. «El Shanghai es el mejor restaurante chino fuera de China.» Ferran Adrià

Josep M. Fulquet dóna testimoni duna maduresa poètica envejable.Josep M. Fulquet es va donar a conèixer com a poeta amb els seus dos primers llibres, Perillosa riba (1978) i Platges de temps (1980). Després dun llarg silenci va donar un tercer llibre extraordinari, De plata pur (2007). Deu anys més tard, lambició de Morir com un riu ha impressionat els lectors i la crítica. A Natura dinfinit, Fulquet dóna testimoni duna maduresa poètica envejable.

«La narració apassionada d?una aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics»Memòri es confidencials dun editor. Tres escriptors amics és una obra lúcida, plena danècdotes, sorpreses i més dun secret, sempre des del punt de vista dun editor que va gaudir de llibertat dacció per decidir els llibres que volia publicar. Durant cinquanta anys, tants com en compleix enguany Edicions 62, Josep M. Castellet ha estat vinculat a leditorial com a autor, editor i director literari els primers, i com a president els darrers.Dividit en dues parts, les Memòries confidencials dun editor pròpiament dites són en paraules de lautor «la narració apassionada duna aventura que va acabar bé malgrat els obstacles polítics i econòmics». Una breu història de laventura que va suposar en ple franquisme crear una editorial que feia una aposta decidida i valenta per la cultura en català, i del periple, sovint tortuós i atzarós, fins a aconseguir lestabilitat i la normalitat. Sexplica quines eren les intencions dels fundadors i es fa una valoració dels resultats culturals obtinguts en el mig segle dactivitat, amb els seus errors i els seus encerts.En la segona part, Tres escriptors amics, Josep M. Castellet fa un retrat literari de Salvador Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. Tres escriptors brillants, amb qui lautor va tenir una relació ben estreta com a editor, crític i amic, i als més joves dels quals va ajudar a llançar la seva carrera. Amb un relat sincer, alhora irònic i agut, els professionals de ledició i tots aquells que simplement estimen la literatura trobaran irresistible aquest llibre.

El doctor Manuel Sans Segarra torna amb una obra que ens ajudarà a dominar el nostre ego i trobar el sentit de la vida unint ciència i espiritualitat.«La mort no existeix; no és un procés biològic, sinó espiritual. La vida s’ha d’entendre com una continuació cap a la vida després de la vida». Per al doctor Manuel Sans Segarra, l’ego (o el nostre fals jo) és el que ens porta a actuar dominats per enveges, rancúnies i competitivitat. Si aconseguim entendre que morir no és més que un tràmit en què ens desprenem de tot el que és material, incloent-hi el nostre cos, i actuem amb el poder de la Supraconsciència (el nostre veritable jo), allunyarem gran part de la maldat que assola el món a més d’acabar amb la nostra íntima i insatisfeta angoixa vital. Aquest és el punt de partida d’Ego i Supraconsciència, l’esperat retorn a les llibreries del doctor Manuel Sans Segarra després de l’èxit mundial de La Supraconsciència existeix. Amb un llenguatge senzill i alhora profund, aquesta és una obra d’aplicació pràctica que parla de la importància de perdre la por a la mort, de saber detectar les trampes de l’ego i que finalment anima a practicar la meditació per fer aflorar la nostra veritable essència. Ciència i espiritualitat s’uneixen per ajudar-nos a dominar el nostre ego i trobar el sentit de la vida.

«La muerte no existe; no es un proceso biológico, sino espiritual. La vida debe entenderse como una continuación hacia la vida después de la vida».Para el doctor Manuel Sans Segarra, el ego (o nuestro falso yo) es lo que nos lleva a actuar dominados por envidias, rencores y competitividad. Si logramos entender que morir no es más que un trámite en el que nos desprenderemos de todo lo material, incluido nuestro cuerpo, y actuamos con el poder de la Supraconciencia (nuestro verdadero yo), alejaremos gran parte de la maldad que asola el mundo y acabaremos, además, con nuestra angustia vital. Este es el punto de partida deEgo y Supraconciencia, el esperado regreso a las librerías del doctor Manuel Sans Segarra tras el éxito mundial de La Supraconciencia existe. Con un lenguaje sencillo y profundo a la vez, esta es una obra de aplicación práctica sobre la importancia de perder el miedo a la muerte, cómo detectar las trampas del ego y, finalmente, que anima a practicar la meditación para que aflore nuestra verdadera esencia. Ciencia y espiritualidad se unen para ayudarnos a dominar nuestro ego y encontrar el sentido de la vida.