Josep Vicent

Catalunya i València tenen una darrera i gran oportunitat de reforçar els seus lligams econòmics i socials i construir una gran megaregió de vocació i ambició europea. Més enllà de la llengua i de la cultura, dos trets distintius que no són suficients per als interessos materials compartits en aquest moment de globalització, lhoritzó duna cooperació estable i fructífera entre València i Barcelona obriria camins insospitats. Però aquest futur es basa en un passat. El segle XX ha construït un teixit de negocis comuns, de problemes compartits, daventures empresarials i personals, de pensaments entrellaçats... Aquest llibre en pretèn ser la crònica, àgil i al mateix temps precisa. Avui, si leix mediterrani és una realitat esperançadora, si els governs que el formen es reuneixen periòdicament i si empresaris i cambres de comerç emeten informes i documents de cooperació econòmica catalanovalenciana és perquè la tradició de contactes, de negocis i dexpressions conjuntes té una vida molt més dilatada dallò que tradicionalment es pensa. "La dècada que ens espera consolidarà unes bases materials, dinfraestructures i de concòrdia civil i social per a endinsar-se en un nou segle"

Premi Carles Rahola dassaig 2021 Una aposta clara per una xarxa de transports que ha de tenir implicacions profundes a les terres de parla catalana.“Doneu-me un tren i un mapa i us contaré una història”, així arrenca aquest viatge que Josep V. Boira proposa durant lAny Europeu del Ferrocarril, quan fa deu anys que la Unió Europea va declarar el corredor mediterrani projecte estratègic. Fins aleshores, era poc més que un somni, una hipòtesi, una idea en els papers acadèmics, una actualització historicista de la vella Via Augusta o una aposta perifèrica en discursos econòmics alternatius. El geògraf Josep V. Boira repassa laccidentada trajectòria del corredor mediterrani, des dels llargs efectes de la decisió peninsular de tenir un ample de via diferent del de la resta dEuropa fins a la situació actual. Shi analitzen la dècada ominosa (2002-2011) i la dècada lluminosa (2011-2021), amb protagonistes tan antagònics com José M. Aznar, Eliseu Climent, Loyola de Palacio, Ana Pastor o Artur Mas. Shi aborden projectes polítics com lEuroregió de Pasqual Maragall o el regionalisme mediterrani duna certa dreta, propostes que es contraposen al model centralista més dur.