Juste

Un mas, unes vinyes, la lluita per la terra...La història duna nissaga catalana que va voler construir un gran somni. En Bonaventura Giner, indiano retornat de Cuba el 1898, s­estableix a les terres de la seva infància i posa en marxa un pla per convertir l ­antic mas familiar en el centre d ­un veritable imperi vinícola al Penedès. A través de les vides de tres generacions dels Giner, dels seus amors clandestins, els odis fraternals i els assassinats sense resoldre, Temps de família va teixint una trama tan atractiva i enlluernadora com els camps de vinyes que protagonitzen aquesta nissaga. Un retrat fidel dun temps i dun país, una novel·la que retrata uns homes i unes dones que van lluitar per refer unes terres devastades per la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX i que van encetar el segle XX en un món rural en plena transformació.

Premi Prudenci Bertrana 2021. A la Barcelona dels anys setanta, lOlivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en lespecialitat dHistòria de lArt. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme. Durant el buidatge dun pis dun important col·leccionista dart, dorigen austríac, lOlivia descobreix lautoretrat de la Valèria Sans, una pintora davantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en loblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de lOlivia, que quedarà marcada per sempre.

Barcelona, finals del segle XIX. Lhospital de la Santa Creu agonitza dins els vells murs medievals que li han donat aixopluc durant cinc segles. La ciutat sestà expandint més enllà de les seves antigues muralles gràcies al pla de lEixample. El nou segle empeny els anhels duna nova generació de metges i artistes que volen situar el país al nivell més alt dEuropa. Plegats faran realitat el somni dun nou hospital per als pobres de la ciutat, on la ciència i lart es donaran la mà magistralment. Metges i aspirants, dones pioneres, artistes i deixebles…una novel·la on els personatges proven daixecar la seva felicitat al temps que ho fan els murs dels pavellons modernistes del nou Hospital de Sant Pau.

Port de Barcelona, 1918. El transatlàntic Reina Victoria Eugenia està a punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorre els salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Té els nervis a flor de pell, sen va a Amèrica per no tornar. Un ric argentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, lespera per casar-se i convertir la Patagònia en la seva nova llar. Una vida a laltra banda de loceà. Durant el llarg viatge coincidirà amb lAbel, un noi que va conèixer en la seva vida dabans, alhora que farà una nova amistat amb la filla duna gran ballarina, la Irina Alexandrovna. Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secret inconfessable que segellarà el seu destí per sempre. Gairebé setanta anys després,la Berta explicarà a la seva néta Valentina la veritable història daquella travessia inoblidable. Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes daquesta història a alta mar, dues ànimes que compartiran no tan sols una travessia per lAtlàntic sinó també una part essencial del seu destí. «Lorquestra comença a tocar a la coberta de passeig. És una melodia que pretén ser alegre, però algunspassatgers ja comencen a plorar mentre els mocadors voleien al vent i els cossos saboquen cada cop mésneguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta el torna a buscar amb urgència i deseguida el distingeix. És allà ben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que alça amb una mà. La distància no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des dallà dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig de llum. Marxen». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Premi Prudenci Bertrana 2021A la Barcelona dels anys setanta, lOlivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en lespecialitat dHistòria de lArt. Vinguda del poble cinc anys abans, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme. Durant el buidatge dun pis dun important coŀleccionista dart, dorigen austríac, lOlivia descobreix lautoretrat de la Valèria Sans, una pintora davantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en loblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de lOlivia, que quedarà marcada per sempre. La pintora shavia representat ajaguda, en actitud relaxada, com aquelles odalisques de Matisse o com lOlympia de Manet, tot i que ella no es cobria el sexe amb una mà pudorosa. Ni tan sols un retall de les teles riques i de colors ardents que vestien el fons del quadre i en les quals hi havia infinitat dulls estampats, amb clares reminiscències surrealistes, tapava un centímetre de la seva pell blanca, lluminosa, que gairebé li semblava tocar.

Barcelona, finals del segle XIX. Lhospital de la Santa Creu agonitza dins els vells murs medievals que li han donat aixopluc durant cinc segles. La ciutat sestà expandint més enllà de les seves antigues muralles gràcies al pla de lEixample. El nou segle empeny els anhels duna nova generació de metges i artistes que volen situar el país al nivell més alt dEuropa. Plegats faran realitat el somni dun nou hospital per als pobres de la ciutat, on la ciència i lart es donaran la mà magistralment. Metges i aspirants, dones pioneres, artistes i deixebles…una novel·la on els personatges proven daixecar la seva felicitat al temps que ho fan els murs dels pavellons modernistes del nou Hospital de Sant Pau.

Amb la proclamació de la República a lhoritzó, Tània Juste fa un minuciós retrat dels ambients barcelonins dels anys vint i posa de manifest el gran repte de la Isabel, una protagonista que, amb el seu esperit rebel i el seu tarannà lluitador, busca ser algú per si mateixa. La Isabel és una noia de vint-i-tres anys duna família benestant que, després de la mort del seu pare, es veu obligada a fer de modista amb la seva mare per tirar endavant. Quan el seu germà es casa, la monotonia i la soledat impregnen el seu dia a dia. Però amb larribada a Barcelona de la família Aymerich i la seva encisadora filla Valèria, la vida de la Isabel farà un gir. Aviat es mourà pels ambients més selectes de la ciutat i començarà a treballar de dependenta en una important pelleteria, gaudint de la llibertat que tant anhelava.

Una familia, cinco hijas y un país en cambio: la emotiva historia de los Molina desde sus raíces valencianas hasta su nueva vida en Barcelona en medio de la agitada historia del siglo XXLa familia Molina, formada por el padre, la madre y cinco hijas, abandona su Valencia natal para ir a Barcelona, al barrio de Sants, donde un hermano del padre, el tío Miguel, ya se encuentra instalado desde hace tiempo. El padre trabaja en la España Industrial y la madre hace de cosedora para un sastre cercano. Las cinco hijas, Julia, Pilar, Carmen, Ángeles y la pequeña Lola, van creciendo plenamente integradas en el barrio. Desde allí les tocará vivir grandes acontecimientos históricos, como el advenimiento de la República, el estallido de la guerra, los bombardeos y el hambre de la posguerra, pero también los amores y los desamores propios de la edad, los esperados bailes de Fiesta Mayor, los estrenos de cine y la vida asociativa. Sueños y aspiraciones se dan cita entre las penurias de una época convulsa que pondrá a prueba la familia y sus lazos afectivos. Cinco chicas de barrio que, como tantas otras, se convertirán en heroínas cotidianas de su tiempo. Una magnífica novela que reivindica “la otra guerra” en la que lucharon las mujeres de pueblos y ciudades durante la Guerra Civil mientras los hombres estaban en el frente.