L. M. Fontrodona i Padró

Lil és un nen de tretze anys, força efeminat i molt malvist, que no té altres amics que en Stif, un noi dos anys més gran, d’ascendència romaní –i per tant, semblantment malvist. És la primavera de 1972 a una ciutat mitjana de Catalunya, i ells proven de fer valer la seva aliança d’amor i defensa mútua davant un món que els és advers i sovint hostil. La Cristina –mare vídua d’en Stif–, la Cati –una noia maltractada a casa seva–, en Flo i una colla de nois Romà, en Sinfroni –un sabater geperut–, n’Ernest –mecànic de bon cor– i altra gent de bé s’encreuen, amb els propis tràngols, en aquesta història d’amor, de combat i, al capdavall, d’amarga victòria.

Lili reprèn la història dels joves protagonistes de Lil des del dia mateix que el més gran, en Stif, s’exilia al Rosselló després d’un duel a mort del qual ha sortit vencedor. En Lil, un nen efeminat, amb veritable consciència de nena, resta al Sud amb la seva mare adoptiva, entrampat entre l’enyor, la solitud, els conflictes a l’escola i l’enfrontament amb el pare biològic, un metge, que insisteix a sotmetre’l a tractament. Per contra, ell, que ja ha començat a ser ella, s’esforçarà a dur a termini aquesta transició de gènere. En Lil-Lili i en Stif viuran per separat, durant mesos, les personals tribulacions, faran nous amics i algun enemic, i trobaran nous amants, que podent allunyar-los, els seran benèfics sense disminuir gens l’amor més profund que senten l’un per l’altre, i que al capdavall els mourà a retrobar-se malgrat els greus obstacles.