Lolita

Lolita Bosch, una de las personas mejor informadas sobre la violencia creciente en México, nos cuenta cómo el árbol del narcotráfico creció y se extendió por este país. Campos de amapola antes de esto es, sin duda, uno de los relatos mejor escritos sobre la historia secreta de México. Uno que busca aclarar cómo se ha llegado hasta este punto e imaginar una posible salida.

Las grandes preguntas de la vida planteadas por una niña adorable, precoz y contestona.Libro objeto casi joya en el que se recogen conversaciones (divertidas, ingeniosas, entrañables) de una niña de seis años con su madre. Es material real: son las conversaciones de Lolita Bosch consu hija Mila. Se lanza en abril porque puede ser una buena promesa tanto para el Día del Libro como para el Día de la Madre, un regalo estupendo.

“Animales que hacen cosas en silencio” no es un poemario al uso; es una colección de atractivas imágenes, una montaña rusa de emociones, una serie de reflexiones cotidianas que se desarrollan en un paisaje surrealista donde todo puede suceder. Se trata de un largo y un divertido poema que invita a la lectura en voz alta para así degustar mejor su sonoridad; un canto a la libertad creativa -tanto a nivel formal como estético- que rezuma aromas mexicanos. Esta amplia composición de verso libre y lectura vertical se desarrolla sin solución de continuidad; la parte literaria es un todo. Una voz omnisciente interactúa con un amplio elenco de animales -desde hormigas a ranas, pasando por gatos o pájaros- al margen de estereotipos poéticos, e invita a la complicidad de los lectores: “¿Y tú? ¿Ya volaste?”.

En acabar la guerra civil els republicans van patir molt. Alguns van poder exiliar-se, altres no van tenir tanta sort...però en Manel i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares no els deixen, ells es veuen cada dia per anar a banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. I uns documents secrets que cap dels dos no sap que existeixen i que amaga la família den Manel. Perquè en Julià, el pare den Pere, els vol recuperar costi el que costi...

Una novel·la estremidora basada en un cas real. La història del Roy i de tots els desapareguts de Mèxic.Avui, a Mèxic, han desaparegut 23 persones. Sí, en ple segle XXI, cada dia 23 joves són segrestats a causa del narcotràfic. Un daquests desapareguts és en Roy Rivera. Una matinada de gener uns homes vestits amb uniforme de policia sel van endur de casa, on dormia amb la mare i el germà petit. «Quin dels dos és el gran?», van preguntar. La mare va suplicar que se lenduguessin a ella, que no fessin mal als seus fills, que encara eren joves, que tenien esperança, amics, amors, una vida per viure. Però en Roy els va dir: «Agafeu-me a mi. Jo soc el germà gran». Lolita Bosch se centra en un cas real per denunciar una qüestió absolutament actual: els desapareguts a Mèxic i la lluita de les famílies per recuperar-los.

En un clar homenatge al pare absent.La família del meu pare és un retrat familiar de la mà duna de les autores més reconegudes del nostre panorama actual, Lolita Bosch. En un clar homenatge al pare absent, la novel·la reconstrueix la història duna ciutat canviant, cosmopolita i oberta al mar i al món, i nexplica els moments clau. Alhora, lautora fa un exercici literari impecable novel·lant la seva pròpia vida i la dels seus avantpassats. De fil argumental hi trobem les vides dels cinc Ròmul Bosch, els pilars de la seva família; des del primer, que fou alcalde de Barcelona el 1905, just després del mític Rius i Taulet, i responsable de la construcció de lactual Moll de la Fusta, fins al moment just en què lúltim Ròmul Bosch, ja a les acaballes del segle XX, aprèn a dir la paraula pare.

Tres històries. Un doctor dorigen eslovè graduat a Budapest, que sha guanyat lanimadversió dels seus colegues arrel de les seves inusuals teories, aconsegueix tornar la vista a una noia cega que pertany a lalta societat. Un emigrant jueu de Nova York que per atzar va aconseguir sobreviure a lHolocaust decideix tornar al vell camp de concentració on els seus pares van morir. Elisa Kiseljak, ja a ledat adulta, recorda els abusos sexulas que va patir per part dun amic del seu pare. Tres històries inoblidables i punyents que demostren lincomparable talent de la seva autora.

Reflexió sobre la creació literària i la construcció d?una novel·la.Aquest llibre és la fotografia que mai no vaig fer del moment exacte en què el meu pare i jo, un matí dhivern que havia nevat, vam pujar en un avió de fusta i ens vam llançar a planar per damunt de la ciutat de Barcelona. Sense vent. I és també el far que es veu des de lavió quan estem a punt daterrar a Menorca. I el camí que duu a lantic camí de la Virgen de Guadalupe a Cáceres. I també la plaça de Santo Domingo del centre històric de Ciutat de Mèxic: lúnic lloc del món on lescriptura és un acte rabiosament útil. Aquest llibre és un mag assegut al meu costat en un avió de Lufthansa i una fotografia que va fer Cees Noteboom de la tomba de Juniziro Tanizaki. Són les tres fases que hi ha tallades en una de les parets de Museo del Templo Mayor que es van fer durant tres regnats. I és una tipografia exacte i un soroll mecànic que només es pot sentir a la ciutat dOaxaca. El record i la boira que percebem a les carreteres quan viatgem en autobús i que sovint confonem amb paraules. Aquest llibre és una lluita violenta contra lescriptura i contra la impossibilitat de convertir-la en alguna cosa tàctil. Un text íntim que pot ser llegit com un assaig o com una novel·la perquè són el mateix repte: pentagrama, gps, zooms, inèrcia. Aire.