Lugilde

Un testimonio, no exento de retranca gallega, de tres décadas de lucha contra la depresión.¡Depresivos, salid del armario!Con esa contundencia se dirigía el periodista Anxo Lugilde a los que como él viven condicionados por la pesada losa de la depresión. Fue en noviembre de 2020, primero en la radio y después en una crónica personal que publicó enLa Vanguardia y que tuvo un gran eco en redes, poniendo de relieve que eran muchos los que le acompañaban en ese mismo trayecto.La Vieja Compañeraes una crónica que transita con ironía por la vida profesional y personal de alguien que desde joven convive con esa dolencia que irrumpe en la vida con un plan exterminador, y a la que solo queda combatir en un campo de batalla que no es otro que el propio cuerpo.Este es un testimonio conmovedor y feroz, una carta abierta a los camaradas depresivos que pretende abrir el camino de la visibilidad y ayudar en todo lo posible a los que sufren todavía ese terrible estigma.

Un testimoni, no exempt de la fina ironia gallega, de tres dècades de lluita contra la depressió.Depressius, sortiu de larmari! Amb aquesta contundència el periodista Anxo Lugilde es dirigia als que com ell viuen condicionats per la pesant llosa de la depressió. Va ser el novembre del 2020, primer a la ràdio i després en una crònica personal que va publicar a La Vanguardia i que va tenir un gran ressò a les xarxes, posant de relleu que eren molts els que lacompanyaven en aquell mateix trajecte. La Vella Companya és una crònica que transita amb ironia per la vida professional i personal dalgú que des de jove conviu amb aquesta malaltia, que irromp a la vida amb un pla exterminador i a la qual només es pot combatre en un camp de batalla que no és un altre que el propi cos. Aquest és un testimoni commovedor i feroç, una carta oberta als camarades depressius que pretén obrir el camí de la visibilitat i ajudar en tot el que es pugui els que pateixen encara aquest terrible estigma. «La Vella Companya no és un diari, ni és una crònica. És un pols descarnat i encara inacabat entre ell i una ombra que lacompanya des de fa trenta anys. Som espectadors daquesta lluita, que descriu sempre amb aquest humor galaicocatalà marca de la casa, però sense estalviar-nos passatges que ens deixen tenallats en la lectura». Del pròleg de Xavi Bundó, director del Via lliure de RAC1. Aquesta obra ha rebut un ajut a ledició del Ministerio de Cultura y Deporte.