Mar Pastor
Va néixer a Macael (Almeria) i actualment viu a Bellaterra (Barcelona). Mestra i logopeda de vocació, va desenvolupar la seva carrera a l’educació pública amb infants amb dificultats de llenguatge i sordesa. Ha definit la seva tasca com «la més bonica que es pugui tenir: ajudar els infants a posar nom a les coses», reflectint l’emoció d’acompanyar els petits en aquell instant en què una paraula comença a existir per a algú. L’escriptura l’ha acompanyada des de sempre, a través de diaris, contes i relats que creixien en silenci. Tot va canviar el dia que la seva amiga, la pintora Carme Miquel, li va regalar unes il·lustracions per al seu primer conte. Aquell gest va transformar allò íntim en un territori compartit i va donar inici a la seva trajectòria literària. Ha publicat l’àlbum il·lustrat La lluna té un llac, un llac té la lluna (MeGustaEscribir, 2016), un relat sobre l’ajuda mútua i la contribució de cada persona. També va participar en l’antologia 10 camelies romàntiques – 7 de setembre (Mil Amores, 2025), on deu autores exploren l’amor més enllà dels prejudicis i les barreres socials. Ja jubilada, es dedica completament a l’escriptura. La seva primera novel·la, Persones normals, ambientada a Barcelona, narra, a través dels seus personatges i d’una pluja constant, històries de dol, culpa i fragilitat humana, mostrant la intensitat del quotidià I la profunditat de les emocions que ens fan humans.
Sus libros
Personas normales
En una noche de tormenta en el barrio de Sant Andreu (Barcelona), la vida de la familia de Alejandra se fractura tras el hallazgo del cuerpo sin vida de su hija Marina. Lo que inicialmente se perfila como un accidente por caída desde un edificio, desencadena una investigación policial y, paralelamente, una búsqueda personal y desesperada de la madre por comprender los hechos. A través de una estructura que combina la investigación oficial con la intimidad del duelo y la crisis familiar, la obra explora los secretos ocultos bajo una fachada de normalidad y las repercusiones psicológicas de un trauma repentino.
Persones normals
El hallazgo del cadáver de Marina, una joven de diecisiete años, en una calle solitaria del barrio de Sant Andreu en Barcelona, fractura la estabilidad de su familia. Mientras la investigación policial oficial trata de esclarecer las causas de su muerte —aparentemente por precipitación—, sus padres, Alexandra y Pep, se enfrentan al impacto devastador del duelo. La narrativa explora la introspección de los progenitores ante la pérdida repentina, revelando grietas emocionales y secretos familiares en un entorno marcado por la desolación y la búsqueda de respuestas.