Marçal Serra

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en FilologiaClàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura catalanes en diversos instituts. Es dóna aconèixer lany 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des daleshores publica diversos poemaris, lúltim del quals, Desglaç, recull lobra escrita entre el 1984 i el 1988. Proa recupera lobra pòstuma: Dietari duna malaltia.

Una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l amor i la llibertat.  Aquesta edició vol posar a l abast del lector jove lobra duna autora jove, perquè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Hi conviuen formes poètiques populars i clàssiques alhora, i imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista. La fecunditat de l entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a larrapament de lheura que tan significativa va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra que va dun jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.   Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura de Mercè Otero.

Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta dorigen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb laparició dun seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des dun burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en ladolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre daltres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades descriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes.

1998La cortina cremavidres, neguit.Freu de mitjanit.A fora els cucsrauen la lluna.Toquen la una.Penja d´un arbrel´amor, es