Marcel

Que emprender es posible lo demuestran los testimonios recopilados de esta generación de jóvenes que hoy en España están impulsando nuevos proyectos.Pero los datos y los expertos consultados nos dicen esto no es fácil: no se reconoce, no se enseña, no se ayuda suficiente. Los autores, profesores de ESADE, proponen un cambio posible para impulsar el espíritu emprendedor que pasa por promover cambios en la cultura, la educación y la financiación.En esta amena obra se dibuja un futuro y se invita a abrir un diálogo sobre cómo fomentar el espíritu emprendedor en España. Un libro que recoge muchas voces de emprendedores y que quiere contribuir a lograr que“Emprender es posible”sea una realidad cada vez más normal y general en este país.

Contra Sainte-Beuve. Recuerdos de una mañana es un conjunto de fragmentos, de índole y origen diversos, que Proust redactó entre 1908 y 1909 y que quedó inédito a la muerte del autor. Si al principio dudó entre un ensayo de factura clásica en torno a Sainte-Beuve o un relato que comenzaría una mañana, cuando su madre se acercara a su cama y ambos dialogaran sobre literatura, poco a poco la narrativa fue ganando terreno para ir convirténdose en relatos en torno a la memoria recuperada.

Cuenta el mito que Tiresias se encontró dos serpientes copulando y, por atreverse a desenlazarlas, se convirtió en mujer. Siete años después volvió a encontrárselas; cuando las separó, recobró sus atributos masculinos. Más adelante, tras afirmar ante Júpiter y Juno que las mujeres gozaban más que los hombres en el acto sexual, la diosa lo castigó por su indiscreción con la ceguera, y Zeus, para consolarlo, le otorgó el poder de la adivinación.Ésta es la ambigua y compleja figura que Marcel Jouhandeau utiliza como marco del relato de sus encuentros con cuatro hombres: Richard, Philippe, un joven al que apoda el Enano y Pierre, que ofrecen sus cuerpos por dinero. Así, entre el delirio de los encuentros y las esperas, y las iluminaciones de la carne, se desarrolla esta narración, de gran contenido autobiográfico, que transmite la experiencia de la homosexualidad tal como la vivió su autor: mortificante, obscena, liberadora y, sobre todo, profundamente estética. Se publicó, bajo el pseudónimo de Théophile, en 1977 y, por primera vez con el nombre del autor, en 1988.Con Tiresias, Tusquets Editores ofrece a los lectores la primera traducción al español de una obra de este autor, «uno de los grandes y singulares escritores homosexuales del siglo xx francés», al decir de Luis Antonio de Villena.

«Les coses belles que escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record d’una melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust a Contra Sainte-Beuve. I en aquesta obra, així mateix, l’autor començava a recordar aquella melodia que havia de convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma d’una conversa amb la mare, Proust desplega nombrosos motius d’aquella cadència: moments en què un petit gest del present el transporta al passat (entre els quals hi ha l’escena que en prefigura aquella altra, tan famosa, de la magdalena); l’insomni, els somnis i els plaers solitaris; els sorolls del carrer que entren a l’habitació; l’atracció cap a una bella comtessa; la impressió que li causa un raig de sol al balcó; l’arribada a Venècia; pàgines memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire i Balzac; els Guermantes, la infantesa a Combray… Contra Sainte-Beuve. Records d’una matinada és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el 1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la mort de l’escriptor. L’edició, a cura d’Antoni Marí i Manel Pla, reconstrueix al més fidelment possible el projecte concebut originàriament per Proust –a partir de la lectura dels anomenats Cahiers i d’altes manuscrits (documents que es conserven en el Fons Proust de la Biblioteca Nacional de París), així com a partir de les edicions en francès i alemany– i que posem per primera vegada a disposició del lector en llengua catalana en una esplèndida traducció de Manel Pla

Entre 1943 y 1944, en el París ocupado, el autor perdió a toda su familia (madre, padre, una hermana de escasos meses, abuelos paternos, tíos), detenida en distintos momentos y enviada a Auschwitz tras pasar por el campo de internamiento de Drancy. A Marcel Cohen le salvó que, durante una redada, él jugaba en el parque con Annette, la joven criada bretona de la familia paterna. Tenía cinco años. Mucho tiempo después, alejándose de todo rasgo ficticio, Cohen relata lo que ha podido averiguar de sus familiares desaparecidos: la juventud de la madre en Estambul, su coquetería, el agua de colonia que utilizaba su padre, las rocambolescas vidas de los tíos… Y lo hace a partir de algo muy pequeño: los escasos objetos y fotos que sobrevivieron. Ante una imagen de su padre tocando el violín, una pequeña huevera o un caballito cosido a mano, es decir, objetos y hechos, y un puñado de recuerdos, Cohen reconstruye las vidas truncadas de aquellos que no sobrevivieron a la barbarie.

Hi ha poques lectures tan transformadores com la dA la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació descriptor. El temps, lamor, la gelosia, lart, lindividu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció —acurada i  respectuosa amb lestil sinuós de lautor— de Valèria Gaillard. El quart volum, Sodoma i Gomorra, transcorre en gran part a Balbec, a la costa Normanda, on el protagonista torna a anar destiueig després de la mort de làvia, i se centra en les figures del baró de Charlus, que dona peu a reflexions sobre lhomosexualitat, i dAlbertine, el segon amor del narrador. Sobre la traducció de Valèria Gaillard "Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ressò de loralitat que el narrador posseeix mentre recorda" [...] "Se nha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència dun instant passat, la capacitat memorística duna olor, la força del record dun tint, la singularitat dun moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...] "Hi ha molt de treball descriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra" Biel Mesquida, Diari de Mallorca

Amb La presonera, arriba el cinquè volum dA la recerca del temps perdut en la traducció de Valèria Gaillard.Hi ha poques lectures tan transformadores com la dA la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació descriptor. El temps, lamor, la gelosia, lart, lindividu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció —acurada i  respectuosa amb lestil sinuós de lautor— de Valèria Gaillard.  A La presonera, el protagonista reclou a casa seva Albertine i reprodueix una relació obsessiva, travessada per la gelosia com un mirall de la de Swann i Odette. Així, oscil·la entre lavorriment que li provoca la noia i langoixa per no poder posseir-la del tot. El volum conté, a més, passatges cèlebres com ara la dels crits del carrer a París que sent el protagonista, o la mort de lescriptor Bergotte, fulminat mentre contempla un quadre de Vermeer. Sobre la traducció de Valèria Gaillard dA la recerca del temps perdut "Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ressò de loralitat que el narrador posseeix mentre recorda" [...] "Se nha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència dun instant passat, la capacitat memorística duna olor, la força del record dun tint, la singularitat dun moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...] "Hi ha molt de treball descriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra" Biel Mesquida, Diari de Mallorca

Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre limmens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.

Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre limmens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.

Llibre de poemes. Pròleg de Jordi LlavinaAl bosc, neixen les plantes, arriben les pluges i els incendis, i de tant en tant se sent leco duna destral, com si marqués el ritme duns poemes que volen fixar les coses que ens importen abans de la tempesta definitiva. En aquest escenari, que és real i figurat, se senten les veus de la natura i les ombres dels poetes i pintors que lhan celebrat abans. Passen les estacions, però sempre queden els records duna vida viscuda, com un eco que ressona i que adverteix de la tempesta, perquè —com diu un vers del llibre— «tot avança lleument vers la claror i la mort». Tant és don ve la boira i quin miracle empeny lolor del romaní: la nit raspalla els núvols i les gotes de pluja sarrengleren als ràfecs, transparents i rodones, condemnades a caure. No cal saber res més de tantes coses gràcils, perquè en aquest instant només això és veritat: tot avança lleument vers la claror i la mort. Llibre de poemes. Pròleg de Jordi Llavina

Edicions Proa publica els tres primers volums dA la recerca del temps perdut a la col·lecció A Tot Vent.Hi ha poques experiències tant reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre limmens plaer de seguir, agafat a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència.

Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta nova traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle xx és una invitació a no deixar-se perdre limmens plaer de seguir, agafats a la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. El contingut daquest volum, A lombra de les noies en flor, és el mateix que el del segon tom original, publicat a França el 1919: inclou «Al voltant de la senyora Swann» i «Noms de país: el país». La traducció de Valèria Gaillard Francesch fa honor al refinament artístic de la prosa de Proust i alhora a la familiaritat de la veu que, dun cap a laltre dA la recerca del temps perdut, ens parla i ens guia en la fascinació de la lectura.

La curiosa conversa entre Montserrat Caballé i Maria Callas arran dun dentista de Londres; el dia en què el tenor Bonisolli va fer banyes al públic, vistes des del lloc de lapuntador del Liceu; uns històrics espaguetis amb