Margarit

Información sobre el autor no disponible

Después de centenares de poemas publicados, Joan Margarit nos ofrece un broche narrativo, un recorrido vital que llega hasta la primera juventud. La intención que lo acompaña es comprender por qué determinados recuerdos siguen presentes, duros y luminosos, sin necesidad de acudir a ningún diario o álbum de familia. ¿Por qué la vida se construye de una manera y no de otra? ¿Por qué Joan Margarit ha escrito los poemas que ha escrito?

PREMIO CERVANTES 2019. Toda la obra poética de Joan Margarit en un solo volumen. Nueva edición que incorpora el último poemario del autor, Un asombroso invierno.Si tuviéramos que designar un heredero de la poesía clara y difícil de Salvador Espriu y de la poesía bondadosa e intensa de Miquel Martí i Pol, Joan Margarit sería, sin duda, el elegido. La dureza y, al mismo tiempo, la ternura del refugio contra la intemperie que es su extensa y reconocida obra poética lo sitúan entre los poetas catalanes más valorados por la crítica y los lectores.

«Des de la joventut ha estat per a mi una pràctica habitual compondre les meves pròpies antologies dels poetes que admirava... Ara mhe proposat afegir –feta per mi mateix– lantologia més difícil, la de la meva pròpia obra, ara que, als meus 82 anys, ja no li deuen quedar gaires incorporacions futures. És la primera vegada que ho faig sense que el sentiment que mempeny sigui ni dadmiració ni de necessitat de consol.És un sentiment més personal i rude: alguna cosa semblant a mirar-me al mirall...» (De lepíleg de Joan Margarit.) Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Margarit inèdit.Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, lobra a la qual va dedicar les energies de lúltim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva “antologia personal”, publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc “el millor dels meus llibres”. Vaig coneixent millor cada vegada el bosc interior on un acaba sol i amb un convenciment: comprendre és lúnic que ennobleix. [Fragment dAnimal de bosc]

Diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important"."El breu i bell llibre que teniu a les mans és una aposta i una invitació. És una aposta per destacar els millors poemes damor del poeta català actual que més insistentment ha treballat el tema de la poesia amorosa al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis, ja llunyans en el temps, Joan Margarit ha estat el poeta català que duna manera més constant, complexa i exhaustiva ha explorat lamor en totes les seves múltiples dimensions, amb totes les seves llums i ombres, amb tota la seva càrrega de felicitat i dramatisme. La producció amorosa de Margarit és abundosa i abasta tota una vida, des de la joventut abrandada fins a la vellesa més ponderada, passant per la maduresa més turbulenta. Per aquest motiu he volgut fer laposta didentificar els millors poemes damor de Margarit. "Triar és opinar", va dir Carles Riba. I Margarit ha volgut correspondre a les meves "opinions" afegint a la meva tria inicial un poema final, rigorosament inèdit". Del pròleg de D.Sam Abrams.

Joan Margarit, el poeta més llegit de la nostra literatura, ofereix un llibre més lúcid i més clar que mai als seus lectors. El poeta Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinant és una manera dassumir el dolor, de celebrar la vida i destimar-la.

Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest seria sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors. Tots els poemes (1975-2017) aplega en un sol volum i en format de butxaca tota lobra poètica escrita per Joan Margarit des de Restes daquell naufragi fins a Un hivern fascinant.

Nova edició, amb un epíleg de Pere Rovira, del llibre que Margarit va dedicar a la seva filla Joana«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre lesforç dun poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre damor, i lamor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: “No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu”. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè lamor hi venç sempre».                         La mort no és més que això: el dormitori,                         la tarda lluminosa a la finestra,                         el radiocasset a la tauleta                         —tan aturat com el teu cor—                         amb les cançons cantades ja per sempre...

La infantesa, adolescència i primera joventut dalgú que busca la veritat sense treva.Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries dinfantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta dentendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa duna anècdota personal un símbol universal. La intenció daquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, don anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Joan Margarit reflexiona sobre la poesia, sobre com cal llegir-la i on cal trobar-la.Què és la poesia? Com cal llegir-la? On cal trobar-la? Margarit ha reflexionat i ha abocat en aquest llibre el seu punt de vista i la seva experiència com a poeta i com a lector i traductor de poesia. Algunes daquestesreflexions són escrites fa anys, com les Noves cartes a un jove poeta, però daltres són escrites recentment, amb la saviesa dels anys. Una magnífica tria de poemes comentats i contextualitzats; la relació entre els seus poemes i la ciutat de Barcelona; textos sobre la poesia de Joan Maragall, Gabriel Ferrater, Miquel Martí iPol, Joan Vinyoli, Thomas Hardy i Elizabeth Bishop... sempre amb el to directe i desacomplexat de Margarit.

El llibre més personal de Joan MargaritSigui quina sigui la familiaritat del lector amb la poesia, un llibre de Joan Margarit sempre té una primera lectura emocionant, plena de vida i de veritat. Es perd el senyal és un llibre singular en la carrera de Margarit. El llibre arrenca amb una citació de Josep Pla segons la qual les autobiografies haurien destar escrites en vers. Es perd el senyal és un llibre autobiogràfic, de vivències personals, però és també un llibre dautobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís social, i finalment és, com sempre en Margarit, un llibre de reflexió moral al voltant dels temes eterns de la gran poesia de tots els temps.Joan Margarit recita dos poemes: Celebració i Brindis.

Seguint el consell de Rainer M.Rilke a les Cartes a un jove poeta, Joan Margarit no va publicar els seus primers poemes damor fi ns gairebé els quaranta anys. Per aquestes pàgines van i vénen homes i dones que ha estimat i que, la majoria de vegades, també lhan estimat. Però els poemes de Joan Margarit sempre tracen un camí que arriba als lectors i lectores més llunyans.

None

Labutxaca reuneix en un sol volum lObra Completa del poeta Joan Margarit.Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, lobra a la qual va dedicar les energies de lúltim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva «antologia personal», publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc «el millor dels meus llibres». En aquest últim volum, que inclou Animal de bosc, reunim lobra completa de Joan Margarit des de 1975 fins al 2021. La duresa i, al mateix temps, la tendresa del refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra, el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors.

Austral reúne en un solo volumen la Obra Completa del poeta Joan Margarit.Pocas semanas antes de morir, Joan Margarit dejó terminados los poemas que componen Animal de bosque, la obra a la que dedicó las energías del último tramo de su vida, aprovechando la mirada nítida que él atribuía a una senectud vivida sin trampas. Margarit, que había terminado un año atrás su «antología personal», publicada bajo el título Sin el dolor no habríamos amado, consideraba Animal de bosque «el mejor de mis libros». En este último volumen, que incluye Animal de bosque, reunimos toda la poesía original de Joan Margarit desde 1975 hasta 2021. La dureza y, al mismo tiempo, la ternura del refugio contra la intemperie que es su extensa y reconocida obra lo sitúan entre los poetas más valorados por la crítica y los lectores.

La bellesa abrupta del millor Joan MargaritMai fins ara, Joan Margarit no havia escrit un llibre que, conservant la tendresa dels seus primers poemes, tingués també la lucidesa severa dels últims. La intel•ligència sentimental i la bellesa abrupta daquests versos signifiquen un pas de gegant en la poesia del poeta català més llegit del nostre temps. Assegut en un tren contemplo els camps i de sobte, fugaç, passa una casa que és el llampec dalguna veritat. Seria un error baixar del tren. Ja no hi seria. Estimar és on, i sempre hi ha una cosa que mho revela: un terrat al sol, la tarima del director dorquestra sense ningú, només amb una rosa, mentre al voltant els músics toquen sols. Un dormitori a lalba, un camp segat. Per descomptat, el cant daquells ocells al cementiri un matí de juny. Estimar és on. Perdura al fons de tot: és don venim. I és aquell lloc on va quedant la vida.

Per escriure un poema no hi ha unes condicions millors que daltres: simposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final. Si un poema pot esperar, és que no ha trobat ningú que lescrigui. Més encara: si qui té la pretensió de ser poeta no sap convertir qualsevol situació personal -per difícil que sigui- en una situació on la seva obra continuï, és que sestà equivocant. Si a la poesia un no pot donar-li tot -i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida- no sha de continuar.

Tot al llarg de la seva llarga i intensa trajectòria poètica, Joan Margarit sha adreçat sovint a Barcelona i la ciutat li ha esdevingut geografia i racó de lànima. Un amor mutu entre el poeta i la ciutat, encara que alguna vegada sigui entre dubtes i recances, duna banda o de laltra. Barcelona amor final recull aquesta intensa experiència amorosa i aplega els poemes de Joan Margarit que tenen Barcelona com a escenari: un centenar de composicions estructurades en vint capítols i el doble itinerari, geogràfic i poètic, que suposa la relació del poeta i la ciutat. Barcelona, amor final sil·lustra amb fotografies de Xavier Miserachs, sacompanya amb un pròleg de Javier Cercas i la versió original en català dels poemes barcelonins sarrodoneix amb una doble traducció al castellà i a langlès.

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries dinfantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta dentendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia. Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa duna anècdota personal un símbol universal. La intenció daquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, don anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.