Maria-Mercè

Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de lésser humà: lamor, la solitud, la mort, la rebel·lió, la passió, el sexe ... A Sal oberta ens parla dexperiències femenines com són lembaràs, linfantament i les sensibilitats, il·lusions i projeccions que aquest fet aboca. De lamor i el desamor. El seu jo més íntim, projectat perquè cadascú el faci seu, a mida.

Com explica Marçal en el pròleg a la primera edició de La germana, lestrangera (1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines de Terra de Mai —que primer shavien publicat independentment el 1982 sense gaire èxit— fins al darrer poema de «Sang presa», ens trobem amb un jo que cerca definir-se en relació a laltra, ja sigui la filla o lamant.

Maria-Mercè Marçal novel·la la figura de Renée Vivien, la primera poeta que va cantar obertament lamor entre dones després de Safo.Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta dorigenanglès que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb lapariciódun seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa.

Nova edició.Raó del cos, obra pòstuma de Maria-Mercè Marçal, en paraules de Pere Gimferrer «una de les nostres veus poètiques més altes», és el seu últim recull poètic que ens ha llegat. Del pròleg de Pere Gimferrer: «Maria-Mercè Marçal ha arribat a un punt de nuesa desolada i essencialíssima...»«un tema..., el de la pròpia malaltia (un càncer) i la pròpia mort.»«La tensió i latenció de la poeta no defalleixen mai; és més aviat la nostra tensió el que hem de procurar que no defalleixi, llegint-la.»

Nova edició.Desglaç, últim títol poètic de Maria Mercè Marçal, un volum en el qual és present la seva producció poètica entre els anys 1984 i 1988.