Maurice Blondel

Carta sobre lapologètica és el títol abreujat daquesta obra important de Maurice Blondel. Publicada el 1896, poc després de la tesi doctoral de lautor, Laction (1893), hi exposa amb gran precisió el mètode de la seva filosofia de lacció. Limpacte daquest escrit va ser veritablement gran. Duna banda, fa veure com la seva filosofia de lacció finalitza en una filosofia de la religió, tot renovant en profunditat lapologètica clàssica i inaugurant de fet el que més tard serà la teologia fonamental; i daltra banda, mostra com levolució de la modernitat filosòfica no tenia per què conduir necessàriament a lateisme, sinó que la fidelitat al mètode dimmanència porta a la superació del fonamentalisme immanentista. Precisament una de les aplicacions més profundes i brillants de loriginal filosofia de lacció de Blondel és la segona obra que oferim, Història i dogma (1904), en la qual lautor afronta un dels problemes candents de la crisi modernista: en la història del cristianisme, com es realitza el pas dels fets històrics a les doctrines i al dogma? Evitant tant lhistoricisme com el dogmatisme, Blondel descriu la tradició com lorganisme vivent col·lectiu que opera la mediació entre fets i doctrines. Ambdues obres són de gran actualitat a causa de latzucac de lanomenada postmodernitat i al renovat interès per la manera en què accedim amb garanties als fets i al missatge de Jesús de Natzaret.