Mercè

Espejo roto relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil. Es, además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea.

«El verdadero protagonista de esta obra es el tiempo. Los años inexorables que van deshaciéndolo todo? Y ese paso del tiempo está contado de la manera más inquietante y efectiva que jamás he visto. . Rodoreda, que es una narradora magistral, inventa recu

En el centenario de su nacimiento, Jean - Paul Sartre (1905-1980) nos interpela como uno de los pensadores más relevantes del siglo XX. Temprano aún para tener que interpretarle según las pautas aplicables a los que denominamos clásicos, Mercè Rius se permite acceder a su obra directamente, libre de intermediarios, llevando a cabo su personal lectura de la misma desde una concepció de la escritura que pone los recursos literarios al servicio de la idea.De vuelta a Sartre no significa que debamos actualizarlo. Un pensador del siglo XX sigue siendo actualidad. En este aspecto, si ciertos tópicos sobre su obra ya han hecho fortuna, no han alcanzado aún el grado de sedimentación que los convertiría en históricamente imprescindibles. De ahí que Rius nos proponga la revisión y consiguiente abandono de algunos de ellos, empezando por la errónea extrapolación de una lectura política a El Ser y la Nada.

A Leo se le ha caído el primer diente y no sabe qué hacer. La pone debajo la almohada. ¡Qué sorpresa, a la mañana siguiente, cuando ve que ha recibido una carta de un ratoncito muy especial!

La motivación, el positivismo, la superación y el esfuerzo personal son las máximas que han acompañado a Mercè Sanjuan desde que decidió vivir a su manera, sin importarle lo que dijeran los demás, sin dejar de mirar hacia adelante y focalizando sus esfuerzos hacia los nuevos retos y proyectos que ella misma se había fijado. De todo ello nos habla en #SéQuienQuierasSer: de ser sincero con uno mismo, de no arrepentirse nunca, ni desfallecer ante las adversidades y, sobre todo, de no perder la ilusión. Estos son algunos de los mensajes que nos inculca con su ejemplo. Cada uno de los episodios de #SéQuienQuierasSer encierra una vivencia de la autora y, para poder ponernos en su piel, éste se acompaña de material audiovisual único, como canciones, fotografías y vídeos a los que se accede mediante una aplicación de realidad aumentada y fotogramas de películas. Así podremos sentirnos partícipes de esos momentos vitales tan especiales, como la pérdida de un ser querido, el abandono de una carrera deportiva o también de experiencias tan gratificantes como sus logros como atleta no profesional o como empresaria de éxito al frente de Gordon Seen. Y sí, ahí está siempre el deporte, parte esencial de su ser que le ha enseñado a afrontar las pruebas más duras de la vida y la ha ayudado a superar situaciones que parecían imposibles de sobrellevar. Una auténtica lección de vida que te infundirá las ganas de vivir y el ánimo suficiente para ser quien quieras ser.

Obra ganadora del premio Destino Infantil Apel·les Mestres 2016. Vivir con alguien puede ser divertido, pero Hilda encuentra inconvenientes a todos sus candidatos. Y ¿si el inconveniente de verdad fuera vivir con ella? «Vivir con un cocodrilo puede parecer emocionante, pero tiene sus inconvenientes. Con tantos dientes, se pasa horas en el baño cepillándoselos. Y cuando ya los tiene limpios, sigue siendo un cocodrilo. ¿Y si le coge un ataque de hambre y me come?» Una divertida historia sobre la convivencia y sus dificultades.

Una obra intensa i emotiva sobre l’amistat, l’aprenentatge vital i la passió per l’art.Aquest llibre és un homenatge i una carta d’amor a un personatge fascinant i irrepetible, curador de museus i muntador d’exposicions d’una personalitat desbordant, Carlos Pérez. «Popular i erudit, eixelebrat i efi caç, ultraràpid i pacient, rialler i melancòlic, confusioner i racionalista», l’amic de la Finca Roja és l’inspirador del que la Mercè Ibarz va aprendre que la modernitat és fusió d’art i vida. I el record de les seves converses serà la guia dels descobriments que aquest llibre ens proposa: un recorregut fascinant per Buñuel, Torres Garcia i Salvat Papasseit, les pintures d’Ángeles Santos i les de la Rodoreda, l’art de l’Equipo Crónica, la casa de Blasco Ibáñez, el cinema i la poesia, explicats com un aprenentatge vital.

Desde el comienzo de la Transición. la inhibición del Estado ha permitido que el nacionalismo se haya presentado como el representante. defensor y gestor único de las otras lenguas españolas. Éste ha sido un grave error estratégico cuyas consecuencias a la vista están. Este libro es una defensa de cómo. en este momento. ante las peticiones para que la lengua le sea entregada al soberanismo en una caja blindada. el Estado debe reaccionar haciendo lo contrario: seguir las mejores prácticas en política lingüística federal e involucrarse decididamente en la gestión y promoción de todas las lenguas oficiales de España.

La Fura dels Baus es un colectivo teatral único en el mundo. Un libro de referencia sobre su trayectoria desde sus inicios hasta la actualidad.   La dilatada biografía grupal de la Fura dels Baus  -liderada por Jüngen Müller, Àlex Ollé, Miki Espuma, Pera Tantiñà, Carlus Padrissa y Pep Gatell- nos descubre cómo han transformado sus impactantes propuestas de los inicios en una marca internacional reconocida y con una agenda envidiable para los próximos años, tanto en teatro como en ópera La compañía a menudo combina múltiples producciones de forma simultánea, y su trayectoria en el siglo xxi puede definirse como una correlación simbiótica entre el cuerpo humano, cuerpos virtuales y una maquinaria escénica hipertecnológica. Con el deseo de informar al lector, de analizar las múltiples facetas de La Fura dels Baus, en este libro conviven texto e imágenes, estas últimas en forma de fotografías y enlaces para visionar secuencias audiovisuales de sus producciones. También se analiza el interés académico internacional que despierta, como objeto de estudio, al ser un caso insólito de compañía liderada por varios directores y por su probada competencia en diversos géneros escénicos, desde ceremonias olímpicas a propuestas de escena en línea.

Amb estudi introductori i propostes didàctiques de Neus Real.Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És lúnic títol de la seva primera etapa que lescriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 ?la definitiva i que, per tant, sofereix aquí? permet observar levolució de lautora i comprendre millor el conjunt de la seva obra.Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005, ha elaborat un pròleg i unes propostes de treball que volen ser una eina útil per als professors i els estudiants que saproximin tant a Aloma com a la narrativa rodorediana.Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut dAmèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris dAloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el més fascinador i punyent del món literari de lautora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de maduresa al costat daltres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull duna força lírica extraordinària que abasta, en les seves dues parts, tot larc de la plenitud creativa rodorediana.Lobra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle xx a escala universal.

El 2008, coincidint amb la celebració del centenari del naixement de la gran novel•lista Mercè Rodoreda (1908-1983), Edicions 62 va publicar una edició de la  seva Narrativa completa, en dos volums, que recollien tota la seva producció posterior a la guerra civil (novel•les i contes), és a dir, la producció literària que ella mateixa va considerar com a la seva obra vàlida. Tanmateix, abans de la guerra civil Mercè Rodoreda ja shavia distingit com a escriptora. Lobra de joventut de Mercè Rodoreda, majoritàriament desconeguda, comprèn tot el que lautora va escriure i publicar fins a la guerra civil: 5 novel•les —Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida dun home (1934), Crim (1936) i Aloma (1938)—, 16 narracions, 18 contes infantils, 27 articles i entrevistes, un diàleg epistolar sobre lescriptura i lestil i 2 al•locucions radiofòniques del temps de la guerra. El conjunt daquest material es posa per primera vegada a labast dels lectors. Els inicis literaris de la més gran narradora catalana de tots els temps són accessibles per primera vegada, i demostren que a Mercè Rodoreda el talent i la passió descriure li venien de molt enrere.

Mercè Ibarz connecta amb la llibertat expressiva actualLa memòria té forma de conte. Amb el títol duna cançó de Nirvana, Mercè Ibarz brinda a Vine com estàs històries teixides pel record. La guerra separa germans, agita la propietat de la terra, fa ballar la matriarca moribunda. I, en la segona part daquest fresc sorprenent, passat i present es tramen en un lluminós "repertori de passions" urbanes. Allò que perviu en el pare setanta anys després, les converses de la narradora amb Sofi, la malaltia i lamistat, la mare que dissenya i cus el seu vestuari, lespetec del viure.Un relat de relats ordit amb lleugeresa i insòlita llibertat expressiva.

Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra dOr i Premi Ciutat de Barcelona) reuneix els reculls «Viatges a uns quants pobles», escrit a Romanyà de la Selva, i «Flors de debò», escrit durant lexili de Mercè Rodoreda a Ginebra. El llibre, que mostra labsurd i la desolació que envolta lexistència humana, sinscriu en la línia de dues de les seves novel·les més imaginatives i simbòliques, la inacabada La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra...

Amb recursos pedagògicsLa meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. Lescriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa han donat com a resultat uns contes dabast universal que sallunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars marcats per una fantasia ben personal, duna autèntica creadora.Carme Arnau, escriptora i crítica literària, ha centrat els seus treballs en la literatura catalana contemporània i, de manera especial, en lobra de Mercè Rodoreda, a la qual ha dedicat nombrosos articles i assaigs guanyadors de diversos premis, com el Crítica Serra dOr, el Josep Vallverdú i el de la Fundació Mercè Rodoreda, entre daltres. Actualment dirigeix la publicació de lObra completa de la novel·lista, dEdicions 62.

Nova edició dun dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a laltura de La plaça del Diamant.En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importantsde la seva carrera: La plaça del Diamant, «Flors», La mort i la primavera i un recull extraordinari denarracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final,per expressa voluntat de lautora, el conte «Semblava de seda», escrit deu anys més tard. Els contesdaquest volum mostren una voluntat de renovar el gènere. Lescriptura, treballada i intensa, i unaimaginació poderosa donen com a resultat uns contes dabast universal que sallunyen de la crònica idel realisme estricte i conviden el lector a universos singulars.

Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut dAmèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris dAloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

El retrat duna trajectòria i una obra artística de categoria en lEuropa de després de les guerresUn vivíssim retrat de Mercè Rodoreda que es llegeix com una novel·la. Escrit sovint en primer pla, Mercè Ibarz dibuixa la seva vida i nexplora lobra en un relat que condensa indagacions i lectures rodoredianes al llarg de trenta anys, les amplia i les il·lumina amb penetració i traça narradora. Les ciutats on va viure i els exilis, les aspiracions de dona i descriptora, el desig ineludible descriure són els colors bàsics de laventura vital i creativa de Rodoreda, escriptora nòmada despurnes refulgents. Fins quan no podia escriure i es guanyava la vida cosint o quan pintava. El retrat duna trajectòria i una obra artística de categoria en lEuropa de després de les guerres. Una Rodoreda total.

Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes dèpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop lescriptura de lautora, al llarg duns relats de gran força expressiva.Els contes utilitzen tècniques diferents, des de lobjectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. Lautora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

Les Germanes Quintana tornen disposades a carregar-se qui sels posi al davant.Deu sicàries literàries amb una llarga experiència en lofici i que són, curiosament, germanes, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada una delles havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades. Algunes de les nostres assassines han estat delicades, daltres brutals, daltres no se nhan sortit o se nhan sortit massa, nhi ha que ho han fet soles i nhi ha que han muntat un equip, però, sigui com sigui, totes han imaginat assassinats: rituals, brutals, imprevistos o maldestres, actuals o del segle passat, en una casa rural, al bosc, o enmig dun cementiri, per amor, per venjança, per justícia o per equivocació. O sigui que, lectores i lectors estimats, vigileu!   Jo Alexander Quintana (LEscurçó Negre). Escriptora, periodista i la teva ex preferida. Addicta a les apostes. Mar Bosch Quintana (El Tàbec de Vilablareix). Escriptora, cap destudis a lAula dEscriptura de Girona i exsàvia denvelat. Magradaria viure del cuento. Maria Climent Quintana (Tothom li diu Gina). Noveŀlista i traductora. Exbasquetbolista. Fan de John Boy. Carmen Fernández Quintana (La Farruca). Guionista i noveŀlista. Exrecoŀlectora de llet materna. Magrada capturar postes de sol. Míriam Iscla Quintana (LEscurapomes). Actriu i socorrista. Eximitadora de les Spice Girls. Com magradaria ser pescadora de platja! Carla Nigra Quintana (La Psicòputa). Guionista de sèries de comèdia, autora daudiollibres de terror i exgelatera de temporada a Formentera. Soc més de Cacaolat que de cafè. Gisela Pou Quintana (La Tora Blava). Noveŀlista, guionista. Exbotànica. Matabalen els buscadors de bolets. Mercè Sarrias Quintana (Bartleby). Guionista i dramaturga. Exredactora de catàlegs de persianes. Aficionada a cremar torrades. Mercè Ubach Quintana (LÀnima de Càntir). Traductora, coach descriptors i extemporera del préssec. No paro de fer-me bons propòsits de no guixar els llibres. Carmen Abarca Quintana (La Molotov). Guionista, professora i exeducadora canina. Addicta a les pipes.

La vida de la Clara ha quedat marcada per un matí lluminós de quan tenia deu anys i la tragèdia els va esberlar el món, a ella i a la seva família. Nha fugit de llavors ençà, des de lEmpordà natal fins a establir-se a la ciutat més septentrional del planeta, enmig de loceà Àrtic: Longyearbyen, a larxipèlag noruec de les Svalbard. A lavió que la torna a casa, amb notícies de la mort imminent de la seva mare, els records de tota una vida fugint dels camps de blat persegueixen la Clara, com també la necessitat daturar-se i plantar cara al passat. Mercè Saurina ha escrit una novel·la curta rodona. Amb intensitat concentrada i una trama que avança imparable fins a un final de gran càrrega emocional. Explicada amb una senzillesa plena deloqüència, la novel·la guanyadora del premi Just M. Casero aconsegueix convertir un fet silenciat en la realitat més omnipresent. "Una expedició als confins dun mateix. Un secret isolat en la memòria. Una metàfora sostinguda, espigolada, de la pèrdua, la culpa i la redempció." Mar Bosch Oliveras

Una edició commemorativa amb motiu del 50è aniversari de la seva publicació.El juny de 1969 Edicions 62 publicava en el número 59 de la col·lecció El Balancí la nova versiódAloma, lúnica novel·la dabans de la guerra que Mercè Rodoreda va acceptar recuperar.La faixa promocional deia: “La novel·la que consagrà Mercè Rodoreda, premi Crexells 1937,refosa en la plenitud del seu art.” Escrita a mitjan anys 30 (abril 1936) i refeta 30 anys més tard(1967-1968), en plena maduresa literària i personal, la versió revisada del 1969 és la que ella vadonar per definitiva, i ha fornit generacions de lectors catalans. La història de la relació entre lanoia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut dAmèrica, plenade sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de lany 1934 a Barcelonafaran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Quan tens setze anys el món és tot un descobriment que a vegades pot ser molt perillós. A través del seu diari, Melissa ens fa participar en el viatge a la recerca de si mateixa a través del seu cos d?adolescent, del sexe sense límits, del sentiment

Primera edició completa dels llibres de narrativa de Mercè RodoredaAquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar en volum. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari, a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), on es c ompendia tot el que hi ha de més fascinador i de més punyent al món literari de lautora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de m aduresa al costat daltres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull duna força lírica extraordinària que en les seves dues parts abraça tot larc de la plenitud creativa rodorediana. Lobra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle XX a escala universal.

El 1993, amb laparició de La terra retirada, Saidí va entrar de ple dret en la literatura contemporània i en limaginari dels lectors. En aquest retrat íntim dels orígens i lesdevenir del món rural contemporani, Mercè Ibarz fa patent la història -viscuda en primera persona i narrada amb exactitud- del seu poble del Baix Cinca, a la Franja dAragó. Les transformacions que shi van anar produint, fins a un present paradoxal en què la terra llaurada i preparada pot rebre subvencions per restar improductiva, ens són narrades amb una atenció especial a la música de la llengua que shi parla i amb una poètica personal del llenguatge. Ara, en aquesta nova edició, La terra retirada sha enriquit amb un epíleg i amb fotografies de lautora.

Els mesos amb erra són els de la tardor i lhivern: els mesos en què sens imposa la vida recollida, lescalfor de la casa i la intimitat duna bona companyia. Per exemple, la companyia daquest volum, que ens convida a llegir set peces mestres de la narrativa breu. Cadascuna delles ens transporta a un moment concret del cicle de les estacions: els dies previs a Tots Sants («Semblava de seda»), una altra diada assenyalada de novembre («El convidat del dia dAcció de Gràcies»), les festes de Nadal («Quieta nit», «De viatge») i els mesos més gèlids de lany («El vell chevalier», «Montjuïc»), fins a arribar de nou a lentrada de la primavera («Felicitat»). Un viatge a través del temps i dels estats dànim que ens procurarà les més intenses estones de lectura.Els contes inclosos en aquesta antologia són de Mercè Rodoreda (1908-1983), Truman Capote (1924-1984), Pere Calders (1912-1994), Anton P. Txékhov (1860-1904), Isak Dinesen (1885-1962), Josep Pla (1897-1981) i Katherine Mansfield (1888-1923).

None

Memòria de laigua vol treure a la llum les interrelacions que hi ha entre diferents escriptores i els seus mons creatius. Montserrat Roig i Anne Franch, Helena Valentí i Doris Lessing, Maria-Aurèlia Capmany i Simone de Beauvoir, Maria Oleart i A

Obra guanyadora del premi Destino Infantil Apel·les Mestres 2016.Viure amb algú pot ser divertit, però la Hilda troba inconvenients a tots els seus candidats. I si l'inconvenient de debò fos viure amb ella? «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients. Amb tantes dents, es passa hores al bany raspallant-se-les. I quan ja les té netes, continua sent un cocodril. I si li agafa un atac de gana i em menja?». Una divertida història sobre la convivència i les seves dificultats.

.Aloma relata un any crucial en la vida d?una noia de divuit anys, que descobreix l?amor a través d?una relació conflictiva amb un home que li dobla l?edat. La noia viu aquesta relació amb una barreja ambigua d?atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls de la Barcelona republicana, en la qual aprèn a fer-se lliure. La protagonista d?aquesta impactant novel·la d?anàlisi psicològica és, cronològicament, la primera de les grans heroïnes rodoredianes ?com la Colometa de La plaça del diamant o la Teresa Goday de Valldaura de Mirall trencat?, i és també la que presenta més elements de semblança amb la vida real de l?autora. La seva personalitat, en el pas de l?adolescència dins el clos familiar cap a la joventut viscuda amb independència, deixa una empremta perdurable en la memòria dels lectors.Mercè Rodoreda ja havia publicat quatre novel·les quan, el 1937, va guanyar el premi Creixells amb Aloma. De la seva producció primerenca, aquesta va ser l?única novel·la que, al cap de trenta anys, va voler incorporar al conjunt canònic de la seva obra. Per això, el 1968, va fer-ne una revisió a fons i va establir la versió que des d?aleshores han conegut milers i milers de lectors. Avui rescatem la redacció original d?Aloma tal com va ser publicada el 1938, amb un estudi i notes de Carme Arnau. Això permetrà renovar la lectura d?una obra cabdal en la narrativa de Mercè Rododreda i acostarà als lectors d?avui un munt de detalls reveladors que originalment formaven part de la novel·la i que la Mercè Rodoreda de la maduresa i de l?exili, trenta anys més tard, va amputar.Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és un dels valors més rellevants de la narrativa catalana moderna. El 1937 va obtenir el premi Creixells amb Aloma. L?any 1957 va obtenir el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes, i cinc anys més tard va publicar La plaça del Diamant, considerada una de les novel·les més importants escrites en llengua catalana. El 1966 va obtenir el premi Sant Jordi amb la novel·la El carrer de les Camèlies. Després van aparèixer Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980) i, pòstumament, La mort i la primavera (1988).

Nueva edición de la obra maestra de las letras catalanas Prólogo de Rosa Montero«Espejo roto posee un lenguaje preciso y precioso, y es además, una novela prodigiosamente construida… una obra salvaje e indómita, un libro enorme que se nos escapa de entre las manos, palpitando de ansias de vivir y de orgullosa rebeldía frente al dolor y la decadencia», del prólogo de Rosa Montero. Espejo roto, la novela más extensa y ambiciosa de Mercè Rodoreda, relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil, y es además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Insoportablemente cruel en unos pasajes, dolorosamente conmovedora en otros, transfigurada por los fastos del lujo y por las claridades mohosas de la decadencia y la depredación, esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea y un clásico dentro de las letras catalanas desde su publicación en 1974.