Miquel de

Una novel·la furiosament divertida, amb el segell inconfusible de Miquel de Palol.En Toni Radiguet és un home madur, casat, ben posicionat, amb dos fills que comencen a volar sols i un sòlid cercle damistats. Fastiguejat i força de tornada de tot, mira la vida amb una barreja de distància i sornegueria –o potser només falta de coratge–. Quan pateix una estranya afecció al clatell, el metge no hi dona importància, però la singular evolució del cas el porta, primer, a convertir-se en objecte destudi dinterès mundial, i després a veures amenaçat pel curs de la malaltia, que podria arribar a controlar-lo a fins a un grau extrem. Articulada al voltant daquest fet insòlit, Copèrnic explora els replecs de la personalitat, la repressió i el subconscient, i en darrer terme sinterroga sobre el significat destar viu.

La culminació del corpus literari de Miquel de Palol.Un grup damics es reuneix a Can Pagès de Dalt, un mas antic i carregat de mites, per celebrar una edició més del que ells anomenen el Joc de la Fragmentació. De forma inesperada, un fet tràgic proporciona al Joc un objectiu excepcional i clar, i els actors principals hi dedicaran tots els seus coneixements. La superba narració desplega un fresc sobre el drama de la bondat que entre la dimensió llegendària i lhumor més càustic enllaça intrigues empresarials, conflictes psicològics, complots criminals, sentimentalismes exagerats i aventures sexuals, tot confluent en la resolució final del Joc. Culminació del corpus literari de Miquel de Palol, àgil i llegidora, El Testament dAlcestis és autosuficient com a història, però també revelador de moltes claus per entendre els llibres més complexos de lautor.

Una exhibició de gran diversitat formal dun dels nostres grans escriptors i intel·lectuals.El Llac dels Signes és un llibre format per peces de gèneres diferents, on des duna aparença de diversitat shi troba una confluència sobre grans qüestions de lactualitat: les convulsions de la societat davui, les cares duna crisi que és molt més que econòmica, el sentit de lart i el pensament, latzucac profund on ha anat a parar lindividu postmodern. Lautor revisita disciplines diverses: laforisme, el microrelat, el teatre, el guió, el pamflet, el fals assaig i el veritable..., i totes li serveixen per mostrar les cares daquesta crisis global que afecta lhome del nostre temps. “Preguntar quants llibres has venut és de mala educació. És com preguntar quants diners tens al banc, quina edat tens, amb quina freqüència practiques el coit.” “Significativament, la Plaça de les Glòries Catalanes és un erm caòtic, de pas, desangelat i ple de merda.” “El qui passats uns anys dexercici públic de les lletres no té un club important denemics, que revisi amb urgència què ha fet malament, o si tan sols la seva obra és insignificant.” “El noucentisme ha actuat sobre lidioma com la quimioteràpia sobre un organisme: en el cami de netejar-lo de maleses, ha eliminat elements valuosos, i el resultat final és dempobriment i debilitat.” “Si mires enrere val més que taturis, si no vols topar contra el fanal.” “Presumia de la seva humilitat.” “Esperes la mosca amb la pala a la mà, disposat a esclafar-la tan bon punt aturi el vol. I on es posa la mosca? A la mà que sosté la pala.”

Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2015Dos Cors per una Bèstia és un llibre construït a partir dun argument de fons i de la unitat formal. Largument és lerosió dels sentiments amb el pas del temps, els alts i baixos de les il•lusions, el sentit de fatalitat i lúnica certesa de la mort. El llibre, de forta unitat formal, és alhora una història atomitzada en poemes, i la celebració de linstant en el seu caràcter únic irrepetible.

La societat xarxa globalitzada en principi hauria de potenciar les identitats locals i fer disminuir el poder dels Estats. No obstant això, en la pràctica no succeeix daquesta manera, i encara menys en el cas de la identitat i la nació catalanes. Aquest immobilisme té una base en els ressorts jurídics i polítics que afermen Espanya, però també en les febleses que fomenta la societat catalana mateixa.Entre la constatació desinhibida i la invocació constructiva, Miquel de Palol du a terme a Meditacions des de Catalunya una anàlisi implacable dun país que, en el cas que no reaccioni, està abocat a un declivi inexorable."Amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari capaç de subsistir al costat dels que ja hi ha al món, i que Catalunya importa pel consum quotidià sense consciència del tòxic que es fica a les venes".