Mira

Emma, una chica de veintitres años, deja todo atrás para mudarse a Japón y perseguir allí su sueño: publicar su propia obra en Mangasha, la editorial más importante de manga. En el País del Sol Naciente, conviviendo con una familia japonesa como una hija más y asistiendo a clases en una escuela internacional, descubrirá todo sobre Japón: su cultura, sus costumbres, su gastronomía, la belleza de sus paisajes y la amabilidad de sus gentes... pero también su lado más oscuro y sus diferencias culturales. Visitará desde los lugares más emblemáticos, como Akihabara, Kamakura, Kyoto, Nara...hasta las editoriales de manga más conocidas del país con tal de lograr su sueño.

Yuki descubre que tiene un hermano secreto, ¡justo cuando su madre fallece! Poco despues, nuestra protagonista descubre por televisión que este va a participar en un famoso concurso de videojuegos en España. Yuki no duda ni un segundo en cometer una gran locura: ¡viajar allí junto a su mejor amigo, Enishi, e inscribirse en Good Game Academy para conocerlo! Pero una vez allí descubrirá que iniciar una relación fraternal con una persona que no conoce no será tan fácil como ella pensaba en un principio.

Els Evangelis, com tota la Bíblia, a part del seu caràcter sagrat per a tants milions de creients, tenen un atractiu excepcional en tant que literatura narrativa. Tot el Nou Testament és una obra literàriament esplèndida, original i plena de vitalitat, a més de ser un dels llibres fundacionals i imprescindibles de la cultura europea. Si ara -fora de cercles reduïts- no forma part de les lectures habituals és, sobretot, a causa duna traducció més pendent de vetllar per lortodòxia doctrinal i religiosa dels textos que de reproduir la vivacitat narrativa de loriginal. La traducció que ha dut a terme Joan F. Mira, fidel però de caràcter literari i no dogmàtic, ha esta feta amb els mateixos criteris que habitualment sapliquen als textos narratius dels clàssics grecs. El resultat és sorprenent, com bé podran comprovar tots els lectors que acceptin el repte de llegir sense prejudicis i vulguin solcar, amb aires i significats nous, els textos de sempre.

Salvador Donat és un metge de poble que viu una maduresa tranquil·la i contemplativa. A cavall duna Harley Davidson, que conserva de quan era metge a Guinea, recorre plàcidament els tarongerars i els camins de muntanya. Però veurà trasbalsada la seva rutina quan ha danar a València a acompanyar el seu germà Josep, empresari dèxit, malalt de càncer. A la ciutat, Salvador coneixerà les dues exdones del germà i la seva secretària i amant, Matilde, que guanyarà una presència creixent. La naturalesa contemplativa i passiva de Salvador haurà dafrontar i recórrer –com qui recorre un purgatori– el món real de les ambicions i les enveges, la violència i els diners; però també de loptimisme i el plaer vital que envolta el seu germà.

La gran novel·la sobre totes les intrigues i successos del primer papa de la llegendària família Borja.Sobre la família Borja shan publicat una infinitat de títols i shan filmat pel·lícules i sèries de televisió, però lobra més important sobre aquesta dinastia familiar valenciana i universal lha escrita un escriptor valencià, el més important de les últimes dècades: Joan F. Mira. La novel·la Borja Papa recorre al gènere de les falses memòries del fascinant Roderic de Borja, el papa Alexandre VI. El papa va desgranant la seva història, des dels orígens com a fill dun noble de Xàtiva, laccés al cardenalat i tota una carrera plena dintrigues i maniobres fins a arribar al Papat. Es tracta dun període que fa frontissa entre lEdat Mitjana i el Renaixement, quan el món seixampla gràcies a les exploracions transatlàntiques. La recreació històrica és espectacular i la llegenda negra dels Borja és tractada finalment amb rigor. La família valenciana més important de la història dóna peu a una de les grans novel·les en català, publicada originalment el 1996, distingida amb el premi de la Crítica i el premi Crexells i recuperada ara amb una introduccióhistòrica del mateix autor. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Un joveníssim Joan F. Mira entra a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, don plega i comença un periple europeu fins a tornar a casa.Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de lHorta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir dIratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat datractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, lànsia de santedat es va dissolent “com un bloc de gel sota una pluja finíssima”. Aleshores sinicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de lantropologia social, Claude Lévi-Strauss, lestada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final detapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que sha mort Franco.

Una reflexió actualitzada sobre la nació dels valencians en un moment de cruïllaNo és fàcil, ni confortable, viure en un país didentitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser lacord) sobre el “ser” i el “no ser”, no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Joan F. Mira revisa a fons i actualitza lassaig publicat el 1997, que va incomodar blavers i fusterians amb una anàlisi lúcida de la societat valenciana acual i una visió gens idealitzada.

El tramvia groc explora la memòria personal de Joan F. Mira, amb els descobriments i els interrogants elementals que tothom pot compartir. En aquestes pàgines sevoca la infantesa en un barri perifèric de València, el tramvia que cus lhorta amb la ciutat, els veïns més xocants, les prostitutes afectuoses, els misteris familiars sense resposta, les llums i les ombres... Tal com van fer Yourcenar, Nabokov o Canetti, Joan F. Mira recupera un temps perdut, una cultura i un univers on es coven les passions més fondes, que perviuran en ladult.

Un autor imprescindible com Joan F. Mira concentrat en seixanta textos dassaig periodístic.Una part considerable de lobra de Joan F. Mira ha estat concebuda dins daquell compartiment anomenat «gèneres periodístics». De vegades més prop de la crònica de viatge, de vegades més prop de la píndola de reflexió encabida en una estreta columna, daltres —encara— en forma dautèntics estudis dhistòria cultural en miniatura… Totes aquestes peces suposen una plasmació de la seva visió del món. Una visió humanista, panoràmica, profunda, dotada a més dun estil inconfusible: irònic, contundent i transparent. El present volum, a cura de Carles Fenollosa, ofereix una antologia selecta dentre les set-centes peces publicades en el període 2010 i 2017 —any en el qual penjà la ploma de la col·laboració periodística regular— i aparegudes en tres mitjans: lAvui, el Quadern del diari El País i El Temps. Una tria dobra periodística imprescindible que posa el millor Mira a labast.

Deliciosa exploració de Joan F. Mira al voltant de la força misteriosa de lamorJoan F. Mira va aplegar en aquest volum quatre relats que tenen la força misteriosa de lamor com a tema central i que parteixen, tots quatre, de fets històrics documentats. La diversitat dèpoques, de personatges i de tons ofereixen una perspectiva prou rica sobre les passions amoroses. Hi ha, per exemple, la història dun comte feudal violent, processat per sodomia, narrada per la culta abadessa dun monestir de Castelló dEmpúries que nestà enamorada. Hi ha la crònica dun bellíssim sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius. Hi ha també la dun militar que, a la Mallorca del segle xviii, va fugir amb una monja escapada del convent i es van embarcar tots dos a la recerca duna nova vida. I finalment, la història duns joves amants barcelonins, conclosa feliçment en una església de Lisboa amb un casament tan extravagant que va ocupar molts dies la premsa portuguesa dels anys cinquanta del segle xx. Com escriu Pere Antoni Pons a la introducció: «el narrador fureteja en el passat i reconstrueix aquestes qüestions damor amb lavidesa investigadora apassionada de qui sap que tant en lamor com en els vells papers hi és tot: la condició humana, les maniobres del món».