Molière

El gran arquetipo de la literatura en la versión de MolièreNo le cuesta nada contraer matrimonio: es el lazo con que caza a sus víctimas, y las puede cazar por docenas. Damas o doncellas, burguesas o villanas: ninguna es demasiado buena o demasiado mala para él. Y si quisiera decirte los nombres de todas las mujeres con las que se ha casado en diversos lugares, no acabaría hasta la noche.»Molière, el mejor comediógrafo francés de todos los tiempos, es también un maestro en el arte de mezclar lo cómico y lo dramático, y en obras tan complejas comoDon Juansugiere unas inquietantes perspectivas que van mucho más allá de lo que suele ofrecer una comedia.

Obra de teatro

Obra de teatro

Hi ha una manera de definir El misantrop: el món contra mi, i, si convé, jo contra el món. Si algú em porta un sonet que és més dolent que el pebre, en nom de què podria afalagar-lo? Si em jutgen perquè he dit allò que havia de dir, per què hauria de buscar algú que recomanés la meva innocència al tribunal? Que tinc raó és clar: que em jutgin, doncs, i demostrin si són al costat de la veritat o amb linterès que sembla moure-ho tot en el món dels homes. O amb mi o contra mi, amb la raó o contra la raó.

Dos obras maestras de uno de los dramaturgos más grandes de la literatura universal.Molière, el mejor comediógrafo francés de todos los tiempos, llevó a escena la crítica de su sociedad en un momento en que Luis XIV pretendía hacer de su corte un espacio de civilidad; el cambio que quería imprimir a su reinado tuvo en el dramaturgo un agente que reprobaba por primera vez desde el escenario costumbres como el poder omnímodo de los padres sobre los hijos, la falta de libertad de las mujeres a la hora de elegir marido o la hipocresía tanto religiosa (El Tartufo) como social (Don Juan). Las preciosas ridículas le ganó el favor de Luis XIV; el rey vio en el comediógrafo una posibilidad para difundir desde el escenario nuevos comportamientos sociales que ayudaran al cambio que pretendía. La comedia ridiculiza el movimiento de las «preciosas», que trataban de imponer en los ambientes aristocráticos un lenguaje tan exquisito como pedante, rayano a veces en lo ridículo. El éxito fue tan inmediato y rotundo que hizo de Molière en ese momento un «colaborador» de las intenciones reales. Con Los enredos de Scapín el dramaturgo volvía, tras El Tartufo, Don Juan y El misántropo, a la comedia-farsa, con un criado enredador que heredaba la comicidad de la commedia dellarte. Sus intrigas logran cumplir los deseos de sus «protegidos», dos jóvenes enamorados que solo quieren salvar su amor, burlando los intereses matrimoniales de los padres.

Aquest volum inclou dues obres importants de dos autors cabdals -Plaute i Molière- pertanyents a dues èpoques -la clàssica romana i la barroca francesa-, i que estan unides per una sèrie dafinitats formals i temàtiques. Pel que respecta al gènere, lautor romà ens ofereix un comèdia que prolonga la tradició grega de la Comèdia Nova, i pel que fa a la temàtica, ens presenta un tema que ha estat tractat per la majoria dautors de comèdia al llarg de la història literària. Cenyint-nos a la temàtica, cal dir que totes dues tenen un fil conductor que les uneix: el tema de lavarícia. En efecte: Plaute, a La comèdia de lolla, presenta una síntesi entre la comèdia grega nova i elements indígenes, manllevats de la farsa itàlica. Per la seva banda, Molière, amb El metge a garrotades, ofereix una comèdia que potser més aviat mereix el qualificatiu de farsa.

Les obres més emblemàtiques de Molière, traduïdes per Miquel DesclotMolière (1622-1673), nascut Jean-Baptiste Poquelin, va ser actor, dramaturg, director descena i productor i sel reconeix com un dels més grans autors de teatre de la literatura universal. Transformador del gènere de la comèdia, les seves obres satiritzen amb gràcia i perspicàcia insuperables la societat francesa, les passions humanes i els costums del moment i li valen un immens èxit popular que no li impedeix esdevenir també el comediògraf protegit de Lluís XIV. I a la seva mort, de la fusió de la seva companyia i la de lHôtel de Bourgogne sorgeix la Comédie Française. Tanmateix, la traducció de les seves obres al català, tot i haver començat al segle XVIII, ha estat irregular i insuficient. Per celebrar el quart centenari del naixement de Molière, reunim en un volum les traduccions de Miquel Desclot de les seves obres Amfitrió, El banyut imaginari, Don Juan, Les melindroses ridícules, i nincloem tres que ha emprès especialment per a aquesta ocasió: dues de les sàtires més serioses de lautor, El Tartuf i El misantrop, i la comèdia-ballet El burgès gentilhome. Amb el virtuosisme, la riquesa expressiva i la musicalitat que li són característics, Miquel Desclot dona unes versions fidels i memorables en vers i en prosa, una extraordinària reivindicació del comediògraf més important des dAristòfanes.