Moncada

Aquest volum inclou tota lobra narrativa breu de Jesús Moncada, apareguda prèviament en tres reculls: Històries de la mà esquerra (premi Joan Santamaria 1971; edició definitiva, 1981), El cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999). La majoria de les narracions giren al voltant de la vida de la gent de Mequinensa -el poble natal de Moncada, a la Franja de Ponent-, abans que lengolís el pantà de Riba-roja. Moncada aconsegueix rescatar el passat perdut gràcies a una imaginació poderosa, una llengua atenta a les inflexions del parlar de la seva terra i una sàvia dosificació de tendresa, humor i tremendisme.

Publicada per primera vegada lany 1988, amb Camí de Sirga Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, lantiga vila de la vora de lEbre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important duna conca minera i dun tràfic fluvial intens. Amb una precisió històrica i amb un llenguatge viu, lautor rememora la història dels últims cent anys dun poble condemnat a la desaparició a través de la vida i dels records de diferents personatges.

Recull de contes de Jesús MoncadaEl 1981 es publica per primer cop en volum Històries de la mà esquerra i altres narracions, obra que recull els setze contes que Jesús Moncada havia elaborat durant la dècada anterior: quatre contes guardonats el 1971 amb el premi Joan Santamaria titulat Històries de la mà esquerra (1973); quatre contes més, Narracions de lEbre, amb què havia obtingut el premi Jacme March de 1980; i una tercera secció intitulada Cròniques de la sirga, amb els vuit contes restants. Lorigen heterogeni daquest primer recull de contes, resultat duna gestació llarga i intermitent, es diluirà formalment quan selimini la divisió en seccions de la primera edició, i amb la supressió del sintagma del títol «i altres narracions».En Històries de la mà esquerra veiem desfilar un seguit de personatges, alguns de tendres, daltres que es mouen entre el més ençà i el més enllà, de manera inquietat o de manera despreocupada i intranscendent. Uns personatges que si bé majoritàriament desfilen pels cafès i carrers duna vila riallera estesa a la banda esquerra de lEbre, quan poden també passegen en tramvia pels carrers de la Barcelona dels anys finals de la dècada de 1960.Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura dHèctor Moret, professor de llengua i literatura a lensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a lAragó.LEDICIÓ DIGITAL DAQUEST LLIBRE NO INCLOU LESTUDI PRELIMINAR I LES PROPOSTES DE TREBALL.

A línclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba, un matí de novembre de 1957, el jove estudiant mequinensà Dalmau Campells i linspector Melquíades Serrador es creuen amb un motorista que porta notícies que influiran decisivament en les seves vides...Amb la por, la misèria i les carències de la postguerra de fons, aquest és el punt darrencada de La galeria de les estàtues, novel·la que, publicada per primera vegada el 1992, va confirmar Jesús Moncada com un dels més sòlids escriptors contemporanis."La galeria de les estàtues conté els mateixos mèrits que van fer de Camí de sirga la gran novel·la que tots coneixem. ... És una obra ambiciosa quant a argument, estructura i recursos literaris... Laparent complexitat de la trama exigia un pols molt segur per travar tot el conjunt i oferir-lo sense renunciar a la seva magnitud i sense exigir alhora al lector cap més esforç que el de deixar-se endur per la força de la història que sens narra. Moncada ho ha aconseguit plenament.", Joan Josep Isern. Avui

Històries de la mà esquerra (Premi Joan Santamaría 1971) es la primera recopilación de narraciones de Jesús Moncada. A caballo entre realidad y sueño, mitos y supersticiones, el autor recrea sus recuerdos de infancia y de juventud en el marco de la antigua población de Mequinensa. Pere Calders escribió en el prólogo: "Moncada quería rescatar con la palabra una cosa muy entrañable que le robaban, y dejar constancia escrita para que no se perdiese del todo. Las primeras narraciones me interesaron profundamente. Significaban una aportación muy personal, muy considerable, a nuestra literatura."

None

Amb estudi introductori i propostes de treball dHèctor Moret.Un recull de catorze contes de lunivers personal de lautor. El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix relats ubicats en lantiga vila de Mequinensa, lunivers propi daquest escriptor. Aquesta edició -a cura dHèctor Moret, professor densenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a lAragó- pretén ser una eina dorientació didàctica per ajudar en aprofundir en lestudi i difusió de lobra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de lautor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius dEl Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.En un vell cafè duna costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de lEbre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila- un seguit dhistòries anotades amb to dhumor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp desports-, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces dordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar lofici a laltre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les dintriga amb un geni massa viu,...