N. Santaeulàlia

Una novel·la sobre el coratge i linstint, lamor i lamistat, que simposen a la tragèdia de la guerra i a la misèria posterior.El desembre de 1941, poc després dacabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de lexili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i duna noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se nha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran dEspanya? Al marge daquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: langlesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària duna serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.

El fill duna família republicana represaliada perseguirà el seu somni a la Catalunya classista i dividida dels anys 50 i 60.Banderes dels altres ofereix el retrat ric duna societat que intenta deixar enrere les ferides delconflicte bèl·lic, retrobar-se i redreçar-se. En un arc temporal que va del 1936 al 1975, diversesnissagues familiars trenen les seves vides, tot i lantic enfrontament a causa duna guerraque, de fet, tothom va perdre. El fil narratiu principal segueix el menut de tres germans orfesduna família republicana de Banyoles, en Jepi Gual, que deixa els estudis per treballar en untaller, lloga una barraca prop de lestany on bull pells per fer-ne cola i crea una empresa queamb els anys es converteix en una pròspera fàbrica. En Jepi acaba casant-se amb el seu amorinfantil, la filla dun propietari que havia estat a laltre bàndol. A Banderes dels altres hi havenjança i reconciliació, amor i odi, sacrifici i triomf, i sobretot la força dels somnis.