Oller i Moragas

Amb aquest obra Oller obre la literatura catalana del segle XIX envers la novel·la.Narcís Oller ( 1846-1930 ) va donar unes quantes obres mestres a la literatura catalana, després de segles que no passava. És lescriptor que posa al dia la nostra novel·la, empeltant-la dels corrents narratius més avançats del moment, sota el mestratge del realisme i el naturalisme francesos. La Papallona ( 1882 ) va ser un èxit internacional, i amb LEscanyapobres ( 1884 ) va reixir a treures de sobre el llast del romanticisme. A La febre dor ( 1890-2 ) va descriure la burgesia barcelonina, a La bogeria ( 1898 ) va tocar el tema naturalista del determinisme hereditari i a Pilar Prim ( 1906 ) fa un pas cap a la novel·la psicològica. Oller també va escriure diversos reculls de contes i unes Memòries literàries ( 1962, pòstumes ).

Una de les obres cabdals de lautor. La bogeria és la descripció dun cas de trastorn mental que lautor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilaniu, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés dalienació mental a partir de lassassinat del militar i líder polític. Oller contraposa lidealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, un estudiant de Medicina, i a lactitud més humana, a voltes gairabé irresponsable i irreflexiva dArmengol, el futur advocat. La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: duna banda, lherència genètica, i de laltra, la influència del medi; és a dir, lidealisme contraposat al materialisme.

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes didàctiques de Joan Martori.Amb Pilar Prim, Oller, en plena maduresa com a novel·lista, afronta el tema del desig de la dona, un assumpte que la literatura del XIX havia tractat des duna perspectiva merament romàntica. En aquesta obra, però, trobem un nou enfocament que serveix per remarcar els condicionaments i les sancions legals i morals que el context social de començament del segle XX imposava a la dona. Un altre element rebla la condició de modernitat de lobra: amb lafany dincorporar-se al model de novel·la que apliquen els narradors del moment, el tractament que fa Oller dels personatges prefigura el desenvolupament posterior de la novel·la psicològica.

La papallona, publicada el 1882, és la primera novel·la llarga de Narcís Oller. En aquesta obra, Oller comença a realitzar el seu propòsit principal: descriure literàriament la realitat de la societat catalana del seu temps. La papallona, expressió fidel de la menestralia de Barcelona, va marcar linici del naturalisme a Catalunya i va donar a Narcís Oller fama europea. Lany 1885 la novel·la va ser traduïda al francès i va ser prologada per Émile Zola. Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) és el fundador de la novel·la catalana moderna. Les seves grans obres daquest gènere són: La papallona, Vilaniu, La febre dor, Lescanyapobres i Pilar Prim, la majoria traduïdes a diverses llengües. És autor de les novel·les breus Isabel de Galceran, La bogeria, La bufetada i Lo transplantat. Dins la seva producció trobem també nombrosos contes.