Pagès Jordà

Un canon de literatura juvenil. Este libro presenta una lista de veintiocho novelas de calidad que jóvenes y adultos pueden leer con placer, como La isla del tesoro, Los tres mosqueteros, El libro de la selva, Jane Eyre, Drácula, La hija del capitán o Peter Pan.

Lobra mestra inesgotable de Vicenç Pagès Jordà Premi Crexells 2009«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.» En Jordi viu al garatge duna casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi didentitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no sadona que les coses encara poden anar molt pitjor. Plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables, Els jugadors de whist, publicada per primer cop el 2009, és una de les grans novel·les catalanes del primer quart de segle XXI, una obra polièdrica i inesgotable, guanyadora del premi Crexells, que continua fascinant els lectors. “És impossible escriure una novel·la millor que Els jugadors de whist”. Melcior Comes “Postmodernitat sense que la metaliteratura vagi renyida amb els temes clàssics de la literatura: leducació sentimental, la recerca del temps passat, les il·lusions perdudes”. Ponç Puigdevall "El títol central de la seva bibliografia, aquell en què els trets temàtics i formals del conjunt de la seva obra —riquesa textual, audàcia estructural, referències pop— apareixen duna manera més exhaustiva i sofisticada i, al mateix temps, més destil·lada i natural. [...] Els jugadors de whist (2009), una de les poques novel·les catalanes daquest inici de segle XXI que, per lambició que limpulsa, per la novetat que va representar i per la consistència i laudàcia del resultat final, ja té garantit un lloc en el cànon del futur." Pere Antoni Pons "Poques vegades trobem en una mateixa novel·la tantes escenes memorables. Els jugadors de Whist és una novel·la diàfana, divertida i espumosa". Màrius Serra "Els jugadors de whist és el seu Ulisses. Si fora possible, lhauria continuat escrivint cada dia, un tros més”. Adrià Pujol “Els jugadors de whist és el millor llibre de Vicenç Pagès”. Julià Guillamon El món dHoraci i Els jugadors de whist són dues meravelles del talent narratiu". Esteve Miralles

Novel·la guanyadora del Premi Ciutat dOlot el 1997Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que lhan condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina dAnglaterra. Lautor daquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de lEdat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i sha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

Un dia destiu, un home de mitjana edat sintrodueix a la casa dels veïns, que se nhan anat de vacances, i shi instal·la duna manera molt peculiar. Lhome és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que lacompanyem en el seu periple dintrús, anem descobrint les raons dun comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada dofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història damor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a levidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.

Una autobiografia generacional. Del primer home a la Lluna a Pulp Fiction, un viatge personal i col·lectiu. Amb dibuixos de Miguel Bustos.Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de larribada de lhome a la Lluna lany 1969 i sacaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station lany 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. Lautor recrea amb humor i intel·ligència els costums, els objectes, la música, el cinema, la televisió, els oficis i les paraules que shan modificat o han desaparegut. Memòria vintage és un viatge que captivarà a tots els nascuts a la dècada dels seixanta, però divertirà i interessarà a absolutament tothom. Hi trobarem laeròbic, la cabina de telèfon, el BUP, El Víbora, lescoltisme, la Festa del Treball, fardar, fitipaldi, John F. Kennedy,kung fu, La Clave, lumumba, macuto, Mad Max, mandanga, Mickey Rourke, pànxing, titola, Rayuela, Marisol... i conceptes gairebé desapareguts com silenci.

El manual i assaig de referència sobre lescriptura més divertit i provocador.Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després danys densenyament, molta gent és incapaç descriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant lallau de manuals que pretenen reduir lescriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix lescriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable dinspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors descriptura (literària o no) tenen noms com Horaci, Flaubert, Poe o Nabokov. «Lencert fonamental dUn tramvia anomenat text és que reivindica justament allò que ofereix: plaer, mesura, unitat, ordre, bellesa, oportunitat, coherència, versemblança, escaiença, naturalitat, claredat i precisió». Màrius Serra «Meravellós manual descriptura», Melcior Comes «Provocador, instructiu i amè», Miquel Berga

¿Quina relació hi ha entre lassassinat de John F. Kennedy, La guerra dels mons, els càtarsi els Jocs Olímpics de Barcelona? ¿És possible establir una classifi cació de lamor a partirdeixos de cooordenades cartesianes? ¿Quin era lautèntic objectiu de lExèrcit SimbiòticdAlliberament? I, sobretot: ¿Qui sinventa les notícies de la televisió? La resposta a aquestsinterrogants es troba en aquesta novel·la descoberta casualment per Vicenç Pagès Jordà,que va escriuren el pròleg i nha fet una edició anotada. A través de la vida quotidianadHoraci i dos estudiants més, que comparteixen una casa al barri barceloní de Gràcia,lautor trava un argument ambiciós, a mig camí entre la fi cció i lassaig creatiu, amb ajudadel mètode paranoico-crític. Vint anys després de la primera edició, lautor ha reescrit eltext i el professor Enric Sullà hi ha afegit un epíleg.

Nova edició a Empúries de la novel·la breu de Vicenç Pagès Jordà, una deliciosa paràbola sobre la immortalitat.Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que lhan condemnat a una pena tant dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina dAnglaterra. Lautor daquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de lEdat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i sha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

En Jordi viu al garatge duna casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi didentitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no sadona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.».

Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta duns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres duna parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.   Més dun centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.   “En Pau, que és un home despais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música”.

«Privar la criatura de lencís de la narració, del semigalop del poema oral o escrit, és semblant a un enterrament en vida». Aquestes paraules de George Steiner són la declaració de principis amb què Vicenç Pagès enceta aquest llibre. Avui dia són una minoria els joves que han llegit les versions originals dEl llibre de la selva, Els tres mosqueters o Lilla del tresor. A partir daquesta constatació sorgeix la necessitat de proposar a educadors, pares i públic lector en general un cànon de la literatura juvenil, subjectiu però raonat.

Una reveladora història damor comtemporàniaAquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta duns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres duna parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.   Més dun centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem –o no– al món. I també sobre la joventut, una malaltia benigna de què cada generació tarda més a guarir-se.   “En Pau, que és un home despais, conviu a gust amb els mapes. La Teresa, que és una dona de temps, prefereix la música”.