Palau i Fabre

"Els elements que apareixen al Teatre de Don Joan haurien de ser reveladors: sensació dorfenesa i dabandó matern, incapacitat destimar, transformació i disfressa, transtorns profunds, poder de seducció

None

Una de les aventures poètiques més fascinants de la literatura catalana del XXPoemes de lAlquimista és el títol amb el qual Josep Palau i Fabre va designar la seva aventura poètica. Escrita entre 1936 i 1950, té un magnetisme i una passió que arriben fins als nostres dies. Aplega, en realitat, cinc llibres: Laprenent de poeta, Lalienat, Càncer, Fragments del laberint i Atzucac. Publicat per primera vegada —clandestinament— el 1952, Poemes de lAlquimista ha estat una obra viva que ha aconseguit atreure un tipus de lector capaç de deixar-se seduir per una poesia feta amb passió i amb certa dosi de risc. Josep Palau i Fabre concep la poesia «no com un fi en ella mateixa, sinó com un mitjà dexploració, dexperimentació»: aquesta és la significació primera de lalquímia poètica palaufabriana. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me nadonés daquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que mignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no men quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me nadonés: com una almoina que sem fes.