Perec

Esta obra personalísima contiene la reconstrucción del fantasma de Ellis Island, escondida en la larga historia de la inmigración europea a Estados Unidos. Mientras explora esta pequeña isla, cercana a la Estatua de la Libertad de Nueva York, Perec conjura a los dieciséis millones de personas que a finales del siglo xix y comienzos del xx llegaron siendo extranjeros para convertirse en norteamericanos.    Publicado por primera vez en España, Ellis Island es un texto único, un híbrido con tanta carga poética como fuerte valor simbólico con el que el autor ahonda, con precisión de mago, en los conceptos de desarraigo, supervivencia y exilio. Las esperanzas y los desengaños de quienes dejaban atrás su país en búsqueda de un destino dorado adquieren aquí, con las políticas antimigratorias actuales, una triste actualidad.    Georges Perec, «una de las personalidades literarias más singulares del mundo, un escritor radicalmente distinto a cualquier otro» (Italo Calvino), sorprende aún hoy por su clarividencia, su desafío a cualquier tipo de convención y, por encima de todo, su profundo «compromiso con el mundo, su necesidad de contar historias, su ternura» (Paul Auster).

L’obra mestra de Georges Perec i un llibre de culte que entronca amb la Divina Comèdia de Dante el Decameró de Boccaccio i l'Ulisses de Joyce.Escriptor d’enginy i investigador del llenguatge, Georges Perec, que és una de les referències més importants de la literatura francesa contemporània, va obtenir l’any 1978 el premi Médicis amb aquesta novel·la. Un edifici de París fa de marc a les històries que formen el gruix d’aquesta novel·la singular: una novel·la de novel·les i un tramat narratiu en forma de puzle que Georges Perec (1936-1982) va treballar per espai de nou anys. Els seus 99 capítols —com la Divina Comèdia— passen amb humor i enginy per totes les estances i racons de l’edifici, del soterrani a les golfes, i n’expliquen els inquilins d’ara i abans, els objectes, les històries, les músiques i llibres… que s’entrecreuen prodigiosament. Un exercici d’encaix i d’ànima totalitzadora que té, com a referents de noblesa, títols cabdals de la literatura universal com el Decameró, els Contes de Canterbury, o bé Les mil i una nits.