Piano

Lia Piano ha creado una deliciosa novela familiar que combina la luminosidad de obras como Mi familia y otros animales de Gerald Durrell con la excentricidad de la familia de “Los Tennembaum” de Wes Anderson. Inteligente, entrañable y muy original, este debut nos invita a refugiarnos en una epoca, nostálgica y llena de magia, que hoy añoramos más que nunca.

Lia Piano, filla del gran arquitecte italià Renzo Piano, novel·la una infància màgica en una família extraordinària."Els llibres encara eren arbres, i allà on els posaves hi feien arrels. Si hi havia llibres volia dir que allò era casa. Finalment ens ha­víem aturat." El pare sap dibuixar el món, desafia la força de la gravetat i construeix una embarcació de vela al soterrani. La mare és bellíssima, calça talons alts i està envoltada de piles encara més altes  de llibres. La Maria, la mainadera, parla un calabrès tancat, no sap llegir i té un cor més gran que lenorme jardí de la casa. Els fills són tres: el Marco, víctima dels primers embats de la pubertat, el Gioele, afectat per un tartamudeig incontrolable i una perillosa passió per la química, i la "tapdebassa", que des de lalçada dels seus sis anys observa i explica. I després, hi ha la casa: la vil·la protegida per un mur a dalt del turó, amb Gènova als peus, on la família acaba dinstal·lar-se per intentar duna vegada esdevenir normals. Amb lencant inconfusible dobres com La meva família i altres animals, de Gerald Durrell, Lia Piano barreja memòria i invenció en un relat deliciós, tendre i ple dhumor i dintel·ligència, una visió pletòrica dun paradís –la infantesa– que en aquest cas no és perdut perquè es conserva amb tota la seva vida en aquest llibre.  La crítica ha dit: “Lia Piano ha escrit una irresistible novel·la familiar que el baró dItalo Calvino hauria estimat per la seva lleugeresa etèria i anàrquica”. Roberta Mazzani “Una novel·la plena dencant. Un bitllet només danada a lestació del ‘què és?, quan el món encara és un lloc dens regulat per lleis incomprensibles”. Chiara Semberale, Sette