Piera Rubió

Seducciones de Marraquech es el fruto de una intensa aventura vital. En el Norte de África, Josep Piera encontró la oportunidad de perderse y reencontrarse. El viaje al mundo bereber, tradicional, musulmán y rural del sur de Marruecos le sirve de camino de encuentro consigo mismo. Vive sus aventuras marroquíes abierto a la seducción de lo imprevisto y despierto a los sonidos, olores y colores de un paisaje humano, sensual y lleno de sabiduría que lo transporta a su infancia o a la imaginada Grecia antigua. Sin prejuicios, receptivo y sensible, sin esperar ni buscar nada en especial, pero siempre dispuesto a encontrar, Josep Piera tranforma esta incursión en la literatura de viajes en un trayecto irrepetible para el lector.

No hay comentarios, sé el primero en comentar

Una perspectiva original, diversa i brillant «del present passat i del passat present»Dividit en tres parts, la primera, Diari dAldaia, és un dietari íntim en què lautor anota el dia a dia a la vall de la Drova, fa viatges puntuals, conversa amb amics, copsa el temps que passa, explica levolució de la malaltia de Crohn que pateix de fa anys. En la segona, Joc de daus, es fi xa en la realitat actual, i en comenta aspectes culturals, fets polítics o socials de proximitat, detalls de la vida valenciana, persones i personatges. En la tercera, Anar i tornar, la narració es capbussa en els records dun passat literari que se li fa present durant un viatge en tren de Gandia a Barcelona. Amb tres estils diferents de prosa, Josep Piera ofereix una perspectiva original, diversa i brillant «del present passat i del passat present», com diu ell mateix a Joc de daus.«Amb els anys, Josep Piera ha anat construint una obra sòlida i altament unitària que es fonamenta en tres cicles diferents però complementaris: el cicle que retrata el món mediterrani, el cicle memorialístic i autobiogràfi c, i el cicle destudis dels grans clàssics gandians». Sam Abrams

Un magnífic fresc, un llenguatge ric i àgil i la creació de tot un microcosmos configuren aquesta novel·la que conté un bell cant a lesperança.La Natàlia, la protagonista, retorna a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze dhaver viscut a França i a Anglaterra. Des de linici fins al final de la història només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica de lèpoca franquista que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressió i la manca dun pensament polític i ideològic. Un magnífic fresc, un llenguatge ric i àgil i la creació de tot un microcosmos configuren aquesta novel·la que conté un bell cant a lesperança.

.Amb Puta postguerra, Josep Piera presenta les seves primeres memòries literàries: la visió "de cine" duna època gris i dramàtica de la història personal i col·lectiva del nostre país, un país derrotat en una guerra; un retrat dun jo que narra un temps i un lloc concrets -dels anys quaranta als seixanta-, però més aviat allunyat dels punts que destaquen als mapes.Els records juganers dun xiquet, les dolces amargors adolescents, els somnis del poeta joveníssim, els desitjos, les il·lusions i els drames absurds del jove, així com els seus viatges iniciàtics -València, Barcelona, París, Mallorca-, converteixen Puta postguerra en un relat real, lúcid, líric, i rialler, a favor del record, però prou més irònic que no nostàlgic. Un viatge de la memòria a través de les icones dun temps perdut: sussuïts de la guerra civil, estampetes i tebeos de sants, fotos familiars i de festes, pel·lícules de Hollywood, lectures atzaroses, cançons de moda..., una sèrie de personatges, de peripècies, i de fantasies, que conten una vida viscuda en un escenari de ficcions reals.Amb una prosa àgil, popular i directa, Josep Piera ofereix una memòria alliberadora de la postguerra franquista i mundial, del segle XX, la llarga postguerra dels que mai no es van voler vençuts.

None

None