Piketty

¿Cuál es el origen de la desigualdad?Gracias al éxito cosechado porEl capital en el siglo XXI (2013), Thomas Piketty ha podido acceder a fuentes fiscales e históricas que diferentes gobiernos se negaban a ofrecer hasta ahora. A partir del estudio de estos datos inéditos, el autor propone una historia económica, social, intelectual y política de la desigualdad, desde las sociedades estamentales y esclavistas hasta las sociedades poscoloniales e hipercapitalistas modernas, pasando por las sociedades colonialistas, comunistas y socialdemócratas. De este análisis se desprende una conclusión importante: la desigualdad no es económica o tecnológica, es ideológica y política. Dicho de otro modo, las ideas y las ideologías cuentan en la historia. Para Piketty, el hilo conductor de la historia de las sociedades humanas (que es también la historia de la búsqueda de la justicia) no es la lucha de clases, como defendían Marx y Engels, sino la lucha de ideologías. La posición social no basta para forjar una teoría de la sociedad justa, de la propiedad justa, de la fiscalidad justa o de la democracia. Nadie tendrá jamás la verdad absoluta sobre estas cuestiones. Thomas Piketty se muestra convencido de que es posible superar el capitalismo y construir una sociedad justa basada en el soci...

«Si me hubieran dicho en 1990 que en 2020 iba a publicar una colección de crónicas titulada ¡Viva el socialismo! habría pensado que se trataba de un mal chiste. Pertenezco a una generación que no tuvo tiempo de dejarse seducir por el comunismo y que se hizo adulta constatando el fracaso absoluto del sovietismo», cuenta Thomas Piketty en el prefacio inédito de esta colección de sus columnas mensuales publicadas en Le Monde desde septiembre de 2016 hasta julio de 2020. En los años noventa fue más liberal que socialista, pero treinta años después cree que el hipercapitalismo ha ido demasiado lejos y que debemos pensar en la superación del capitalismo, en una nueva forma de socialismo, participativo y descentralizado, federal y democrático, ecológico y feminista. Estas columnas, completadas con gráficos, tablas y textos adicionales del autor, y que conforman una síntesis del pensamiento de uno de los economistas más importantes de nuestro tiempo, reflexionan sobre cómo el verdadero cambio, el «socialismo participativo», sólo se producirá cuando los ciudadanos recuperen las herramientas que les permitan organizar su propia vida colectiva. Además, suponen un exhaustivo repaso a todas las grandes cuestiones de índole económica, política y social de los últimos tiempos, desde el funcionamiento de la UE, el Brexit, el incremento de la desigualdad, la pujanza de China y los nuevos ejes de poder mundial o la más reciente crisis sanitaria y económica provocada por la pandemia del coronavirus.

NUEVA EDICIÓN EN RÚSTICA POR SÓLO 19,95€¿Cuál es el origen de la desigualdad?Gracias al éxito cosechado porEl capital en el siglo XXI (2013), Thomas Piketty ha podido acceder a fuentes fiscales e históricas que diferentes gobiernos se negaban a ofrecer hasta ahora. A partir del estudio de estos datos inéditos, fruto del esfuerzo conjunto de más de cien investigadores en más de ochenta países, este libro propone una historia económica, social, intelectual y política de la desigualdad, desde las sociedades estamentales y esclavistas hasta las sociedades postcoloniales e hipercapitalistas modernas, pasando por las sociedades colonialistas, comunistas y socialdemócratas.De este análisis se desprende una conclusión importante: la desigualdad no es económica o tecnológica, es ideológica y política. Dicho de otro modo, las ideas y las ideologías cuentan en la historia. Para Piketty, el hilo conductor de la historia de las sociedades humanas (que es también la historia de la búsqueda de la justicia) no es la lucha de clases, como defendían Marx y Engels, sino la lucha de ideologías. La posición social no basta para forjar una teoría de la sociedad justa, de la propiedad justa, de la fiscalidad justa o de la democracia. Nadie tendrá jamás la verdad absoluta sobre estas cuestiones.Thomas Piketty se muestra convencido de que es posible superar el capitalismo y construir una sociedad justa basada en el socialismo participativo y en el social-federalismo, y expone su propuesta en esta ambiciosa obra.

El camino hacia la igualdad es fruto de luchas y rebeliones contra la injusticia, y resultado de un proceso de aprendizaje de medidas institucionales y sistemas legales, sociales, fiscales y educativos que nos permitan hacer de la igualdad una realidad duradera. Desafortunadamente, este proceso a menudo se ve debilitado por la amnesia histórica, el nacionalismo intelectual y la compartimentación del conocimiento. Thomas Piketty, economista francés y especialista en desigualdad económica, se dirige a un amplio público y presenta una síntesis que trasciende las fronteras nacionales y disciplinarias. El autor destaca una dimensión optimista porque, tal y como argumenta, hay un movimiento profundamente arraigado que conduce a una mayor igualdad.

¿Es el socialismo el camino hacia una sociedad más justa y más igualitaria? «Si me hubieran dicho en 1990 que en 2020 iba a publicar una colección de crónicas titulada ¡Viva el socialismo! habría pensado que se trataba de un mal chiste.» En los años noventa T. Piketty fue más liberal que socialista, pero treinta años después cree que el hipercapitalismo ha ido demasiado lejos y que debemos pensar en la superación del capitalismo, en una nueva forma de socialismo, participativo y descentralizado, federal y democrático, ecológico y feminista. Esta compilación reúne las columnas publicadas por el autor en Le Monde desde septiembre de 2016 hasta julio de 2020. Completadas con gráficos, tablas y textos adicionales, conforman una síntesis del pensamiento de su autor, y reflexionan sobre cómo el verdadero cambio, el «socialismo participativo», sólo se producirá cuando los ciudadanos recuperen las herramientas que les permitan organizar su propia vida colectiva. Además, suponen un exhaustivo repaso a todas las grandes cuestiones de índole económica, política y social de los últimos tiempos, como el funcionamiento de la UE, el Brexit, el incremento de la desigualdad, la pujanza de China y los nuevos ejes de poder o la más reciente crisis provocada por la pandemia del coronavirus.

Europa pateix un dèficit democràtic important. Des que va començar la crisi econòmica i financera el govern de la zona euro ha funcionat en un angle mort de la política i ha derivat cap a una mena de forat democràtic, sense controls polítics. El seu centre de poder, integrat pels ministres de finances de la zona euro, conformen una estructura de poder informal i opaca, que pren decisions a banda dels tractats europeus i no ret comptes ni al parlament europeu, que cautelosament ha estat situat al marge del govern, ni als parlaments nacionals. I aleshores, ¿qui controla realment la redacció del memoràndum que imposa reformes estructurals importants a canvi dajuts financers del Mecanisme Europeu dEstabilitat? ¿Qui fa el seguiment de lactivitat executiva de les institucions que conformen la Troika? ¿Qui avalua les decisions que pren el Consell dels Cap dEstat de la zona euro? ¿Qui sap el que es negocia en els dos comitès centrals de lEurogrup? La resposta és ningú. Cal assumir, doncs, que el govern de la zona euro actual no té legitimitat democràtica. Aquesta situació, que Piketty anomena ”autocràcia postdemocràtica”, seguint Habermas, té efectes reals en la societat. Relega les veus discrepants que soposen a les tesis oficials en detriment dels valors democràtics, prioritza tot allò que reforci lestabilitat financera i la confiança en els mercats en detriment de les polítiques laborals, la convergència fiscal, la cohesió social, la solidaritat o el creixement, i genera una mena de negació de la realitat que afavoreix els populismes. Compromesos amb la societat davui dia, en aquest tractat-manifest Thomas Piketty i els seus col·legues afronten la qüestió amb audàcia: proposen tornar a situar la democràcia al cor de les decisions, tot apostant per crear una Assemblea parlamentària que controli el govern de la zona euro, legitimi les seves decisions, i doni veu a la voluntat  Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Els punts clau del camí cap a la igualtat social.Aquest llibre presenta una història de la desigualtat entre classes socials. O potser, per dir-ho millor, una història de la igualtat; perquè lobra posa lèmfasi en aquesta dimensió optimista: a llarg termini, existeix una tendència de fons que condueix cap a la igualtat social, econòmica i política. Es tracta, en primer lloc, dun procés polític i ideològic, i és conseqüència de les lluites i les revoltes contra la injustícia. També és fruit dun procés daprenentatge col·lectiu. Malauradament, aquest procés sovint es veu debilitat per lamnèsia històrica, el nacionalisme intel·lectual i la compartimentació del coneixement.       En aquest breu llibre divulgatiu, destinat a un públic ampli, Thomas Piketty presenta una síntesi del que ha estat la desigualtat al llarg de la història i amb un enfocament multidisciplinari es manifesta optimista: existeix una tendència molt arrelada que condueix a una igualtat més gran.

La desigualtat és el problema que defineix els nostres temps i essencialment és la conseqüència de la concentració del capital en unes poques mans. Com es pot establir una redistribució de la riquesa més justa i eficaç? Leconomia de les desigualtats és una anàlisi brillant, lúcida i rigorosa dels mecanismes socioeconòmics que les provoquen i demostra que lactual augment de la desigualtat es deu a opcions de política econòmica i no a factors estructurals. «La qüestió de la desigualtat i de la redistribució se situa al centre mateix del debat polític... El conflicte dreta-esquerra demostra que els desacords en loportunitat i la forma concreta duna acció pública de redistribució no es deuen necessàriament a principis oposats de justícia social, sinó més aviat a anàlisis contradictòries dels mecanismes econòmics i socials que produeixen les desigualtats... El veritable conflicte se situa en la manera més eficaç de fer progressar realment les condicions de vida dels més desafavorits i en labast dels drets que es poden atorgar a tothom. Només una anàlisi minuciosa dels mecanismes socioeconòmics que produeixen la desigualtat podria donar la seva part de veritat a aquestes dues visions extremes, i potser contribuiria, daquesta manera, a lestabliment duna redistribució més justa i més eficaç. Lobjectiu daquest llibre és presentar lestat actual dels coneixements que permeten progressar en aquesta direcció.» Thomas Piketty

Thomas Piketty, el pensador que vol canviar el món, leconomista més influent. La continuació dEl Capital al segle XXI: una anàlisi dels fonaments ideològics dels sistemes desiguals.La desigualtat no és pas una qüestió econòmica o tecnològica: es una qüestió ideològica i política. Dit duna altra manera, el mercat i la competència, el benefici i el salari, el capital i el deute, els treballadors qualificats i els no qualificats, els nacionals i els estrangers, els paradisos fiscals no existeixen com a tals. Són construccions socials i històriques que depenen íntegrament del sistema legal, fiscal, educatiu i polític que hem triat. Capital i ideologia és una història alhora econòmica, social, intel·lectual i política dels règims desiguals,  des de les societats esclavistes antigues fins a les societats hípercapitalistes modernes, basat en dades comparatives inèdites. Daquesta anàlisis sen desprèn una conclusió important: la lluita per la igualtat i leducació és el que ha permès el progrés humà, i no pas la sacralització de la propietat, lestabilitat i la desigualtat.

Una proposta concreta per revertir les desigualtats: el nou socialisme.«Si lany 1990 mhaguessin dit que publicaria un recull de cròniques titulat Una altra forma de socialisme, mhauria pensat que era una broma... Tanmateix, trenta anys més tard, lhipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic convençut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democràtic, ecològic, mestís i feminista.» Els darrers anys Thomas Piketty ha reflexionat sobre algunes qüestions fonamentals del món davui en diverses cròniques periodístiques: el Brexit, la campanya electoral americana, la francesa, els populismes, el racisme, la pandèmia... Convençut que la desigualtat social és un dels principals problemes actuals i que, en essència, «la desigualtat és una qüestió ideològica i política, no econòmica o tecnològica», idea vertebradora del seu pensament, Piketty ens proposa superar el capitalisme i imaginar un projecte alternatiu per al segle xxi: una nova forma de «socialisme». «Com a docent i investigador en ciències socials, mhe especialitzat en lestudi de la història de les desigualtats i de la relació entre desenvolupament econòmic, distribució de la riquesa i conflicte polític. Basant-me en les lliçons apreses daquestes recerques històriques, així com, naturalment, en la meva experiència com a ciutadà observador, a Capital i ideologia vaig proposar alguns “elements per a un socialisme participatiu”, les principals conclusions del qual resumeixo aquí.» «De manera general, per donar una altra oportunitat a linternacionalisme, cal girar-se desquena a la ideologia del lliure canvi absolut que ha guiat la globalització durant les últimes dècades i introduir un altre sistema econòmic, un model de desenvolupament fonamentat en uns principis explícits i verificables de justícia econòmica, fiscal i mediambiental.» «El socialisme participatiu que jo desitjaria recolza sobre diversos pilars: igualtat educativa i estat social; circulació permanent del poder i la propietat; socialfederalisme i globalització sostenible i equitativa.»

Leconomista que ha posat en evidència el capitalisme del segle XXI La desigualtat és el problema que defineix els nostres temps i essencialment és la conseqüència de la concentració del capital en unes poques mans. Com es pot establir una redistribució de la riquesa més justa i eficaç? Leconomia de les desigualtats és una anàlisi brillant, lúcida i rigorosa dels mecanismes socioeconòmics que les provoquen i demostra que lactual augment de la desigualtat es deu a opcions de política econòmica i no a factors estructurals. «La qüestió de la desigualtat i de la redistribució se situa al centre mateix del debat polític... El conflicte dreta-esquerra demostra que els desacords en loportunitat i la forma concreta duna acció pública de redistribució no es deuen necessàriament a principis oposats de justícia social, sinó més aviat a anàlisis contradictòries dels mecanismes econòmics i socials que produeixen les desigualtats... El veritable conflicte se situa en la manera més eficaç de fer progressar realment les condicions de vida dels més desafavorits i en labast dels drets que es poden atorgar a tothom. Només una anàlisi minuciosa dels mecanismes socioeconòmics que produeixen la desigualtat podria donar la seva part de veritat a aquestes dues visions extremes, i potser contribuiria, daquesta manera, a lestabliment duna redistribució més justa i més eficaç. Lobjectiu daquest llibre és presentar lestat actual dels coneixements que permeten progressar en aquesta direcció.» Thomas Piketty