Pla

Al abrir El cuaderno gris es mucho lo que puede asombrar al lector: una conversación cazada al vuelo en un café; una sentencia (casi un aforismo) oída o pronunciada como por casualidad, capaz de condensar el sentimiento de toda una época; la sucinta y emotiva descripción de un paisaje; descarnados apuntes de crítica literaria; un afilado juicio político, hilvanado en medio de consideraciones sobre el tiempo, la higiene, la salud, las mujeres o la gastronomía…Todo esto y mucho más contiene el dietario que Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) escribió entre marzo de 1918 y noviembre de 1919, siendo un joven estudiante de Derecho al que el cierre de la universidad, a causa de la Gran Guerra, obliga a interrumpir sus estudios en Barcelona y regresar a su pueblo natal, donde se entretiene, con constancia de grafómano, en escribir sus impresiones sobre el día a día en un cuaderno gris. Observador minucioso, Pla proyectará a posteriori sobre sus apuntes de juventud, laboriosamente reelaborados, toda una vida de corresponsal—El cuaderno gris acaba justo antes de que el joven Pla parta hacia París, el primero de sus destinos en el extranjero—, ya sea en Francia tras el fin de la guerra, en Roma durante el despunte del fascismo o en el Madrid de la Segunda República. Tras un período retirado de la vida pública, en los años cincuenta retoma los viajes porel mundo a instancias de Josep Vergés, histórico editor de Pla en Destino, quien también le convencerá para editar su obra completa, 46 volúmenes que se abrirán en 1966 precisamente con este libro.Traducido años después al castellano por Dionisio Ridruejo y su mujer, Gloria de Ros, El cuaderno gris llega hoy hasta nosotros revisado por Narcís Garolera, catedrático de Filología Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, y vuelve, así, a lucir como lo concibió Pla: un libro de vida que es también valioso testimonio de una época y el mejor exponente de la obra de uno de los más grandes de la literatura catalana.

«Los textos reunidos en este volumen, un singular mosaico autobiográfico formado por El cuaderno gris, Notas dispersas, Notas para Silvia y Notas del crepúsculo, constituyen el alcaloide de la vasta obra de Josep Pla, su nervio secreto. En ellas hallamos al Pla más personal, más fiel a sí mismo. Sin las ataduras formales del artículo y del reportaje, libre para ir de un tema a otro a su antojo, sin imposiciones de ninguna índole, Pla se abandona a su curiosidad insaciable, y su pluma, conducida por una pasión voraz por la aventura humana, captura lo que ve con tal precisión que hoy, cuarenta, sesenta, ochenta años después, sigue palpitando lleno de vida ante los ojos del lector.» Del prólogo de Carles Casajuana.

Josep Pla es conocido por su agudo poder de observación y por la gracia ágil de su estilo. Su Viaje en autobús, ya célebre, puede considerarse como una piedra de toque para hacer brotar sonrisas a sus lectores. Pla nos acompaña durante cien kilómetros de poesía y humor en unas páginas de sabrosa naturalidad que no excluyen el concepto profundo, retratando con insuperable atractivo un mundo y una época determinadas.

El principal banquero de una ciudad de provincias reúne a las personas más insignes de esta ciudad para celebrar el matrimonio de su hija. En la sala de su casa, la fiesta deviene el escenario en que se manifiestan las tensiones que dominan esta pequeña sociedad: el gerente del banco defiende que la insignia de la procesión del Corpus la lleve el próspero electricista a quien ha concedido un crédito para su tienda-taller, símbolo del progreso, mientras que el estamento oficial propugna el continuismo y apoya al registrador de la propiedad. Recluido en su habitación, el excéntrico hermano del banquero tiene la repentina obsesión de que se convertirá en un pobre y critica la gestión del negocio familiar, hecho que aprovechan algunos comerciantes para conspirar con el ánimo de orientar el banco de acuerdo con sus intereses. Al mismo tiempo, corre el rumor de que la bella mujer del apoderado de la banca es la amante del jefe de su marido...

Josep Pla recorrió durante cuatro años los caminos de Italia, desde los valles de los Alpes hasta las polvorientas tierras del sur. Reportero con olfato a la caza del detalle más pintoresco, erudito entusiasmado por la historia, turista curioso, explorador de conventos, fondas, mercados y museos, poeta arrobado ante la densidad artística que le rodea y humanista seducido por la vida cotidiana..., Pla compone un fresco puntillista cuyas pinceladas recogen los infinitos matices del mundo retratado.

La calle Estrecha es una de las pocas novelas que escribió Josep Pla. A éste le pareció un día divertido llevar a la práctica la idea stendhaliana del espejo -"una novela es un espejo que se pasea a lo largo de un camino"-, y lo hizo a la letra. Así nació La calle Estrecha, recreación de la vida apacible y tranquila de un pueblo imaginario de Cataluña. Sin necesidad de levantar los tejados de sus casas, como un nuevo Cojuelo, Pla nos cuenta -a través de un veterinario que se instala en el lugar y de la irrefutable información de Francisqueta, una criada entrometida y alegre- la nunca vista ni oída historia de la sabrosa Montserrateta y sus tres novios; lo que le pasó al señor Felip, el enciclopédico dueño de la barbería; la honda conmoción que produjo el peliagudo asunto del colchón de la señora Maristany o la jugosa historia del perrillo Murillo y de su tragicómico amo, todo integridad... Tras cada puerta de la calle Estrecha nos aguarda la sorpresa de una vida descubierta un momento, pero que por los extraños designios del tiempo, siempre protagonista, nos deja un recuerdo imborrable. Demostrando una vez más la inagotable fuerza de capacidad narrativa, Pla nos presenta -con fina ironía, sutiles juicios y cálida lucidez- una original sucesión de imágenes de la realidad, una realidad que se descubre"prodigiosa e inagotable, grosera y mágica".

Este libro recoge algunas de las mejores páginas del autor relacionadas con el mar. Protagonista de cinco relatos, el Mediterráneo se disfruta desde diferentes perspectivas, en una muy planiana atención a los sentidos. "Bodegón con peces" es una singular presentación de la gastronomía y la pesca catalana a partir de los recuerdos de un pueblo tranquilo y luminoso -el Fornells catalán- que ni siquiera tenía cementerio, lo que "daba la sensación -escribe Pla- a los que vivíamos allí de que no íbamos a morir nunca"; "Un viaje frustrado" nos aproxima al temperamento de la gente del Ampurdán, rebelde, soñador y discreto; "Derrelictos" y "El naufragio del Cala Galiota" son sendas historias de barcos hundidos, contados con la aparente objetividad del reportaje periodístico. Por último, "Uno de Begur" presenta las historias de dos hombres -un músico vagabundo, un manco cazador furtivo y contrabandista- que impactaron al escritor en su adolescencia. Pla recorre la Costa Brava palmo a palmo. Retrata sus pueblos pesqueros y sus habitantes, describe la luz, el clima, desvela las costumbres. El estilo es tan preciso como apasionado; con frecuencia la narración adquiere una dimensión antigua y legendaria. Sin postergar su mirada critica, o su peculiar sentido del humor, Joseph Pla ofrece en Cinco historias del mar un homenaje luminoso a su mundo. Y al mismo hecho de vivir.

El cuaderno gris ha sido considerado como obra fundamental del canon de la literatura catalana. Además de ser una obra clásica y mítica, este libro, con el que Josep Pla quiso comenzar la edición definitiva de sus obras completas, es un documento único sobre la formación del escritor y sobre la vida intelectual de la Barcelona de las primeras décadas de este siglo. En sus páginas encontramos un variado mosaico de temas y estilos que integran en una sola obra todas las facetas de Pla: el retratista exacto, el moralista sobrio, el paisajista lírico, el irónico impenitente, el comentarista mordaz, el observador único. Encontramos en ellas crítica literaria, juicios políticos, consideraciones intelectuales, aforismos. Destaca, quizá, la magnífica galería de retratos de aquellos hombres que hicieron de la Barcelona «noucentista» y vanguardista una ciudad rica en cultura, y se perfila, además, el momento de agitación política que igualó las calles de Barcelona con el Chicago de los gángsters. Este dietario, cuya redacción se inició en 1918 y fue luego revisado y preparado por un Pla maduro en completo dominio de sus capacidades literarias, es, pues, definitivamente, un monumento cultural que retrata unos años básicos de la Cataluña Moderna.

Éste es un libro de recuerdos, de recuerdos culinarios. Josep Pla lo escribió en un ejercicio que ambicionaba plasmar sobre el papel las sensaciones palatales que su memoria había atesorado durante toda una vida. La importancia de ese tipo de recuerdo en la vida y en la obra de Pla fue fundamental: en su opinión, la añoranza proviene, a menudo, de una impresión gustativa pasada, inalcanzable, de las huellas que lo que hemos comido ha ido dejando en nuestro paladar. Juntando los diversos apuntes gastronómicos y secretos culinarios que se ofrecen en este libro, podría recomponerse con toda su riqueza de matices una culinaria particular: La vieja cocina familiar del Mediterráneo. Los capítulos de esta obra, en efecto, constituyen una bella, lúcida y original divagación acerca de los elementos que integran la tan celebrada dieta mediterránea, de las salsas de aceite de oliva a la ensaimada mallorquina o los turrones, sin olvidar ningún hito intermedio, ya sea verdura o legumbre, carne o pescado, sopas, guisos o asados: bogavante, bacalao, habas, guisantes, arroces, cocidos, butifarras... Convertida con el paso del tiempo en mera ilusión del espíritu, la cocina auténtica, sin prisa y con amor al prójimo que reclamaba Pla, parece renacer en el presente: la nostalgia del escritor, en palabras de Manuel Vázquez Montalbán, autor del prólogo y la selección de textos, coincide con nuestros deseos y esperanzas. Tenía razón Pla: la memoria culinaria, personal o colectiva, es la más susceptible de pervivir.

«Este es el libro de literatura narrativa, que es la literatura que me hubiera gustado cultivar si no me hubiese dedicado al periodismo, es decir, si la dispersión agobiante del periodismo me lo hubiera permitido. Pero no fue posible. El problema de saber si hubiera tenido alguna habilidad para dedicarme a la narración está, naturalmente, por ver. [...] Este es el resultado al que llegué en estas tentativas. Lo digo así porque calificarlas de otra manera, no estaría bien», prefacio de Josep Pla

Tres diarios inéditos de Josep Pla. Un acontecimiento editorial. Imprescindible para los lectores del autor de El cuaderno gris. La obra de Josep Pla se acerca en muchas ocasiones al diario, como El cuaderno gris oNotas para Silvia. Las investigaciones en los archivos de Josep Pla han permitido localizar muy recientemente pequeñas libretas en las que se conservan diarios de este tipo, los correspondientes a 1956, 1957 y 1964. La información que contienen permite acceder a la vida cotidiana del escritor ampurdanés en unos años capitales de su trayectoria literaria, y al mismo tiempo comprobar cómo concebía la escritura, como una tabla de salvación a la que recurría con frecuencia. Edición de Xavier Pla.

Los espléndidos artículos en los que Pla captó la esencia inmutable de Europa.Cartas de lejos es el resultado de los viajes que Josep Pla realizó cuando era joven por Francia, Gran Bretaña, Países Bajos, Alemania y los países nórdicos en su condición de corresponsal de prensa en el extranjero. A Pla no le interesaba en exceso la corresponsalía informativa, sino escribir un tipo de crónicas literarias, descriptivas y subjetivas de contenido fundamentalmente lírico. El paso del tiempo, que ha modificado radicalmente las formas de vida y la estructura de esta Europa, ha dejado intacta, sin embargo, la gran belleza de estos artículos.

El relato del primer viaje de Josep Pla a Nueva York. La mítica ciudad norteamericana vista y contada por el mejor cronista de nuestro país.A principios del verano de 1954, Josep Vergés, propietario y director de la revista Destino, propuso a Josep Pla hacer un viaje muy especial. Le encargó ir a América para hacer algunos reportajes que se publicarían en la revista, a lo que Pla respondió positivamente, ilusionado ante la perspectiva de visitar el nuevo continente por primera vez. Ese mismo verano embarcó en la costa de Cádiz como pasajero de la motonave Guadalupe, que lo llevaría hasta La Habana, donde pasaría unos días para visitar después la ciudad de Nueva York. Ese sería el primero de una serie de viajes que Josep Pla realizaría a América entre los años 1954 y 1964. Este volumen recoge las primeras impresiones de Pla al cruzar el Atlántico y avistar tierras americanas.El recorrido que hacemos de su mano nos muestra su llegada a la ciudad por mar entrando por el estuario del Hudson, su primera visión de los rascacielos, y el despertar de una ciudad en eclosión y sus gentes. Este es un libro de viajes narrado por un observador brillante. Hay muchos relatos de Nueva York, pero este es único y singular gracias a su protagonista: Josep Pla.

La obra de Josep Pla se acerca en muchasáocasiones al diario, como El cuaderno gris oNotas para Silvia.Las investigaciones en los archivos de JosepáPla han permitido localizar muy recientementeápequeñas libretas en las que se conservan diariosáde este tipo, los correspondientes a 1956,á1957 y 1964. La información que contienenápermite acceder a la vida cotidiana del escritoráampurdanes en unos años capitales de su trayectoriaáliteraria, y al mismo tiempo comprobarácómo concebía la escritura, como una tabla deásalvación a la que recurría con frecuencia.áEdición de Xavier Pla.

A la hora de comprender el trabajo de un gran escritor, como es el caso de Josep Pla, tanto o más valiosa que su propia obra escrita es su experiencia como lector.Ésta es tal vez la primera utilidad que los muchos lectores de Josep Pla podrán encontrar en esteDiccionario Pla de literatura, que Valentí Puig, en su faceta de planiano de excepción, ha compuesto a base de recorrer y seleccionar las 30.000 páginas de la oceánica obra completa del escrito ampurdanés. Pero este libro ofrece todavía otros muchos puntos de interés: una sistematización de las opiniones y los juicios literarios del autor de El cuaderno gris; un recorrido por una parte esencial de la literatura occidental moderna de la mano de uno de los autores más destacados; una autobiografía intelectual reconstruida a partir de las lecturas de un escritor que, como siempre, obliga al lector a posicionarse, reflexionar y hacerse partícipe y cómplice de un mundo de sensatez, rigor, belleza e ironía.

Pla, inédito.«Lo ideal es hacerse todas las ilusiones posibles y no creerse ninguna.»En 1969 apareció el duodécimo volumen de la Obra Completa de Pla, que recogía anotaciones de épocas diversas, desiguales en extensión e intención (desde el aforismo mínimo hasta el ensayo corto, pasando por la anotación de dietario) bajo el títuloNotas dispersas. El material inédito que el investigador Francesc Montero (Cátedra Josep Pla de la Universidad de Gerona) edita ahora enHacerse todas las ilusiones posibleses el que el mismo autor había previsto incluir en un nuevo volumen de su Obra Completa, que se habría tituladoNuevas notas dispersasoVagas notas dispersas.Las páginas que por fin hoy podemos leer corresponden al Pla más memorable: el observador agudo de la sociedad, el comentarista que hace gala del escepticismo más bien informado, el reportero de anécdotas impagables, el escritor capaz de dar la máxima vivacidad a los personajes y a los paisajes que retrata, el prosista más convincente y más amable con los lectores…

En 1925, un joven Josep Pla fue enviado como corresponsal a Rusia para escribir una serie de artículos para el periódico La Publicitat. A sus 28 años, Pla sabía de Rusia más o menos lo que todo el mundo en aquellos días: prácticamente nada. De la Revolución y de los años posteriores, solo conocía lo quelos periódicos habían contado. El primer líder sovietico, Lenin, hacía tan solo un año que había muerto, y Stalin se había hecho con el poder. A Josep Pla lo acogió durante su estancia el político y traductor Andreu Nin. Un documento excepcional que nos muestra la Rusia comunista del año 1925 de la mano de uno de los cronistas más importantes que ha tenido nuestro país. Y con traducción de Marta Rebón, una de las eslavistas más destacadas en estos momentos.

Esta obra nos muestra todo el genio de escritor de Josep Pla: sencillez, ironía y claridad.Publicado originalmente en 1945 en lengua castellana, en plena posguerra y con las limitaciones impuestas al catalán, La huida del tiempo pertenece al estilo más propio de Josep Pla. Es una glosa a las fechas y hechos más relevantes de nuestro calendario rural en el que el tiempo que huye, alejado del triste presente y asentado en tierras ampurdanesas, nos muestra que el tiempo en realidad no pasa, sino que pasamos nosotros.Publicado originalmente en 1945 en lengua castellana, en plena posguerra y con las limitaciones impuestas al catalán, La huida del tiempo pertenece al estilo más propio de Josep Pla. Es una glosa a las fechas y hechos más relevantes de nuestro calendario rural en el que el tiempo que huye, alejado del triste presente y asentado en tierras ampurdanesas, nos muestra que el tiempo en realidad no pasa, sino que pasamos nosotros.

«Confieso que, desde hace unos cuantos años, mi ilusión máxima es el Mediterráneo. A él debemos —debe el mundo occidental— todo lo que somos.» Josep Pla, cronista excepcional, nos transporta en Las Ciudades del mar a los más bellos destinos del Mediterráneo, y lo hace además en el tiempo, porque en estas páginas visitamos las costas de hace medio siglo, las sofisticadas, límpidas y puras orillas de los años 40. Mallorca, Fornells, el Rosellón, Italia, la isla de Elba, Cerdeña, Sicilia, Croacia, Estambul y los Balcanes cobran, de la mano de uno de los mejores prosistas del siglo XX, una nueva magia y sofisticación. Este libro, junto con Fin de semana en Nueva York y Viaje a Rusia, forma parte de la recuperación en Destino de las crónicas de viaje de Josep Pla.

Pla, inédito.«Lo ideal es hacerse todas las ilusiones posibles y no creerse ninguna.»En 1969 apareció el duodécimo volumen de laObra Completa de Pla, que recogía anotaciones de épocas diversas, desiguales en extensión e intención (desde el aforismo mínimo hasta el ensayo corto, pasando por la anotación de dietario) bajo el título Notas dispersas. El material inédito que el investigador Francesc Montero (Cátedra Josep Pla de la Universidad de Gerona) edita ahora en Hacerse todas las ilusiones posibles es el que el mismo autor había previsto incluir en un nuevo volumen de suObra Completa, que se habría titulado Nuevas notas dispersas o Vagas notas dispersas. Las páginas que por fin hoy podemos leer corresponden al Pla más memorable: el observador agudo de la sociedad, el comentarista que hace gala del escepticismo más bien informado, el reportero de anécdotas impagables, el escritor capaz de dar la máxima vivacidad a los personajes y a los paisajes que retrata, el prosista más convincente y más amable con los lectores…

Una minuciosa, lúcida e irónica mirada hacia la vida madrileña de los años veinte y treinta de la mano del admirado escritor catalán, cronista por excelencia del siglo xx.Con prólogo de David Trueba.Entre febrero y junio de 1921, a sus veintidós años, Josep Pla residió en Madrid, donde ejercía de corresponsal para el periódico barcelonésLa Publicidad; unos años más tarde, a partir de sus notas personales de entonces elaboró el libroMadrid: Un dietario (1929), que mucho más tarde amplió enMadrid, 1921 (1957). En 1931, con treinta y cuatro años, y ahora como corresponsal político del periódicoLa Veu de Catalunya, Pla estuvo de nuevo unos meses en Madrid, a raíz de la proclamación de la República; esta segunda estancia se plasmó también en un libro,Madrid: El advenimiento de la República (1933). La lectura de estas dos obras de juventud de Josep Pla, editadas ahora conjuntamente en un mismo volumen, permite comprobar la vigencia de un escritor que aunó como pocos una lúcida capacidad para observar lo más hondo y permanente y, a la vez, para fijar la impresión huidiza de los instantes significativos.

Un lúcido retrato de la Unión Soviética de los años 20. En 1925, pocos años después de la Revolución rusa, Occidente veía la URSS envuelta de un halo de misterio y extrañeza. En ese contexto, Josep Pla, que a sus veintiocho años ya había viajado por toda Europa, fue a visitar Rusia para sacar una imagen más clara de ese país todavía en construcción. De ahí salieron los dos textos que conforman este volumen, por primera vez traducidos al castellano: Viaje a Rusia en 1925 y el perfil del comunista catalán Andreu Nin. En Viaje a Rusia el 1925, vemos a Pla —incansable y curioso viajero, brillante cronista— acercarse a todo con la encantadora mirada limpia de la juventud. Así habla de Moscú —cuyo color compara con una «ensalada de pimientos y tomates»—, del Kremlin —«de lo mejor que existe»— y de todo tipo de detalles costumbristas. Pero también aborda con una curiosidad transparente las banderas rojas con la hoz y el martillo, la organización política de la Rusia comunista y la «lógica» revolución bolchevique. Más descreído, irónico y característico del Pla más conocido, es el homenot (así llamaba Pla a sus perfiles de personalidades) dedicado a Andreu Nin, político y sindicalista catalán que le acogió en Moscú, y que años más tarde moriría trágicamente en manos estalinistas por su adscripción trotskista. Esta edición, traducida y prologada por la prestigiosa eslavista Marta Rebón, y con imágenes de la época, es un documento de excepción que da a conocer una incipiente URSS a través de la pluma de un cronista excepcional.

Josep Pla fue uno de los prosistas más importantes del siglo xx en nuestro país. Su labor literaria y periodística lo encumbró como uno de los narradores que mejor supo retratar la situación política y social, así como las costumbres de su tiempo. Por primera vez se reúne en un solo volumen la narrativa completa de Josep Pla escrita en su versión definitiva entre los años 1949 y 1967. Un libro que dará a conocer su figura como narrador más allá del periodista, el memorialista, el escritor de viajes o el biógrafo en una edición única y cuidada para lectores fieles del autor y para todos aquellos que quieran acercarse a su obra de ficción.

Los artículos de Pla sobre la Alemania de preguerra, por primera vez en un libro. «Berlín, agosto.—El catastrófico descenso del marco empieza de verdad a dar a la vida de este lugar un aspecto caótico y fantástico. No hay ningún precio seguro. Sales por la mañana de tu casa con el dinero que aproximadamente crees que te será necesario para vivir un día y te das cuenta, por la noche, de que el millón o millón y medio que te habías reservado para pagar la cuenta del restaurante no te sirve para nada. El millón se ha evaporado. Uno cree que llevaba en el bolsillo cuatro duros y la cotización de la bolsa te dice que solo tienes diez pesetas. Si te da pereza ir a casa a buscar más dinero, tienes que conformarte con reducir la cena. Esto, naturalmente, no es nada agradable.» A consecuencia de las reparaciones exigidas a Alemania después de la Primera Guerra Mundial en el Tratado de Versalles (1919), una fuerte crisis económica provocó que, hace poco más de cien años, la moneda alemana se desplomase. Josep Pla, corresponsal en Berlín del periódico La Publicitat, fue un testigo privilegiado. Junto con el periodista Eugeni Xammar se movió por el país y comprendió con lucidez todos los matices de la situación, detectó los personajes principales (entre ellos, un «histérico del nacionalismo» llamado Adolf Hitler) y supo relatar lo que veía en unas magníficas crónicas que enviaba al periódico. Ochenta y ocho de aquellos artículos se recogen por primera vez en este volumen, que supone una aportación de primer orden a la bibliografía planiana. Como explica Josep M. Fradera en el prólogo, el compromiso de Pla con La Publicitat era claro: «Recorrer Alemania todo lo que fuera posible, en concreto visitar las zonas más sensibles, que eran las ocupadas por los aliados. De esta forma lo presentó el periódico barcelonés a sus lectores. A diferencia de lo que era habitual en las corresponsalías más convencionales, el trabajo del periodista catalán consistía en describir la situación del país a partir de la observación cercana de lo cotidiano, no limitándose a informar tan solo de lo que se cocía en las instituciones políticas de la capital. Era necesario acercarse a la gente y a los distintos hechos que ocurrían en un espacio enorme, que estaba inmerso en una crisis social de ingentes proporciones». El resultado fueron unas crónicas de altísima calidad: uno de los puntos álgidos a los que llegó Josep Pla en el ejercicio del periodismo.

El escritor de talento, el observador, maneja los detalles con extraordinaria destreza e ironía.Como si de una autoantología se tratara, en Lo infinitamente pequeño (1954) Pla reunió cuarenta y cuatro textos que ejemplifican a la perfección sus dotes de observador agudo de la naturaleza humana, la profunda inteligencia de su humor y la eficacia de su estilo para mantener permanentemente vivo el interés del lector.

A mig camí del quadre de costums i de la literatura neorealista, Pla demostra una vegada més la capacitat inesgotable de la seva prosa Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons lautor és el simple resultat dhaver "passejat un mirall al llarg dun camí", és construïda a través dun pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària duna qualitat extraordinària.

Lobra mestra de Josep Pla revisada per Narcís GaroleraEl quadern gris ha suscitat reaccions unànimes dençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de lObra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. Lobra mestra de Josep Pla.Tanmateix, tant en la forma en què va aparèixer el 1966 com en la versió revisada del 1969 -i en totes les posteriors-, El quadern gris contenia un nombre important delements que lallunyaven significativament de loriginal escrit per Pla: errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del manuscrit, errates tipogràfiques, correccions abusives de la llengua de lautor, intervencions editorials arbitràries...

None

None

None

Aquesta tria presenta el nucli essencial de les narracions marineres de Josep Pla, aplegades al volum segon de la seva Obra Completa, Aigua de mar (que inclou, a més, altres peces no narratives dassumpte marí). Els sis relats recollits en aquesta selecció són sis obres mestres indiscutibles: "Bodegó amb peixos", "Un viatge frustrat", "Un de Begur", "Pa i Raïm", "Contraban" i "En mar". Totes aquestes narracions són inequívocament planianes, però cadascuna presenta unes característiques pròpies molt marcades; el lector hi trobarà des de la descripció més precisa i prolixa fins a la novel·leta negra més intrigant, passant pel relat de viatges més irònic. El text daquesta edició ha estat establert curosament per Robert Gómez Ten, sota els auspicis de la Càtedra Josep Pla; és, per primera vegada, un text que podem considerar definitiu. Daltra banda, Jordi Amat ha escrit una presentació lluminosa, que aclareix molts aspectes de la redacció de les narracions marineres de Pla i que les posa en relació amb la lectura de Joseph Conrad.

"Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, dunes proporcions desorbitades, shi ha projectat damunt. A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota. Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral sanava transformant, en realitat transmutant visiblement. (...) Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls dautenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes. Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística". JOSEP PLA.

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de lObra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que nhan forjat la cultura, la política i leconomia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més dil·lustrar la història recent de Catalunya a través dalgun dels seus protagonistes, amb els Homenots Pla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura daltíssima qualitat. Tenint en compte aquest últim factor, Toni Sala ha escollit els dotze homenots que aplega aquest volum: els dedicats a Joaquim Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí i Salvador Espriu. El resultat és un tast imprescindible de la millor prosa de Josep Pla.

None

None

Amb a penes vint anys, Josep Pla accedeix als cercles socials de la Barcelona noucentista. Després dabandonar els estudis de Medicina i començar Dret, prefereix nodrir-se dels estímuls que troba fora de les aules universitàries. Les suggeridores persones que coneix a lAteneu Barcelonès lindueixen a prendre consciència de les seves inquietuds davant la vida. Per mitjà dun dietari, Pla retrata llavors tant el món de lEmpordà del qual prové com el seu entorn a la gran capital, a partir duna mirada que configura la seva personalitat.

50 aniversari del gran clàssic de Josep PlaEl quadern gris ha suscitat reaccions unànimes dençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de lObra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. Lobra mestra de Josep Pla. Tanmateix, tant en la forma en què va aparèixer el 1966 com en la versió revisada del 1969 –i en totes les posteriors–, El quadern gris contenia un nombre important delements que lallunyaven significativament de loriginal escrit per Pla: errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del manuscrit, errates tipogràfiques, correccions abusives de la llengua de lautor, intervencions editorials arbitràries... Narcís Garolera ha revisat escrupolosament el text dEl quadern gris a la vista de loriginal de lautor, i ens nofereix una edició neta derrades i fidel al text que va escriure Josep Pla.

La correspondència entre Agustí Calvet, Gaziel, i Josep Pla.Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se nhan conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle xx: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, lamor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista. Ledició daquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels docu ­ ments que shi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en lobra de Gaziel, i té laval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

Un esdeveniment literari que ens descobreix nous textos inèdits.«Lideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap».«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. Lideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?». El projecte inicial de lobra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se nhavia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de lescriptor shan conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a lespera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat». Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: lobservador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de lescepticisme més ben informat, el reportador precís danècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, lescriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...

Un recull de cròniques recollides per primera vegada en un sol volum que representa una aportació de primer ordre a la bibliografia planiana.A conseqüència de les reparacions exigides a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, una forta crisi econòmica va fer que la moneda alemanya es desplomés ara fa poc més de cent anys. Josep Pla, corresponsal a Berlín del diari La Publicitat, en va ser testimoni. En companyia dun altre periodista català, Eugeni Xammar, es va moure pel país (a la conca del Ruhr, per exemple, ocupada llavors per tropes franceses i belgues), va copsar amb lucidesa tots els matisos de la situació, va detectar-ne els personatges principals (entre ells, un «histèric del nacionalisme» anomenat Adolf Hitler) i va saber relatar tot el que veia en unes cròniques magnífiques que enviava al diari. Vuitanta-vuit daquelles cròniques es recullen ara per primera vegada en un volum que és una aportació de primer ordre a la bibliografia planiana. Com explica Josep M. Fradera, el compromís de Pla amb La Publicitat era clar: «recórrer Alemanya tant com fos possible, en particular les zones sensibles de locupació aliada. Així ho presentà el diari barceloní als lectors. A diferència del que era habitual a les corresponsalies més convencionals, es tractava de descriure la situació del país observant-lo de prop, no limitant-se a informar només dallò que es pastava a les institucions polítiques de la capital. Calia acostar-se a la gent i a les diverses situacions dun espai enorme i immers en una crisi social de grans proporcions». El resultat van ser unes cròniques daltíssima qualitat: un dels punts àlgids a què va arribar lescriptor Josep Pla en lexercici del periodisme.

None

Tres diaris inèdits de Josep Pla.Un esdeveniment editorial.Imprescindible per a tots els amants del gran escriptor empordanès.Lobra de Josep Pla sacosta molt sovint al diari. No cal recordar els casos del Quadern gris, les Notes per a Sílvia o les Notes del capvesprol, tots ells volums celebradíssims de lObra completa. Aquests llibres són, en molt bona part, reelaboracions literàries, fetes de vegades a molts anys vista, dels diaris «autèntics» que el gran escriptor empordanès portava, en la seva escriptura menuda i compacta, en petites llibretes dús personal. Daquestes llibretes en van sortir, ja fa temps, les Notes per a un diari corresponents als anys 1965, 1966, 1967 i 1968, en volums publicats pòstumament per leditor Josep Vergés.Molt recentment, la recerca en els arxius de Josep Pla ha permès localitzar les altres llibretes conservades on hi ha diaris daquesta mena: són les corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La informació continguda en aquests dietaris inèdits permet accedir al coneixement de la realitat quotidiana del gran escriptor empordanès en uns anys molt importants per a la seva creació literària, i al mateix temps comprovar com lescriptura era per a ell, dia rere dia, una mena de taula de salvació a la qual no deixava mai de recórrer.Una aportació autobiogràfi ca de primer ordre. La preparació del text i la introducció van a càrrec del màxim especialista en la literatura planiana, Xavier Pla, que és també el director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

A lhora de comprendre la feina dun gran escriptor, com ara Josep Pla, tan valuosa o més que la seva mateixa obra escrita és la seva experiència com a lector.Aquest llibre suposa no només un recorregut per la literatura occidental moderna de la mà dun dels autors més destacats, sinó també una autobiografia intel·lectual reconstruïda a partir de les lectures de Pla.

Un testimoni revelador sobre la política oculta del catalanisme en temps de Franco.Lhora de les decisions aplega totes les cartes que es conserven de les que es van escriure JosepPla i Jaume Vicens Vives (un total de cinquanta-sis documents), més una dotzena daltrescorresponsals (Josep Quintà, Florentino Pérez Embid, Josep M. Cruzet, etc.) que ajuden a contextualitzarel diàleg entre lescriptor i lhistoriador. La dècada dels cinquanta, i encara (desprésde la mort prematura de Vicens) la dels seixanta, va ser per a aquells dos grans personatgeslautèntica hora de les decisions: el moment de provar de veure quin podia ser el futur del paísi com deslliurar-lo del pes de Franco i del franquisme. Aquesta obra ha rebut un ajut a ledició del Ministerio de Cultura y Deporte, i  Fomento de la lectura.

Pròleg de Josep Maria Fonalleras. Cartes dItàlia és un recull de cròniques de viatge de diverses èpoques, i constitueix un exemple característic duna vessant cabdal en lobra de Josep Pla: el llibre de viatges fet per un periodista que viu per viatjar i escriure i que escriu per viure i viatjar. Lorigen dels textos són articles apareguts a la premsa a partir dels anys 20, però el llibre no va ser reelaborat en conjunt fins al 1955. La fascinació per Itàlia, que va acompanyar Pla al llarg de la seva vida, emergeix a cada pàgina daquest volum, que segons el mateix autor és «exactament una antiguia»: un recull de sensacions, un conjunt de preferències personalíssimes viscudes àvidament amb la gana de la joventut i el gust danar pel món. Lescriptor hi reflexiona sobre el passat i el present dItàlia, valora lenorme riquesa de la seva diversitat de clima, paisatge i cultura (reflectida sobretot en les particularitats idiomàtiques i culinàries de cada regió), i es deixa endur per latracció irrefrenable que li provoca la gent, els tipus més pintorescos, autèntics i genuïns.

«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. Lideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿què hi voleu fer?».  El projecte inicial de lobra completa de Pla per a Edicions Destino comprenia, en principi, dos volums de Notes disperses; si el primer va aparèixer el 1969, del segon no se nhavia sabut res fins ara. Però el fet és que entre els papers pòstums de lescriptor shan conservat una sèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volum preparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, es tracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensats per ser publicats, que van romandre al calaix a lespera de circumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fi han arribat».  Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960, despleguen els talents del millor Josep Pla: lobservador agut de les malalties del país, el comentarista que fa gala de lescepticisme més ben informat, el reportador precís danècdotes impagables, el cronista del de la quotidianitat, lescriptor devot del memorialisme, el mestre del retrat literari...

Un esdeveniment literari. Per primera vegada tota la narrativa de Pla reunida en un volum.Josep Pla és un clàssic indiscutible, però sel sol considerar un escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries molt abans que un narrador. I, en canvi, ell mateix no es va cansar de dir que la seva primera vocació, de jove, havia estat la de dedicar-se a la narrativa. De fet, dels quatre llibres amb què es va donar a conèixer entre 1925 i 1927, tres eren en tot o en part obres de narrativa. I a partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i nhi va afegir de nous, amb un propòsit manifest: «posar sobre el paper, escalonades, un seguit descenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat ». Volia deixar inventariades, així, unes «reminiscències de la cendra de la vida» en modalitats diverses de ficció. Aquest volum aplega, en una edició revisada de cap i de nou, trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan va sortir Coses vistes a la Selecta, i el 1967, quan va sortir a Destino La vida amarga. És un conjunt monumental (ampliat amb dos textos més que sediten en apèndix) que ha de permetre de resituar Josep Pla, no únicament com un prosista excepcional, sinó també com un dels grans narradors catalans del segle xx. Dins del conjunt de lObra Completa, les narracions que Pla en algun moment havia publicat com a tals van quedar repartides en tres volums (El quadern gris, Aigua de mar i La vida amarga), on es barregen amb altres textos. Jordi Cornudella, responsable editorial de les edicions de Josep Pla des de fa prop de quinze anys, ha recopilat ara el conjunt de narracions i nha fixat de nou el text tenint a la vista totes les edicions precedents.

Un testimoni emocionant de la relació entre dos homenots units per ladmiració, el respecte i la cordialitat.Lescriptor Josep Pla (1897-1981) i el lingüista Francesc de B. Moll (1903-1991) van estar units pel respecte i ladmiració que sentien lun per laltre i per un corrent de fonda cordialitat. Com explica Josefina Salord, curadora del volum, dençà que es van conèixer, la primavera del 1948, «van mantenir una relació intermitent i una amistat sostinguda fins al final de les seves vides». El que més els va unir va ser la passió compartida per la llengua; Moll sesmerçava a completar el diccionari que més vastament en retrata la riquesa i la varietat dialectal, i Pla provava de contribuir a la tasca ingent de Moll amb tota mena de suports. La present edició de la correspondència conservada entre aquests dos personatges fonamentals de la nostra cultura (quaranta-sis cartes creuades entre 1948 i 1979) revela la intensitat afectiva de la seva relació i exposa una faceta pràcticament desconeguda de Pla: la de valedor a ultrança del Diccionari català-valencià-balear. A més de les cartes entre els dos, sediten també les dotze cartes creuades entre 1961 i 1965 amb laleshores alcalde de Barcelona, Josep M. de Porcioles, que Pla va aconseguir que contribuís a finançar la refecció dels dos primers volums del diccionari. El volum senriqueix amb ledició dels nou escrits en què Pla va parlar públicament de Moll (incloent-hi lhomenot que li va dedicar) i quatre escrits de Moll dedicats a Pla, un dels quals inèdit fins ara.

None

Un epistolari imprescindible que aporta informació essencial de la cultura i la política de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.Joan Estelrich i Josep Pla van ser companys de generació i van tenir molt de tracte. El centenar de cartes que aplega aquest volum cobreixen un període de trenta anys, de 1920 a 1950, i il·lustren amb vivor les respectives trajectòries, que van tenir un espai permanent dintersecció al voltant de la persona de Francesc Cambó, líder del catalanisme conservador i mecenes. Estelrich nera secretari i en liderava les empreses culturals, i va desplegar una intensa activitat tant a Catalunya com a lestranger. Per als seus propòsits —i els de Cambó—, Pla es va convertir ben aviat en un col·laborador indispensable, també a escala catalana i a escala internacional. Sílvia Coll-Vinent ha editat, prologat i anotat curosament les cartes per guiar el lector tot al llarg de la correspondència, que comença amb una fase de més intimitat durant la Dictadura de Primo de Rivera, es refreda una mica en els anys de la República, sofreix un parèntesi que abraça la Guerra Civil i la primera postguerra i es reprèn des del distanciament a partir del 1947. Per completar aquest corpus documental apassionant i il·luminador, es recullen en apèndix textos inèdits i articles esparsos que donen testimoni de la relació entre dos autèntics homenots del segle XX. Un epistolari imprescindible que aporta informació essencial de la cultura i la política de la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

None

None

None

None

None

El 9 de març del 1956, Pla sembarcava a Barcelona per emprendre una travessia que el va dur, fins al 19 dabril, a recórrer les costes de França, Itàlia i Grècia. El viatge es va traduir sobre la marxa en una quarantena danotacions de diari (publicades el 2014 a La vida lenta) i en disset «Cartas del Mediterráneo» aparegudes a la revista Destino, però sobretot va donar lloc, anys després, a un llibre extraordinari. Com apunta el professor Jesús Revelles i Esquirol en el pròleg daquesta edició, la reelaboració «literaturitzada», al cap del temps, de les notes de viatge dun periodista i dietarista atent a tot el que veu és una de les operacions literàries més característiques de Pla, i ateny un altíssim nivell dexcel·lència en aquest Cabotatge mediterrani (1956), que el 1971 va ser inclòs amb quatre títols més dins el volum 18 de lObra Completa i que arriba ara per primera vegada a les llibreries en un volum independent.

None

None

None

None

None

Un testimoni revelador sobre el posicionament de Pla durant la Guerra Civil.A les acaballes de la Guerra Civil Josep Pla va redactar, per encàrrec de Francesc Cambó, una Historia de la Segunda República española; el llibre es va publicar en quatre volums, entre el 1940 i el 1941, a leditorial Destino, i no sha reeditat mai. Recentment sha descobert, entre els papers de lautor, un manuscrit original del primer terç de lobra, des dels antecedentsimmediats de la República fins als esdeveniments de Casas Viejas (1931-abril de 1933). La gran sorpresa és que aquest manuscrit està escrit en català. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona sha encarregat de fer-ne ledició, i Maria Josepa Gallofré, una de les grans autoritats en lobra de Pla, sha encarregat de fer-ne lestudi  preliminar.

None

None

Inclou:. De l´Empordanet a Barcelona.- De l´Empordanet a Andorra.- De l´Empordanet a Perpinyá.

None

None

None

None

None

Els mesos amb erra són els de la tardor i lhivern: els mesos en què sens imposa la vida recollida, lescalfor de la casa i la intimitat duna bona companyia. Per exemple, la companyia daquest volum, que ens convida a llegir set peces mestres de la narrativa breu. Cadascuna delles ens transporta a un moment concret del cicle de les estacions: els dies previs a Tots Sants («Semblava de seda»), una altra diada assenyalada de novembre («El convidat del dia dAcció de Gràcies»), les festes de Nadal («Quieta nit», «De viatge») i els mesos més gèlids de lany («El vell chevalier», «Montjuïc»), fins a arribar de nou a lentrada de la primavera («Felicitat»). Un viatge a través del temps i dels estats dànim que ens procurarà les més intenses estones de lectura.Els contes inclosos en aquesta antologia són de Mercè Rodoreda (1908-1983), Truman Capote (1924-1984), Pere Calders (1912-1994), Anton P. Txékhov (1860-1904), Isak Dinesen (1885-1962), Josep Pla (1897-1981) i Katherine Mansfield (1888-1923).

None

Barcelona, una discussió entranyable condensa en trenta-cinc estampes magistrals, ordenades dacord amb el calendari de les estacions, la visió que tenia Josep Pla de la Barcelona que va conèixer en els seus anys de joventut, quan hi va fer els estudis universitaris al llarg de sis cursos (1913-1919). El llibre va aparèixer per primera vegada a les obres completes de Selecta, amb el títol Barcelona: Papers dun estudiant (1956); ledició defi nitiva, ampliada i amb el títol canviat del 1966 és la que reproduïm en aquesta edició.

None

Al 1925, pocs anys després de la Revolució russa, la URSS tenia per a Occident una pàtina de misteri. En aquest context, Josep Pla, que als vint-i-vuit anys ja havia viatjat per tota Europa, visita Rússia per obtenir una imatge més clara daquell país que encara estava en construcció. Del viatge en naixen dos textos que reunim en el present volum: Viatge a Rússia el 1925 i el perfil del comunista Andreu Nin.En el Viatge a Rússia el 1925 Pla —viatger infatigable i curiós, cronista brillant— sacosta a la realitat russa amb la mirada encisadora i neta de la joventut. Moscou se li descobreix amb els colors duna «amanida de pebrots i tomàtecs», i el Kremlin li sembla que és «del millor que hi ha». Però també aborda amb una curiositat transparent les banderes vermelles que exhibeixen la falç i el martell, lorganització política de la Rússia comunista i la «lògica» revolució bolxevic.Pla es mostra més descregut i irònic en el retrat que dedica a Andreu Nin, polític i sindicalista català que va acollir-lo a Moscou, i que més tard moriria tràgicament a mans dels estalinistes per la seva filiació trotskista.Les Notes sobre Lenin i un pròleg de la prestigiosa eslavista Marta Rebón completen ledició dun document excepcional que ens descobreix una URSS incipient a través de la ploma dun dels cronistes més importants del país.

None

None

None

None

None

None

None

None

Els germans Rafael Puget (1873-1945) i Jacint Puget (1879-1969) eren fills duna nissaga dindustrials establerta a Manlleu. Rafael Puget, hereu universal de les propietats i els negocis familiars, va ser testimoni dexcepció duna època crucial en la societat catalana del seu temps; poc abans de morir, va explicar amb tot detall la seva vida a Josep Pla, que la va relatar en una de les seves aproximacions més esplèndides al gènere biogràfic: Un senyor de Barcelona (apareguda primer en castellà, el 1945, i en català el 1951). Jacint Puget, per la seva banda, va anar a buscar fortuna ben lluny de la seva terra natal, a la Patagònia; hi va residir prop de quaranta-cinc anys, de manera gairebé ininterrompuda, i shi va convertir en un ramader emprenedor. El 1959, quan es va establir finalment a Barcelona, Pla li va dedicar un «homenot» i, més endavant, un llibre apassionant: Un senyor de Terra del Foc (1961).

None

None

None

None

None

None

La peculiar mirada de Josep Pla sobre la «impressionant personalitat» de Joan MaragallLa figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna màgica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en què Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la «impressionant personalitat» de Maragall és peculiar en més dun aspecte.Duna banda, no hi fa una aproximació estrictament biogràfica, sinó que el retrata, i molt a fons, a través de llargues converses amb un gran nombre de persones que lhavien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la «literatura oral». Daltra banda, la mirada de Pla també es singularitza per lacuïtat amb què, al marge de clixés acadèmics, sap arribar fins al moll de los en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretació de la relació de Maragall amb la llengua literària del seu temps i per la capacitat de donar, amb vivíssimes pinzellades, un panorama precís dels corrents poètics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX.Aquesta edició de Joan Maragall: un assaig conté un pròleg il·luminador de Jordi Amat i incorpora, en apèndix, els dos primers textos maragallians de Pla (larticle francès del 1923 i el retrat de 1926) i una carta dEugeni dOrs a Miguel de Unamuno que Pla cita en més duna ocasió. Tot això en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que nés lindiscutit iniciador, i Pla, que nés el més gran prosista.

None

None

None

None

None

None

Un pagès del país no serà mai un labrador ni un campesino, sinó una figura humana personal, perfectament individuada i distinta. Un pagès és un pagès i res més que un pagès, com perfectament indica aquesta paraula intraduïble.     Jo lamento sincerament que per a anomenar pagès un pagès no hi hagi una paraula més adequada i més exacta. Si n'hi hagués una, la utilitzaria, perquè els escrits han d'ésser clars i concrets. Ara bé, com que no existeix, hem d'estar a les resultes dels fets i prescindir de les elucubracions dels estilistes, que en l'època que vivim han tingut una tendència a fer morir de riure la gent.

None

None

None

None

None

None

Un llibre fonamental en l’obra de Josep PlaCoses vistes va arribar a les llibreries el 18 de maig de 1925. Era el primer llibre d’un periodista de vint-i-set anys que ja tenia un gruix de lectors fidels gràcies a les cròniques que enviava a La Publicitat o a La Veu de Catalunya. L’èxit del llibre va ser esclatant (Josep Carner proposava de saludar-ne l’aparició amb vint-i-una canonades), i en pocs mesos se’n van exhaurir dues edicions. No és estrany: Coses vistes conté algunes de les pàgines més memorables de Pla, que dècades més tard anirien a parar a El quadern gris, a La vida amarga o a altres volums de l’Obra Completa. Tots els trets característics de la seva literatura hi són presents: les descripcions de pobles i paisatges, les històries de persones singulars, els escrits sobre cuina, les narracions situades en diverses capitals europees i els retrats de personalitats del món de la cultura; i la frescor de l’estil de Pla s’hi sent més viva que mai. A partir del 1949 Pla va fer servir el títol Coses vistes per a tota una sèrie de volums miscel·lanis, però el llibre originari com a tal no s’havia reeditat mai fins avui, que tornem a posar-lo a l’abast dels lectors en una edició filològicament acurada, rigorosa i fidedigna a càrrec de Maria-Arboç Terrades. És la millor manera de commemorar el centenari d’un llibre que va marcar un abans i un després en la literatura catalana.