Porta

Radiografía de uno de los casos de pederastia más estremecedores de los últimos años.Le llamaban padre porque ellos eran niños y no sabían que les violaba. Creían que aquel era el precio por tener una familia. Durante más de 17 años, lo que debía ser una casa de acogida para niños sin hogar en un pueblo de Lleida se convirtió en la «casa de los horrores», con una habitación especialmente acondicionada para filmar los abusos sexuales que allí se cometían. Fue una conversación en Facebook lo que disparó la alarma. Le pedían a un niño que enviase fotos suyas desnudo. Sus padres lo denunciaron, un mosso d’Esquadra tiró del hilo y éste le llevó a la casa de Castelldans en la que vivía David Donet y los adolescentes que tenía en acogida. Un registro policial sacó a la luz decenas de cintas en las que se veían los «actos de amor» filmados por Donet. El acusado aceptó una condena de 51 años de cárcel. La Generalitat y la fundación que coordinaba las acogidas pagarán centenares de miles de euros en indemnizaciones. ¿Caso cerrado? Quizás, aunque muchas preguntas siguen sin respuesta: ¿Cómo pudo ocurrir? ¿Habría podido evitarse? Y, sobre todo, ¿de qué forma una situación anómala llega a convertirse, para la víctima, en lo normal?

Lolo es un adolescente normal: va al instituto, es guapo, tiene amigos. Pero bajo la superficie se escondeuna realidad dolorosa: sus padres lo abandonaron, tuvo que irse a vivir con su hermanastro, siente que la vida es un engaño, tiene episodios depresivos y, aunque es un chico sensible, se rebela y se expresa de manera burda, haciéndose el chulo y frecuenta amistades no muy recomendables, todo para sentirse parte del grupo. Mientras busca desesperadamente su lugar en la vida, un malentendido lo llevará a tomar una decisión irreversible.

Carles Porta, autor de la sèrie Crims, torna al relat criminal amb el «cas de Castelldans». Li deien pare perquè eren nens i no sabien que els violava. Es pensaven que allò era el preu per tenir una família. Un dia, una conversa a Facebook va disparar lalarma. David Donet oferia a un menor de fer-li fotos «eròtiques o insinuants». Un agent dels Mossos dEsquadra va investigar-ho, va estirar el fil i va anar a parar al poble de Castelldans, on vivien Donet i els adolescents que tenia en règim dacollida. Lescorcoll policial va fer sortir a la llum dotzenes de cintes filmades pel pederasta al llarg de més de disset anys. La premsa no va tardar a parlar de la «casa dels horrors». Després duna tasca de documentació excepcional i de posar-se a la pell dels protagonistes de la història, Carles Porta ha construït un text trepidant que fa posar els pèls de punta, no pas pels detalls escabrosos (que no nhi ha), sinó perquè posa al descobert la manera en què lhorror pot fer-se real entre nosaltres.

La nova novel·la de Carles Porta: una obra emotiva i colpidora, inspirada en un fet real. El Lolo és un adolescent que viu a Lleida i porta en aparença una vida normal: va a linstitut, és atractiu, té amics. Però sota la superfície samaga una realitat dolorosa: abandonat pels seus pares, que el van enviar a viure amb el seu germanastre, se sent enganyat per la vida, té episodis depressius i freqüenta amistats poc recomanables, tot per sentir-se part dun grup. Mentre busca desesperadament el seu lloc a la vida, un malentès el portarà a prendre una decisió irreversible.

Lautor de Crims va rebre el premi Godó de Reporterisme per aquest grandiós true crimeEl llibre de Carles Porta és el fi del i esborronador relat del que la premsa va batejar com “el cas Castelldans”, per la petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia lautèntica “casa dels horrors”. Un centre dacollida de nens orfes, un “pare”, David Bonet, que abusa dells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapa tot. Aquest llibre explica els mateixos fets des de quatre punts de vista diferents: el del policia que ho va investigar, el del nen que va patir més abusos, el del pederasta i el de la presidenta de la fundació que enviava nens al centre dacollida. No hi ha morbositat, ni judicis, ni justificacions; només els fets sense reserves. Cadascun dels protagonistes parla en primera persona, i la suma configura un relat, autèntic thriller psicològic, que, de tan real, sembla una novel·la. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Un recorregut pels partits entre Barça i Madrid més importants de la història dels Clàssics, lenfrontament futbolístic que ha marcat a diverses generacions i a dues dels clubs més importants del món.En aquest llibre es desgranen com mai abans shavia fet les històries, els detalls i les claus daquests partits memorables, des del començament de lencunyació del terme fins als nostres dies, passant per descomptat per lanàlisi detallada dels partits més emblemàtics i que han deixat empremta entre les dues aficions. A través daquestes pàgines coneixerem als jugadors més importants en la història dels enfrontaments entre els clubs de les dues ciutats i comprendrem el joc que els va fer grans, aconseguint entendre per què, per a molts, no hi ha res com una nit de Clàssic.

Un recorrido por los partidos entre Barça y Madrid más importantes de la historia de los Clásicos, el enfrentamiento futbolístico que ha marcado a varias generaciones y a dos de los clubs más importantes del mundo.Solo hay una cosa que consigue unir a blaugranas y merengues, más allá de la pasión por el fútbol: el Clásico. Durante décadas, el Clásico ha sido y continúa siendo una cita imprescindible para todos los aficionados al fútbol. En este libro se desgranan como nunca antes se había hecho las historias, los detalles y las claves de estos partidos memorables, desde el comienzo de la acuñación del término hasta nuestros días, pasando por supuesto por el análisis detallado de los partidos más emblemáticos y que han dejado huella entre las dos aficiones. A través de estas páginas conoceremos a los jugadores más importantes en la historia de los enfrentamientos entre los clubs de las dos ciudades y comprenderemos el juego que los hizo grandes, logrando entender por qué, para muchos, no hay nada como una noche de Clásico.