Pou

None

Sense origen, sense infantesa, com un arbre amb les arrels al vent.Lany 1946, la Ludka Nowak, una nena de nou anys, arriba a Barcelona juntament amb més dun centenar de nens polonesos segrestats pels nazis i sotmesos a un intens procés de germanització. La Creu Roja Internacional i el consolat polonès fan possible que els nens siguin acollits a Barcelona, on es funda la primera escola polonesa. Mentre les autoritats busquen les seves famílies, els nens recuperen la llengua i la cultura que els han estat robades. Gràcies a lamistat amb lEmma, la Ludka, sotmesa al desarrelament més absolut, aconseguirà recordar episodis del passat i recuperar el seu nom. Els tres noms de la Ludka és una història narrada a tres veus, la de la Ludka, la de lEmma i la de la Isabel, que sentrellacen per endinsar-nos en una epopeia de supervivents que es veuen obligats a viure en una època de tirania i opressió. Malgrat això, aconsegueixen trobar el seu lloc al món i aprenen a viure i lluitar per allò que volen.

Ser infermera era la seva vida, però un fet inesperat li va canviar el destí. Una gèlida matinada apareix una dona inconscient a la platja i la Cèlia, infermera a lHospital de Sant Pau a Barcelona, descobreix que la desconeguda és la Martina Constants, una amiga que va morir fa més de vint-i-cinc anys. La Cèlia, la Martina i la Nora eres inseparables durant ladolescència, i si aquella nit dagost no haguessin entrat en el recinte de lhospital, les seves vides haurien estat unes altres... Amb un pols contundent i un estil precís i àgil, La veu invisible dibuixa un fresc del dia a dia en el microcosmos dun gran hospital. Ens parla dels anhels, els somnis i les frustracions dels que decideixen vetllar per la vida dels altres. La veu invisible és una intensa i emocionant novel·la, testimoni de la veritable essència de la infermeria.

El nom de Brucart és un referent en el món del cava. LAurora, la matriarca, ha dedicat la vida a lempresa i lha convertit en el que és. El dia del casament de lhereu, un accident farà miques la felicitat de la família i un secret capgirarà el seu destí. Una història contemporània amb una gran força narrativa que ens trasllada al cor del Penedès, el bressol del cava. La relació de complicitat amb la terra, la passió pel conreu de la vinya, la feina al celler i la cava creen un món fascinant on els personatges saben molt més del que diuen. Aquesta és la història duna redempció, del retorn als propis orígens i la recuperació de la veritable identitat.

Sin origen, sin infancia, como un árbol con las raíces al viento.En 1946, Ludka Nowak, una niña de nueve años, llega a Barcelona acompañada de un centenar de niños polacos secuestrados por los nazis alemanes y sometidos a un intenso proceso de germanización. La Cruz Roja Internacional y el Consulado Polaco hacen posible que los niños sean acogidos en la ciudad, donde se funda la primera escuela polaca. Mientras las autoridades buscan a sus familias, los niños recuperan la lengua y la cultura que les ha sido robada. Gracias a la amistad con Emma, una niña de su edad, Ludka, sometida al desarraigo más absoluto, conseguirá recordar episodios de su pasado y recuperará su verdadero nombre. Los tres nombres de Ludka está narrada a tres voces: Ludka, Emma e Isabel, que nos adentran en una epopeya de supervivientes obligados a vivir en una época de tiranía y opresión. A pesar de ello, logran encontrar su lugar en el mundo y aprenden a vivir y a luchar por aquello que desean.

Premi Carlemany per al Foment de la LecturaLAlícia, una noia de quinze anys, va perdre els pares i el germà en un accident aeri quan en tenia onze. Per fi se sent preparada per fer el retorn a la casa de la mare, a Douglas Row, a Inverness, i enfrontar-se al passat. La casa és davant duna església que sha reconvertit a llibreria de segona mà: la Leakeys. El dia de larribada coincideix amb el solstici dhivern. A la nit hi ha lluna plena i una forta tempesta. Un llamp cau damunt la llibreria i succeeix un fet inexplicable que canviarà la seva vida per sempre. «Entrar a la casa on havia vist la meva família per darrer cop em va fer néixer un nus a lestómac. Tornaven labraçada de la mare i els petons del pare, revivia el cop a lespatlla del Juli, que, des que havia fet els quinze anys, es negava a fer petons i abraçades. El comiat mhavia quedat gravat com un tatuatge, i cada cop que hi pensava se mencongia lànima».