Puig Raposo

Un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé. Per poder viure bé, cal construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. Catalunya podria arribar a ser un bon país,  sense misèries ni excessos. Per arribar-hi, però, cal una bona gestió. En aquest assaig clarivident i entenedor, leconomista Miquel Puig proposa un canvi en les polítiques i directrius econòmiques actuals (apostar per un turisme de salaris alts, una indústria productiva i un salari mínim digne) per construir una Catalunya decent, estable i amb unes perspectives immillorables de futur.

Un assaig entenedor i rigorós que advoca per una política econòmica responsable com a únic camí per sortir de la crisi i acabar amb el problema de latur.Què pot aprendre Catalunya del fet que, malgrat labast internacional de la bombolla immobiliària, només Espanya i Irlanda patissin una follia constructora que nha disparat les xifres datur? Per què les Balears, la comunitat que ha creat més llocs de treball, és també la que ha creat més aturats? Per què el País Basc, que ha generat poca ocupació, té menys atur ara que fa vint anys? En aquest assaig lúcid i entenedor, Miquel Puig desmunta els tòpics sobre la crisi: la cobdícia dels banquers, la crisi financera, la bombolla immobiliària i la regulació laboral no són els culpables dels actuals índexs insostenibles datur. A partir de lanàlisi de les trajectòries dels diferents països de lEuropa occidental i de les diverses comunitats autònomes, La sortida del laberint mostra que hi ha dos models de societat: les que creen els llocs de treball que necessiten i les que creen molts llocs de treball però, paradoxalment, tenen cada cop més atur. Malauradament, Catalunya està esdevenint una de les segones. Miquel Puig explica per què i què hem de fer per corregir-ho. La crisi actual no és econòmica sinó política, i el que ens cal no són benintencionades actituds business friendly, combatre el fracàs escolar o apostes per la “societat del coneixement”, sinó deixar de fer el que hem fet des de la Transició: gestionar el país sense saber on anem.