Punsoda

El relat dun retorn, que és una reconciliació personal i alhora la reivindicació del cor de Catalunya.«Punsoda ha sabut triar bé els perfils culturals per acompanyar-nos en aquesta ruta segarrenca, que no busca idealitzar la ruralitat ni lamentar la nostra condició de terra de ningú.» Alba Granell, Núvol «El que més mha agradat de lAnna Punsoda és que no idealitza la tornada a la terra promesa, el cert és que no nhi ha.»  Clara Asín, El Nacional «Punsoda ha escrit un llibre rodó, el diari de la readaptació a un indret que la va marcar per sempre.» Adrià Pujol, El País Lescriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Ho fa duna manera ben diferent de quan en va marxar. Ha fet net del passat i ha construït la seva pròpia família. Està en condicions de tornar al seu món, arreglar-shi una casa amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova dentendre la seva relació amb terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que ha donat personalitats com lescriptor Pedrolo i el pintor Guinovart, però que actualment figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona i al contrast entre la gent de sempre i les nombroses famílies dUcraïna i del Senegal que shi han instal·lat. A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país com lúnica via per poder ser lliure i aportar alguna cosa valuosa al món.

El relat d’un retorn, que és una reconciliació personal i alhora la reivindicació del cor de Catalunya.  L’escriptora Anna Punsoda torna al paisatge de la seva infantesa, els Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. I ho fa d’una manera ben diferent de quan se’n va anar. Ha fet net, ha format una família i es troba en condicions de tornar al seu món, arreglar-s’hi una casa, instal·lar-s’hi amb el marit barceloní i veure-hi créixer els fills. Punsoda prova d’entendre la seva relació amb aquesta terra dura, geogràficament central i alhora molt ignorada, que avui dia figura al nostre mapa mental gràcies a la corporació alimentària bonÀrea de Guissona. A través de la recerca històrica, de converses amb veïns i de la vivència directa, Anna Punsoda teixeix un relat molt personal sobre la reconciliació amb un mateix i amb el país que trepitgem com l’única via per poder ser lliure i fer una aportació valuosa al món. «Punsoda ha escrit un llibre rodó, el diari de la readaptació a un indret que la va marcar per sempre». Adrià Pujol Cruells, El País