Libros.cc

Rius

Sus libros

De vuelta a Sartre

De vuelta a Sartre

SOCIEDAD Y CULTURA: GENERAL320 pág.ISBN 9788484326045

En el centenario de su nacimiento, Jean - Paul Sartre (1905-1980) nos interpela como uno de los pensadores más relevantes del siglo XX. Temprano aún para tener que interpretarle según las pautas aplicables a los que denominamos clásicos, Mercè Rius se permite acceder a su obra directamente, libre de intermediarios, llevando a cabo su personal lectura de la misma desde una concepció de la escritura que pone los recursos literarios al servicio de la idea.De vuelta a Sartre no significa que debamos actualizarlo. Un pensador del siglo XX sigue siendo actualidad. En este aspecto, si ciertos tópicos sobre su obra ya han hecho fortuna, no han alcanzado aún el grado de sedimentación que los convertiría en históricamente imprescindibles. De ahí que Rius nos proponga la revisión y consiguiente abandono de algunos de ellos, empezando por la errónea extrapolación de una lectura política a El Ser y la Nada.

Yo también leía Súper Pop (2019)

Yo también leía Súper Pop (2019)

ARTES: ASPECTOS GENERALES784 pág.ISBN 9788448026325

Un homenaje a la revista de carácter teenager número uno en nuestro país. Súper Pop apareció en escena el año 1977, dos años después de finalizar la dictadura, y un año antes de que se aprobara la actual Constitución. El revulsivo de esta publicación entre el público fue alucinante y desde el principio atrajo la atención de miles de jóvenes sedientos de ídolos y de poder identificarse con ellos. A falta de blogs y redes sociales, en sus inicios la Súper Pop ofrecía a sus lectores las hazañas y milagros de gente tan influyente en la cultura del último medio siglo en España como Miguel Bosé, Mecano, Alejandro Sanz, Hombres G o los Pecos; para luego traer también las primicias de los actores y grupos musicales que estaban arrasando a nivel internacional: Brad Pitt, Leonardo DiCaprio o los BackStreet Boys.

La sorra

La sorra

Catalán200 pág.ISBN 9788429781328

Una faula contemporània sobre la condició del refugiat migrant i especialment de les dones, que fugen de la guerra.Febrer del 1939. Les platges de sorra rosselloneses són camps de concentració. El mar i les tanques de filferro espinós encerclen la immensa presó que acull la riuada de persones que fugen de la desfeta de la guerra. Arriben devastades. Soldats, dones, homes i criatures, famílies senceres, cercaven nous camins i només han trobat sorra. Sorra a les ungles, sorra als cabells, sorra a la pell i sorra a lànima. No volen mirar enrere, però hi miren; no poden tenir esperança, però en tenen. Les autoritats franceses han separat les persones i les han distribuït en seccions. Shi troba gent tan diversa com una jove de quinze anys, una mare i les seves quatre criatures i una miliciana embarassada; un professor, un voluntari republicà o un soldat de lleva. Mentre esperen, es miren als ulls, senten veus del passat o sevadeixen en somnis. Miren molt lhoritzó, que és lúnica part del camp que queda oberta. Però on situen els horitzons si els ideals shan ensorrat? Entre la desolació dun espai semblant als llimbs i la mar com a símbol duna promesa de llibertat, La sorra ens transporta a un passat no gaire explorat i també a un present tossut, el de lèpica de la gent corrent que fuig de lhorror de la guerra. Perquè, des don es pot construir, explicar, narrar, la condició del refugiat migrant? «Walter Benjamin apuntava que els soldats tornen muts de la guerra. El repte més engrescador en escriure La sorra era donar expressió a aquests silencis. Em vaig proposar fer-ho amb una narració poètica i íntima, on hi bategués la vida... La sorra és un viatge danada i tornada en el temps, perquè de guerra i de camps de refugiats encara nhi ha.» Dani Rius