Roc

Tòfol es apenas un niño cuando la Guerra Civil estalla en España y le separa de su hermano gemelo Tian, con quien está muy unido. En un emotivo relato dirigido a él, Tòfol le contará su vida en esos años alejados el uno del otro, una vida llena de lucha, exilio, inocencia y amor.

Una mirada diferent sobre lexili i la vida al camp de refugiats dArgelers.«I, des daquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera daprendre que contra lhorror només ens queda lhumor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit dhotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre lexili i la vida al camp de refugiats dArgelers. Ara que estem junts és també una història damor.

Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferentsobre lexili i la vida al camp de refugiats dArgelers. Ara que estem junts és també una històriadamor. Ara, amb una magnífica edició il·lustrada per Lara Costafreda.

«I, des daquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera daprendre que contra lhorror només ens queda lhumor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit dhotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre lexili i la vida al camp de refugiats dArgelers. Ara que estem junts és també una història damor.

Premi Pin i Soler de novel·la.La Petra Masmajor ha començat a treballar de moderadora en un xat televisiu, té vint anys, viu en una ciutat dels voltants de Barcelona, estudia disseny gràfic i des de fa temps comparteix casa okupada. Aparentment té una vida molt normal, com la de tants i tants joves del món occidental. Però potser no és aquesta, la normalitat a què aspira? Potser vol alguna cosa més. Potser vol arribar una mica més enllà, no conformar-se amb un present monòton i fastigosament simètric i globalitzat. Com fer-ho?Austràlia justament parla daixò. De les escletxes que el sistema encara ens deixa per ser una mica feliços. O intentar-ho, com a mínim.

Com se sent Oleguer quan l'afició l'adora com si fos un déu? Com viu la seva experiència al Barça una persona amb esperit crític i un decidit compromís social?  Oleguer, en aquest llibre, ens permet posar-nos en la seva pell durant