Rodolf

Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Ramon X. Rosselló.Ara bé, més enllà de lacció concreta que desenvolupen, totes dues ens proposen temàtiques i reflexions universals. Quant a lescriptura, som davant obres que responen a models molt diferents, tot i que tenen en comú un treball amb el subministrament de la informació que les fa esdevenir molt atractives, de la mà dun joc constant denganys i de sorpreses.Rodolf Sirera és un dels grans autors vius en llengua catalana, amb una producció ja molt extensa iniciada a finals dels anys seixanta del segle passat. Aquestes dues obres editades sinscriuen en un moment en què Sirera assaja amb diferents gèneres i formes teatrals, de manera que són una bona mostra duna de les seues constants com a creador: la voluntat dexperimentar amb el llenguatge teatral i amb els seus límits.A ledició en paper: Estudi preliminar, propostes de treball i comentaris de text a cura de Ramon X. Rosselló, professor de la Universitat de València, especialista en teatre contemporani en llengua catalana.

Llibre divertit i contundent molt poc difósRodolf Llorens i Jordana va ser un pensador a contracorrent. Arrauxat, contundent i àcid quan convenia, va escriure pensant sempre en positiu, per a un país i una cultura «normals», malgrat les circumstàncies de la Guerra Civil i de lexili. La frescor i audàcia del seu estil punyent lapropen a Francesc Pujols i lallunyen del Noucentisme i dEugeni dOrs, a qui va combatre amb llibres com aquest que presentem, rèplica implacable a Les formes de la vida catalana de Josep Ferrater Mora. El lector hi trobarà una relectura de la Història de Catalunya de Ferran Soldevila, coratjosa, rampelluda a voltes, que té ben poc a veure amb la mesura i el «seny» tantes vegades esmentat. Prenent com a punt de partida els encerts i errors daltres autors que han provat de definir la idiosincràsia catalana (Jaume Vicens Vives, Josep Trueta, Valentí Almirall o Carles Pi-Sunyer), Llorens desenvolupa la seva pròpia teoria sense embuts. El mateix autor ja ens adverteix, dentrada, que el llibre lha fet a cops de puny «i si al lector tant li repugna el pugilisme farà molt santament de deixar-ho córrer i de no girar cap més full».