Rodoreda

Espejo roto relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil. Es, además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea.

«El verdadero protagonista de esta obra es el tiempo. Los años inexorables que van deshaciéndolo todo? Y ese paso del tiempo está contado de la manera más inquietante y efectiva que jamás he visto. . Rodoreda, que es una narradora magistral, inventa recu

Amb estudi introductori i propostes didàctiques de Neus Real.Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És lúnic títol de la seva primera etapa que lescriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 ?la definitiva i que, per tant, sofereix aquí? permet observar levolució de lautora i comprendre millor el conjunt de la seva obra.Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005, ha elaborat un pròleg i unes propostes de treball que volen ser una eina útil per als professors i els estudiants que saproximin tant a Aloma com a la narrativa rodorediana.Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut dAmèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris dAloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent

Aquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), un compendi amb el més fascinador i punyent del món literari de lautora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de maduresa al costat daltres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull duna força lírica extraordinària que abasta, en les seves dues parts, tot larc de la plenitud creativa rodorediana.Lobra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle xx a escala universal.

El 2008, coincidint amb la celebració del centenari del naixement de la gran novel•lista Mercè Rodoreda (1908-1983), Edicions 62 va publicar una edició de la  seva Narrativa completa, en dos volums, que recollien tota la seva producció posterior a la guerra civil (novel•les i contes), és a dir, la producció literària que ella mateixa va considerar com a la seva obra vàlida. Tanmateix, abans de la guerra civil Mercè Rodoreda ja shavia distingit com a escriptora. Lobra de joventut de Mercè Rodoreda, majoritàriament desconeguda, comprèn tot el que lautora va escriure i publicar fins a la guerra civil: 5 novel•les —Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida dun home (1934), Crim (1936) i Aloma (1938)—, 16 narracions, 18 contes infantils, 27 articles i entrevistes, un diàleg epistolar sobre lescriptura i lestil i 2 al•locucions radiofòniques del temps de la guerra. El conjunt daquest material es posa per primera vegada a labast dels lectors. Els inicis literaris de la més gran narradora catalana de tots els temps són accessibles per primera vegada, i demostren que a Mercè Rodoreda el talent i la passió descriure li venien de molt enrere.

Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra dOr i Premi Ciutat de Barcelona) reuneix els reculls «Viatges a uns quants pobles», escrit a Romanyà de la Selva, i «Flors de debò», escrit durant lexili de Mercè Rodoreda a Ginebra. El llibre, que mostra labsurd i la desolació que envolta lexistència humana, sinscriu en la línia de dues de les seves novel·les més imaginatives i simbòliques, la inacabada La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra...

Amb recursos pedagògicsLa meva Cristina i altres contes és un recull unitari format per setze contes que Rodoreda publicà el 1967 amb una voluntat de renovar el gènere. Lescriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa han donat com a resultat uns contes dabast universal que sallunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars marcats per una fantasia ben personal, duna autèntica creadora.Carme Arnau, escriptora i crítica literària, ha centrat els seus treballs en la literatura catalana contemporània i, de manera especial, en lobra de Mercè Rodoreda, a la qual ha dedicat nombrosos articles i assaigs guanyadors de diversos premis, com el Crítica Serra dOr, el Josep Vallverdú i el de la Fundació Mercè Rodoreda, entre daltres. Actualment dirigeix la publicació de lObra completa de la novel·lista, dEdicions 62.

Nova edició dun dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a laltura de La plaça del Diamant.En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importantsde la seva carrera: La plaça del Diamant, «Flors», La mort i la primavera i un recull extraordinari denarracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final,per expressa voluntat de lautora, el conte «Semblava de seda», escrit deu anys més tard. Els contesdaquest volum mostren una voluntat de renovar el gènere. Lescriptura, treballada i intensa, i unaimaginació poderosa donen com a resultat uns contes dabast universal que sallunyen de la crònica idel realisme estricte i conviden el lector a universos singulars.

Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut dAmèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris dAloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes dèpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop lescriptura de lautora, al llarg duns relats de gran força expressiva.Els contes utilitzen tècniques diferents, des de lobjectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. Lautora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

Una edició commemorativa amb motiu del 50è aniversari de la seva publicació.El juny de 1969 Edicions 62 publicava en el número 59 de la col·lecció El Balancí la nova versiódAloma, lúnica novel·la dabans de la guerra que Mercè Rodoreda va acceptar recuperar.La faixa promocional deia: “La novel·la que consagrà Mercè Rodoreda, premi Crexells 1937,refosa en la plenitud del seu art.” Escrita a mitjan anys 30 (abril 1936) i refeta 30 anys més tard(1967-1968), en plena maduresa literària i personal, la versió revisada del 1969 és la que ella vadonar per definitiva, i ha fornit generacions de lectors catalans. La història de la relació entre lanoia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut dAmèrica, plenade sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de lany 1934 a Barcelonafaran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida.

Primera edició completa dels llibres de narrativa de Mercè RodoredaAquest llibre aplega, definitivament, tots els contes que Mercè Rodoreda va publicar en volum. En primer lloc, els Vint-i-dos contes (1958) que van protagonitzar el seu retorn literari, a la recerca de nous lectors, després de la guerra. En segon lloc, La meva Cristina i altres contes (1967), on es c ompendia tot el que hi ha de més fascinador i de més punyent al món literari de lautora. Després, Semblava de seda i altres contes (1978), que conté algunes peces mestres de m aduresa al costat daltres que resumeixen llargues dècades de dedicació al gènere. I, finalment, Viatges i flors (1980), un recull duna força lírica extraordinària que en les seves dues parts abraça tot larc de la plenitud creativa rodorediana. Lobra literària de Mercè Rodoreda ateny la més alta excel·lència en els dos principals gèneres narratius: la novel·la i el conte. També en aquest segon camp Rodoreda es compta entre els autors imprescindibles de la segona meitat del segle XX a escala universal.

.Aloma relata un any crucial en la vida d?una noia de divuit anys, que descobreix l?amor a través d?una relació conflictiva amb un home que li dobla l?edat. La noia viu aquesta relació amb una barreja ambigua d?atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls de la Barcelona republicana, en la qual aprèn a fer-se lliure. La protagonista d?aquesta impactant novel·la d?anàlisi psicològica és, cronològicament, la primera de les grans heroïnes rodoredianes ?com la Colometa de La plaça del diamant o la Teresa Goday de Valldaura de Mirall trencat?, i és també la que presenta més elements de semblança amb la vida real de l?autora. La seva personalitat, en el pas de l?adolescència dins el clos familiar cap a la joventut viscuda amb independència, deixa una empremta perdurable en la memòria dels lectors.Mercè Rodoreda ja havia publicat quatre novel·les quan, el 1937, va guanyar el premi Creixells amb Aloma. De la seva producció primerenca, aquesta va ser l?única novel·la que, al cap de trenta anys, va voler incorporar al conjunt canònic de la seva obra. Per això, el 1968, va fer-ne una revisió a fons i va establir la versió que des d?aleshores han conegut milers i milers de lectors. Avui rescatem la redacció original d?Aloma tal com va ser publicada el 1938, amb un estudi i notes de Carme Arnau. Això permetrà renovar la lectura d?una obra cabdal en la narrativa de Mercè Rododreda i acostarà als lectors d?avui un munt de detalls reveladors que originalment formaven part de la novel·la i que la Mercè Rodoreda de la maduresa i de l?exili, trenta anys més tard, va amputar.Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és un dels valors més rellevants de la narrativa catalana moderna. El 1937 va obtenir el premi Creixells amb Aloma. L?any 1957 va obtenir el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes, i cinc anys més tard va publicar La plaça del Diamant, considerada una de les novel·les més importants escrites en llengua catalana. El 1966 va obtenir el premi Sant Jordi amb la novel·la El carrer de les Camèlies. Després van aparèixer Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980) i, pòstumament, La mort i la primavera (1988).

Nueva edición de la obra maestra de las letras catalanas Prólogo de Rosa Montero«Espejo roto posee un lenguaje preciso y precioso, y es además, una novela prodigiosamente construida… una obra salvaje e indómita, un libro enorme que se nos escapa de entre las manos, palpitando de ansias de vivir y de orgullosa rebeldía frente al dolor y la decadencia», del prólogo de Rosa Montero. Espejo roto, la novela más extensa y ambiciosa de Mercè Rodoreda, relata la historia de una casa señorial barcelonesa y sus habitantes desde principios del siglo XX hasta los años inmediatamente posteriores a la guerra civil, y es además, una grandiosa puesta en escena de la desolación y caducidad del ser humano. Insoportablemente cruel en unos pasajes, dolorosamente conmovedora en otros, transfigurada por los fastos del lujo y por las claridades mohosas de la decadencia y la depredación, esta crónica familiar se impone como uno de los títulos mayores de la narrativa hispánica contemporánea y un clásico dentro de las letras catalanas desde su publicación en 1974.