Rubert de Ventós

El marco de las estéticas en uso resulta insuficiente para explicar el fenómeno estético. La clásica actividad artística, condicionada hoy por el medio urbano y la tecnología digital, se ha visto obligada a ampliar su horizonte. Teoría de la sensibilidad muestra cómo el arte y la estética de vanguardia intuyeron la transformación y la ampliación de su contenido, aunque se pretendieron resolver sin salir de las formas y formatos del arte tradicional. Frente a las fórmulas estéticas clásicas, originarias de las fórmulas artísticas del Renacimiento, Xavier Rubert de Ventós nos señala los factores que preparaban la nueva sensibilidad. Esto lo explicaba José Luis Aranguren en 1968, año de la primera edición de este ensayo clásico que ahora se amplía con cuatro nuevos apartados. "El libro de Xavier Rubert es una verdadera estética, pero una estética escrita no solamente desde nuestro tiempo, sino -dentro de lo que es posible, acompañando su proceso diacrónico, incluso "avanzándose", intentando predecir: predecir su dirección ulterior".

Revisió ampliada del clàssic assaig del filòsof català.El marc de les estètiques en ús resulta insuficient per a explicar el fenomen estètic. D?una banda, l?activitat artística cada dia és més desplaçada per plantejaments científics i tècnics que permeten d?analitzar o substituir allò que aquelles estètiques entenien com a irreductible ?intuïció creadora?. D?altra banda, quan el medi tècnic i urbà en què viu l?home, és obra pròpia i no pas de la natura, resulta lògic que l?estètica comenci d?ocupar-se del problema del context social humà. Aquesta Teoria de la sensibilitat ens mostra com l?art i l?estètica d?avantguarda intuïren aquesta transformació i ampliació del contingut dels problemes estètics del nostre temps, però pretenien, gairebé sempre, de resoldre?ls sense sortir del marc de les formes i formats de l?art tradicional. Rubert de Ventós estudia també els indicis d?una nova sensibilitat i un nou art real: una resposta als problemes que tenien plantejats l?art i l?estètica tradicionals, tot donant compte de com l?art renaixentista desemboca, culmina i mor ?naturalment? en l?art implicat. Però també era urgent de cercar les directrius que mouen la transformació actual de l?art i que ens han de permetre d?endevinar-ne el futur.

Unes memòries sinceres i sense embuts: les confessions més personals de Xavier Rubert de Ventós.«Jo només escric», diu lautor, «quan les sensacions o idees sem fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avançar la ment amb la confi ança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei sasseu sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnàstica sexual ajuden sens dubte lesperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o lerotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font denergia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, saixequen sobre legoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, però mai els amors».

El filòsof Xavier Rubert de Ventós actualitza el seu manifest a favor de la independència de Catalunya.Catalunya: de la identitat a la independència és un manifest contundent a favor de la independència de Catalunya. Com diu Xavier Rubert de Ventós a la introducció, «vaig trobar-me un dia fent lelogi duna Hispanitat que ningú a Espanya volia ni gosava encarar; i així mateix mhe trobat ara fent lelogi duna eventual independència de Catalunya i dels països políticament pobres –«PPP»– enfront duns Estats cada cop més nacionals, identitaris, nostàlgics i encarcarats. Deixem-los, doncs, aquest nacionalisme a ells i bastim, nosaltres, lestructura dun veritable Estat".  En aquesta edició revisada, Xavier Rubert de Ventós esbossa també un quadre genealògic i comparatiu dels diferents nacionalismes i tanca amb la discussió de lEstatut avortat a Madrid. Un llibre, al capdavall, que analitza amb el cap allò que tan sovint ens surt de les vísceres i que aporta una important reflexió sobre els conceptes didentitat i de pertinença.