Ruiz Palà

Una historia de amistad y solidaridad entre mujeres como nunca se había contado en nuestra literatura.Que alguien del otro lado del planeta decida venir a vivir a tu país. Que te escoja a ti como vecino. Que quiera que sus hijos crezcan en tu lengua para que amen lo que tú amas. Y que ese alguien que trabaja en una peluquería doce horas al día, seis días a la semana inclinada sobre tus pies, tus manos y tu pelo, tenga la generosidad de explicarte cómo es su mundo.Aquí dentro hay mucho de la China de Wenling. Mucho de la provincia de Zhejiang de donde vino un día hace diez años. Pero en esta casa de manicuras, cortes y permanentes hay además perfumes de otros lugares. Y jubiladas del barrio barcelonés de Gràcia, jóvenes tozudas, una embarazada enamorada, lágrimas de la guerra del Vietnam, productos de cosmética franceses, injusticias forjadas en América y racismo bien incrustado.Por eso la llaman la casa de Wenling: porque la modestia del exterior esconde una auténtica reserva de humanidad, un catalizador que arranca confidencias, desentierra tragedias y hace explotar carcajadas. Un centro de intercambio de afectos que es tan necesario en el barrio como el ambulatorio, la escuela o el mercado.

Lesperada nova història de lautora del fenomen Argelagues.Que algú de laltra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat dexplicar-te el seu món. Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins. Un bon pessic de la província de Zhejiang, don va venir un dia de fa deu anys. Però hi ha més perfums darreu, en aquesta casa de manicures, esquilades i permanents. Hi ha jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, productes de cosmètica francesos, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això nhi diuen ca la Wenling: perquè la modèstia de fora amaga una autèntica reserva dhumanitat, un catalitzador que arrenca confidències, desenterra tragèdies i fa esclatar riallades. Un centre dintercanvi dafectes que fa tant servei al barri com lambulatori, lescola o el mercat. I tibant tot el llibre de dalt a baix, el regal duna amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra el trencar el gel, el mirar als ulls, el començar una conversa. Perquè és possible transformar el lost in translation en unes ganes boges de fer-se entendre. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

La celebració literària duna generació de dones que són un referent vital.Premi Sant Jordi 2022 La celebració literària duna generació de dones que són un referent vital. Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes daquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no sacoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, satreveixen al més impensable per lamor dun fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí. Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem duna cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, lesnostres mares.

Premi Sant Jordi 2022. Coedició amb Òmnium Cultural. La celebració literària duna generació de dones que són un referent vital.Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes daquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no sacoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, satreveixen al més impensable per lamor dun fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí. Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem duna cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.

Després del fenomen Argelagues, Gemma Ruiz Palà torna a trobar heroïnes allà on no les anem a buscar mai. Que algú de laltra punta de la Terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, abocada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat dexplicar-te el seu món. Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins, i més perfums darreu: jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això nhi diuen ca la Wenling: perquè és una reserva dhumanitat, un centre dintercanvi dafectes que fa tant servei al barri com lambulatori, lescola o el mercat. I tibant tot el llibre, el regal duna amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra les ganes boges de fer-se entendre.

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. Lesforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores duna ciutat en procés dindustrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en levolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Tres dones lluiten, al llarg del segle XX, per obrir-se camí en el món laboral de les fàbriques tèxtils del Vallès i per tirar endavant la família.La periodista Gemma Ruiz explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. Lesforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores duna ciutat en procés dindustrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en levolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.