Sabaté

Una novel·la sobre la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.Li deia Françoise, com la de Proust. Una professora que està a punt de retirar-se acaba dajudar a morir la persona que més sha estimat i amb qui ha conegut el desig, la passió, la tendresa, labandó, la culpa i també el perdó. El va conèixer lúltim any que estudiava a linstitut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust, en la intimitat. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir. Fent-ho, descabdellarà la complexitat de les relacions humanes i la necessitat que sentim de ser estimats i destimar.

Després de lesclat de la Setmana Tràgica, un grup de dones francmaçones lluita contra el rol social imposat per assolir la llibertat anhelada.Pocs mesos després de lesclat de la Setmana Tràgica, Barcelona, atordida, sarrapa a la vida. Un grup de francmaçones encapçalades per lÁngeles López de Ayala, sota laixopluc de la Societat Progressiva Femenina, saferren a leducació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet dhaver nascut dones.   La descoberta duna biblioteca peculiar les posarà sobre la pista duna relíquia oculta capaç datorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Les acompanyaran el bibliòfil Gaspar Homar i un estudiant de la Universitat de Barcelona, lector àvid i enamorat dels mites antics i medievals. Només una persona coneixia el parador de la relíquia... i acaba de morir. Per això shauran dendinsar en lespiritisme, un món especialment en voga. Inconformistes i lluitadors, tots junts faran el que calgui per aconseguir el seu objectiu.

Relat viu i punyent sobre la proximitat de la vellesaLAntònia celebra laniversari amb el seu marit Frederic, en una casa amb jardinet a la part alta de Gràcia. Tenen una filla a Londres que aviat els farà avis, i de tant en tant recorden el fill que van perdre de petit. Durant quaranta-dos anys el matrimoni va treballar en una botiga de queviures que ara porten uns paquistanesos. El barri ha canviat molt, Barcelona no sacaba mai i la vida sels engruna a les mans. Amb més gestos que paraules, lAntònia i el Frederic fan el mapa de les seves vides. Amb una prosa precisa i clara, Aniversari ens acosta la vellesa tal com és, a estones tendra i a estones cruel.