Saez Mateu

Premi Carles Rahola dAssaig 2019.Al segle XVI, el filòsof Michel de Montaigne va inventar-se un extravagant artefacte expressiu, lassaig, veritable acta fundacional del pensament modern. Lobjectiu de Montaigne era, literalment, “pintar-se a si mateix”. Els seus Assaigs són, entre altres coses, un dietari sense dates que permet explorar els plecs més recòndits de la condició humana amb una franquesa insòlita fins aquell moment. La vida aèria és un assaig en forma de dietari, cosa que lacosta a la fórmula original del gènere. El moviment ordenat, clar i rectilini de lescriptura –diu el professor Sáez– conté alguna cosa que matisa o contradiu la mort, perquè es tracta dun moviment. Ferran Sáez Mateu hi explora la comèdia humana fent aflorar idees a partir de les seves pròpies vivències i alhora recreant vivències que tenen a veure amb idees filosòfiques abstractes. El resultat és una literatura del jo en què, paradoxalment, el protagonista acaba sent el lector, sorprès per un text que el reflecteix i latrapa.

Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emancipar la humanitat han fracassat? Per què lintent dassolir un futur perfecte va conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destrucció de països sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a ser trivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema duna manera inèdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes era inevitable perquè partien dun subjecte irreal: el bon salvatge, en totes les seves traduccions històriques.El bon salvatge va néixer el segle XVI com a simple recurs literari, i dos segles més tard, Rousseau sel va reinventar per convertir-lo en un personatge enganyosament real. Marx i Engels van adoptar aquest bon salvatge com a model antropològic durant el segle XIX. I la ficció desembocarà en linquietant paradís artificial del comunisme.Cansats del seu futur perfecte, els falsos bons salvatges tornaran a la realitat lany 1989. Des daleshores, lesquerra occidental es dedica a defensar els okupes i les balenes.

Leducació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setantaEl Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre dor de lagricultura intensiva i la revifalla de la mineria del lignit convivien amb una mentalitat rural que acabava de saltar del segle XIX a la Postmodernitat. Mentre Franco agonitzava, els cinemes tancaven i arribaven els primers temporers de la fruita, sorgien macrodiscoteques com el Big Ben, de dimensions extravagants. El Ponent català havia canviat el carlisme per Village People. El filòsof Ferran Sáez Mateu era llavors un nen que un dia es va perdre intentant tocar la boira, acaçant-la inútilment pels camps de la Granja dEscarp. A partir daquesta anècdota real, lautor construeix un relat a mig camí entre lassaig memorialístic, lautobiografia intel·lectual i la novel·la de formació. Aquella persecució impossible de la boira ha continuat amb altres eines com la filosofia, la música o la literatura. La mirada del nen que intentava entendre un món canviant i confús atorga sentit al seu trajecte vital, i també al dun temps i un país. Leducació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià dels anys setanta