Sagarra i Castellarnau

Lobra testimonia les vacances que Sagarra passava a Port de la Selva.El Cafè de la Marina (1933) constitueix una fita en la producció dramàtica de Sagarra: un títol ben representatiu del "poema dramàtic", el gènere característic de lescriptor barceloní, alhora que un dels seus grans èxits de taquilla. Shi recreen el món i lambient mariners, condensats entre les quatre parets duna taverna de pescadors, en un poble costaner, vora el cap de Creus: un microcosmos on convergeixen vides pobres, monòtones, escarrassades. Vet aquí lescenari que emmarca una trama amorosa clàssica: el pare interessat que acorda lliurar la filla a un pretendent ric però repulsiu, contra la voluntat della i les esperances dun aspirant jove, preferit pel cor de la noia. Hi ha, doncs, un triangle sentimental, rivalitat eròtica, passió latent. A més duna galeria de personatges secundaris i dun llenguatge popular viu que, a parer unànime de la crítica, suposen dos mèrits importants, destacables entre altres encerts, dun clàssic de la dramatúrgia catalana.

Amb Galatea, lautor ofereix un cru retrat metafòric dels estralls de la Segona Guerra Mundial. A Ocells i llops examina en plena postguerra espanyola les conseqüències duna lluita fraterna en què els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare. I a Lalcova vermella explica la història dun amor prohibit. El títol fa referència al seu lloc de naixement.

"Quan ve Nadal, la cançó del miracle,amb pessebre de molsa i arboç,ens fa pensar en unes ganes molt vives,ens fa pensar en un desig de debòde donar coses al Noi de la Mare,coses que vinguin de dintre del cor...".El poema de Nadal recupera aquest text clàssic de la literatura catalana i lenriqueix amb els gravats que Enric C. Ricart (1893-1960) va realitzar per a la primera edició, apareguda el 1931.

Amb Vida privada, Josep Maria de Sagarra connecta amb la millor literatura europea del moment. Potser per això, encara avui, fascina a banda i banda de lAtlàntic.Després danys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la burgesia barcelonina dels anys trenta, que passa pel difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel·la. Una novel·la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de lalta societat i la més baixa, pels salons, les sales de juntes, els cenacles i els bordells. Vida privada ha estat considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Aquest volum aplega les quatre obres teatrals més significatives de Josep M. de Sagarra: La corona despines (1930), Lhostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) i La Rambla de les floristes (1935). Són quatre títols que van obtenir un gran èxit en el moment de la seva estrena, que van portar la carrera teatral de lautor al seu punt més àlgid i que shan mantingut des daleshores com a obres imprescindibles en el repertori dramàtic en català. Com assenyala Miquel M. Gibert al pròleg del volum, les quatre peces "revelen un domini ampli i segur dels recursos i les possibilitats del poema dramàtic i de la comèdia" i "mostren una gran confiança de lautor en leficàcia que tenien el poema dramàtic i la comèdia en vers entre un públic extens i fidel"; a més, cadascuna delles "introdueix una variació molt ben resolta en el poema dramàtic o en la comèdia en vers, cosa que fa que Sagarra aconsegueixi una gran rebuda dels espectadors en els quatre casos".

None

None