Sagrera Bassa

Una novel·la sobre les heroïnes anònimes que van lluitar per Girona en el setge napoleònic.Una novel·la sobre les heroïnes que van lluitar per Girona durant el setge napoleònic. Una història de dones valentes, la història de les Bàrbares. La Marta viu feliç amb el seu marit i el seu fill a la Girona del 1808 quan un bon dia una corrua de soldats napoleònics entren a la ciutat. Ho fan com a amics, teòricament... Quan es va signar el tractat de Fontainebleau, Espanya i França van pactar que sunirien per conquerir Portugal i un cop fet se la repartirien. Però pensar que Napoleó passaria per la península simplement com un aliat sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat i la ciutat dels quatre rius va ser víctima duna gran tragèdia: un setge que va provocar milers de morts i la destrucció duna gran part de la ciutat. La Marta, com tantes altres dones, es veu obligada a afrontar una guerra despietada i, després de superar el xoc inicial, decideix que farà el que faci falta per defensar i protegir el seu món. Llaços de sang parla del paper sovint desconegut però decisiu que van tenir les dones en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar de manera heroica en una companyia militar anomenada les Bàrbares, que es reconeixien perquè portaven lligat al braç esquerre un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè lluitaven ferotges amb dents i ungles per defensar els seus.

Novel·la històrica situada a mitjans del segle XIV, a Catalunya, en època de plagues i epidèmies, de regnats convulsos, de guerres per mantenir el poder als territoris italians i de bruixes.La Blanca va ser una remeiera, llevadora i guaridora que va viure a Vila Maior al segle XIV. Perseguida per bruixa i metzinera, va cercar refugi al castell de Montsoriu, propietat duna de les nissagues més poderoses del Principat. Allà va conèixer Bernat II, el vescomte de Cabrera, que va arribar a ser el primer conseller del rei de la Corona dAragó, Pere III. Però sovint la vida ens demostra que un fil molt estret separa la glòria de la derrota, i les enveges i la lluita pel poder poden canviar la vida de les persones en un tancar i obrir dulls.

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2024Primavera del 1919, plaça de la Font del Lleó, Caldes de Montbui. La Lola acaba de quedar òrfena de mare i arriba al poble per complir la seva última voluntat, lliurar una capseta de música a lIgnasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura, que es commou en veure la noia, per la seva semblança amb la Violeta, la seva mare, que va abandonar el lloc quan era jove. Sense tenir on anar i en ple dol, la Lola decideix quedar-se al balneari, impulsada per la curiositat sobre lIgnasi. Surten a la llum secrets familiars i les tensions personals i socials es magnifiquen al Balneari Ventura, que esdevindrà una bella metàfora del creixement personal de la Lola i el canvi social de lèpoca, amb la proclamació de la Segona República. «Durant la resta de la meva vida, recordaria aquell moment en què laigua calenta rajava de la font felina sense aturador mentre jo mungia amb el perfum de muguet de la mare per alçar‑me amb la força necessària per esquinçar el temps. Volia penetrar en el més sagrat: la seva memòria».

Peronella d'Aragó, una reina que es debat entre l'amor i l'obligació cap al  seu país.“En el fons del seu cor, a part de ràbia, dolor, pena i solitud, hi havia por. Una por colpidora que no la deixava a penes ni pensar; por de fer-se una dona; por de ser ella mateixa i no dependre de ningú; por de créixer, en tots els sentits... Seria realment capaç de fer tot el que pensava que havia de fer? Tenia por de tenir por“. Peronella d'Aragó, casada als catorze anys amb Ramon Berenguer IV, un home endurit per les batalles i vint anys més gran que ella, descobrirà l'amor al costat d'un trobador, Guillem de Vila-rasa. Instal•lada a Vila Maior, també decobrirà el poder de l'amistat amb la seva dama, la Loreto, però no quedarà allunyada de les intrigues entre nobles pròpies de l'època.