Saramago

None

En aquestes memòries dinfància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó. Repàs i homenatge als seus humils orígens rurals, Petites memòries constitueix una reivindicació del record com a font de coneixement personal i de la saviesa que brolla duna tradició secular lligada a la terra. La desaparició o transformació física dels indrets on van transcórrer els seus primers anys conscients de vida -entre els quatre i els quinze- no són obstacle perquè les vivències daquell temps transcendeixin la mera literatura i cobrin vida davant el lector tal com han cobrat vida per a lautor en el moment de posar-les sobre paper.A cavall entre el seu petit poble natal i Lisboa, on va anar a viure de petit amb la família, aquestes Petites memòries ens revelen tot lenfilall de primers descobriments del món dun infant com qualsevol de nosaltres, descrits amb la mestria de lescriptor en què aquest infant sha acabat convertint.

La nova novel·la del Premi Nobel portuguès "Sem va dir que es tractava del viatge dun elefant que, al segle XVI, sota el regnat del rei Joan III, va ser portat de Lisboa a Viena. Vaig pressentir que allà hi havia una història...". Basant-se en aquest fet real, que forma part de la petita història, més que no pas de la Història, José Saramago recrea el viatge èpic, prosaic i jovial dun elefant asiàtic i de la seva luxosa i sorprenent comitiva.Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a larxiduc Maximilià dÀustria que, com a regent dEspanya, sha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. "Què millor que lelefant Salomó?", se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata aprovació i comencen els preparatius. En ple agost, lexòtica caravana emprèn el camí, enmig de la por i ladmiració dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i després fins a Roses per embarcar cap a Gènova, des don iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.Una novel·la coral plena de tendresa, compassió, sarcasme i humor, molt dhumor, un humor que José Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint dhumanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.

Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a larxiduc Maximilià dÀustria que, com a regent dEspanya, sha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. "Què millor que lelefant Salomó?", se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata aprovació i comencen els preparatius. En ple agost, lexòtica caravana emprèn el camí, enmig de la por i ladmiració dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i després fins a Roses per embarcar cap a Gènova, des don iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.Una novel·la coral plena de tendresa, compassió, sarcasme i humor, molt dhumor, un humor que José Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint dhumanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.

Als trenta-vuit anys, Tertuliano Màximo Afonso és professor dhistòria en un institut de secundària. Solitari i depressiu, està separat i té pocs amics però esporàdicament es veu amb una dona. Un dia, un company de feina li recomana una pel·lícula en la qual, curiosament, hi ha un actor idèntic a ell. Davant daquesta descoberta, en Tertuliano sobsessiona per trobar el seu doble. A Lhome duplicat, José Saramago reflexiona sobre el tema de la pèrdua de la identitat que afecta a la societat davui dia. Els homes duplicats es multipliquen.

José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel Posant a prova la seva capacitat imaginativa i narrativa, José Saramago reescriu, amb el seu estil característic irònic i punyent, una història que tots coneixem: la de Caín i Abel. Dos són els protagonistes, Caín i Déu, o més ben dit tres, perquè tota la humanitat amb les seves diverses expressions i pulsacions cobren vida a Caín.Sense embuts ni subterfugis, i amb el punt dhumor i irreverència que convé, el Nobel portuguès fa un recorregut mordaç per diversos passatges bíblics per abordar una qüestió que durant mil·lennis ha estat considerada intocable i innombrable en totes les cultures i les civilitzacions: la divinitat i el conjunt de normes i preceptes que els homes estableixen al seu voltant i que sovint els porta a exigir una fe inviolable i absoluta en la qual tot queda justificat, des de la negació a un mateix fins a lextenuació a la mort en sacrifici o a matar en nom de Déu.Com ja ho va ser Levangeli segons Jesucrist, Caín és una novel·la necessària i crítica que de nou dóna compte del compromís de lautor amb la responsabilitat descriure. Un cant a la llibertat de pensament i en favor de lhome.

En Cipriano Algor sha guanyat sempre la vida fent de terrissaire al seu taller, però el creixement vertiginós de la ciutat i la construcció dun gran centre comercial han enfonsat el seu petit negoci. Obligat per les circumstàncies, haurà dabandonar lofici i el poble on ha viscut tota la vida, per traslladar-se al centre, on viurà amb resignació la lluita entre dos mons: el seu, que ja està sentenciat, i el que emergeix amb la força, gigantesc i monstruós, dominat pel poder econòmic i les grans superfícies, disposat a cruspir-se sense escrúpols la tradició.

None

None

Una novel·la que tanca el cercle perfecte de la literatura de José SaramagoEl 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la Claraboia i lenviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que "en una mudança shavia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", lescriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient. I el que convé és conèixer el primer Saramago, que ja era un gran escriptor. En definitiva, una novel·la per ser llegida exactament ara i que tanca el cercle perfecte de la literatura de José Saramago.«Claraboia és la història dun edifici amb sis veïns que successivament es veuen embolicats en un assumpte. Pel que recordo, té coses que ja tenen a veure amb la meva manera de ser.» José Saramago«Claraboia és una novel·la molt bona i interessant (...). Un dels personatges és en certa manera el mateix José Saramago, que es mou entre loptimisme i el pessimisme, i en el llibre socupa dun problema que no va poder resoldre mai: si es pot salvar la humanitat.» Zeferino Coelho, editor de Caminho.

En aquestes memòries dinfància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó. Repàs i homenatge als seus humils orígens rurals, Petites memòries constitueix una reivindicació del record com a font de coneixement personal i de la saviesa que brolla duna tradició secular lligada a la terra. La desaparició o transformació física dels indrets on van transcórrer els seus primers anys conscients de vida -entre els quatre i els quinze- no són obstacle perquè les vivències daquell temps transcendeixin la mera literatura i cobrin vida davant el lector tal com han cobrat vida per a lautor en el moment de posar-les sobre paper.A cavall entre el seu petit poble natal i Lisboa, on va anar a viure de petit amb la família, aquestes Petites memòries ens revelen tot lenfilall de primers descobriments del món dun infant com qualsevol de nosaltres, descrits amb la mestria de lescriptor en què aquest infant sha acabat convertint.

Fernando Pessoa va atribuir les seves obres a diversos escriptors imaginaris, anomenats heterònims. Ricardo Reis és un daquests: un metge de professió, poeta, epicuri, classicista i monàrquic que es va exiliar al Brasil quan es va instaurar la República a Portugal. Saramago narra, en aquesta obra, la història de Ricardo Reis quan retorna a Portugal, després de la mort de Fernando Pessoa. La vida de lescriptor i del seu heterònim sentrellacen en una reflexió profunda i apassionada sobre la veritat i la unitat de lindividu; una reflexió projectada sobre lescenari nostàlgic de Lisboa.