Saviano

Set anys després de Gomorra, Roberto Saviano torna amb un llibre que és un cop de puny contra la nostra ignorància o la nostra hipocresia. El tema és la cocaïna. No hi ha cap mercat al món tan productiu i ràpid com el de la cocaïna. No hi ha cap inversió financera que doni més fruits. Cap xifra rècord dels mercats borsarises pot comparar amb els interessos de la coca. La persona que sasseu davant vostre al tren consumeix coca, el conductor de lautobús que us porta a casa també. Si no és ell, és el seu pare o el seu fill, el teu superior o el teu germà, la infermera que està canviant el catèter a un malalt o el pintor que decora lhabitació dels teus fills. Van començar per curiositat i aviat es van trobar carregats de deutes. Creieu que la poden deixar així com així? Sabeu que no. La coca és la gasolinadel cos, regala una enorme vitalitat, però acaba passant una factura altíssima.

Mira la cocaïna i veuràs una pols. Mira a través de la cocaïna i veuràs el  món.Set anys després de Gomorra, Roberto Saviano torna amb un llibre que és un cop de puny contra la nostra ignorància o la nostra hipocresia. El tema és la cocaïna. No hi ha cap mercat al món tan productiu i ràpid com el de la cocaïna. No hi ha cap inversió financera que doni més fruits. Cap xifra rècord dels mercats borsarises pot comparar amb els interessos de la coca. La persona que sasseu davant vostre al tren consumeix coca, el conductor de lautobús que us porta a casa també. Si no és ell, és el seu pare o el seu fill, el teu superior o el teu germà, la infermera que està canviant el catèter a un malalt o el pintor que decora lhabitació dels teus fills. Van començar per curiositat i aviat es van trobar carregats de deutes. Creieu que la poden deixar així com així? Sabeu que no. La coca és la gasolinadel cos, regala una enorme vitalitat, però acaba passant una factura altíssima.

A l?alçada de Gomorra, igualment colpidor i ple d?anècdotes esgarrifoses, La bellesa i l?infern és una declaració d?amor a una regió, la seva, i una denúncia sense pèls a la llengua de tot allò que l?ha convertit, sovint, en un infern.Lautor de Gomorra parla ara de la seva triple condició: descriptor protegit, de nòmada dhotel i de fenomen mediàtic. No en renega, tot i les grans decepcions i el cansament que ha acumulat, i per això no abandona la il·lusió de continuar escrivint. Lluny de pensar-se com a potencial cadàver -«he tingut i continuo tenint por de moltes coses, però de morir, pràcticament mai»-, ens avisa que el Sistema és viu i continua deixant el seu rastre quotidià de sang i submissió.